Preparant ...

Demà viatjo cap a Santander, a incorporar-me a l'EducaParty 2007; ja s'ha iniciat el montatge. Miraré d'escriure un post diari a mode de resum, fins al dimarts vinent. De moment unes primeres imatges del montatge de tot el "tinglado".






Reset


Ara que acaba l'agost, tradicionalment el mes de vacances on pots fer parada i agafar aire per iniciar un nou any acadèmic, em resulta molt xocant girar el cap enrera i pensar en la situació general de fa un any.

Quins projectes portava entre mans just ara fa 12 mesos? Quines eren les pàgines que jo més visitava llavors? Què he mantingut de tot allò fins al dia d'avui? Quines expectatives tenia just ara, fa 12 mesos, respecte a l'inici de curs?

No cal ni dir que d'un any per l'altre tot, en general, canvia. S'obren unes portes noves i se'n tanquen d'altres. Unes altres romanen obertes; però d'any en any, innegablement, el canvi està present. Dia a dia, segurament, no ens adonem, però amb el temps no hi ha dubte d'aquest fet.

Al darrera tenim l'experiència, el treball realitzat, la satisfacció, la decepció, el record, ... Al davant tenim la il·lusió, l'esperança, el desig, les ganes, les expectatives, la força, ...

M'agrada mirar enrera, em fa tenir perspectiva de tot plegat. M'agrada mirar enrera per impulsar-me cap endavant.

àtic2ª i el futur de la TV


L'associació sense ànim de lucre Atictes, amb la col·laboració de l’ajuntament d’Amposta i el suport de moltes altres entitats, posa en marxa la quarta edició de les àtic2ª (IV Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació), dedicades enguany a la televisió i les diferents opcions de futur que s’hi presenten.

Aquestes jornades tindran lloc els dies 8 i 9 de setembre a les Terres de l’Ebre, concretament a Amposta. Durant els dos dies es realitzaran tot un seguit de xerrades i tallers destinats a promocionar les TIC i especialment tot allò relacionat amb la televisió i el món audiovisual. Tot això amb un marcat accent didàctic que fa d’aquestes jornades un lloc de visita obligatòria per a gent de totes les edats.

Entre les activitats d’aquesta edició cal destacar:

1. El taller de videoblogging que impartirà Héctor Milla, un dels màxims exponents d’aquest moviment a tot el territori espanyol.
2. El taller de dues hores sobre formes i opcions per veure televisió per internet (com ara el Joost, VilaWebTV o YouTube) per Núria Masdeu.
3. La xerrada sobre els nous formats de vídeo (Blu-ray i HD-DVD), i el veritable futur de la televisió per Albert Loran.
4. La xerrada sobre Marcianos.tv, de la mà de Eduardo Pèrez i Eduardo Collado , on es donarà la paradoxa de que la pròpia xerrada sobre programes de televisió en directe per internet serà el contingut en directe del programa Marcianos.tv, en una edició especial amb motiu de l’esdeveniment.

Aquest any, a més a més, l’associació Atictes vol aconseguir que aquestes jornades siguin completament participatives, per la qual cosa s’obriran diverses vies de seguiment i participació:

1. Twitter : mitjançant un micro-bloc de només text aquells qui vulguin podran estar informats de manera instantània de qualsevol moviment durant les jornades.
2. Second Life : les jornades seran retransmeses a través del món virtual Second Life, concretament des del centre de convencions de Novatierra . Per tant, no només es podrà assistir físicament, sinó que també es podrà fer de manera virtual.
3. AtictesTV : la tercera via de seguiment de les jornades serà una connexió de vídeo en directe. Així doncs, les àtic2ª de 2007 podran ser seguides en directe a través d’internet.

Un dels altres punts forts d’aquestes jornades és la concessió de crèdits lliures universitaris. Els interessats poden sol·licitar els seus crèdits per la URV o la UPC seguint aquest enllaç: http://atic2.cat/inscripcio07


Tota aquesta informació i molta més es troba disponible al web oficial de les jornades: http://atic2.cat

Cap a l'EducaParty 2007


Des d'Educared m'han convidat a assistir a EducaParty 2007 com a membre de l'equip de formació juntament amb:

Lourdes Domenech
José Dulac Ibergallartu
Ismael Nafría Mitjans
Charo Fernández Aguirre
Francisco Muñoz de la Peña Castrillo
Jesús Carilla Lacoma
Carlos Santos Mato
Lourdes Barroso
Beatriz Marín Peralta
Luis Barriocanal
Elena Talavera García
Luis Rojo Mardones
Juan Miguel Muñoz
Isidro Vidal

Es tracta d'una trobada de professors que utilitzen les TIC a l'educació. La part principal de la formació està formada per un conjunt de tallers pràctics, en aquest cas referents a la Web 2.0.

Estic molt content de poder-hi col·laborar, però sobretot allò que més il·lusió em fa es poder compartir unes hores amb molts companys que (en moltes ocasions) només conec a través de la xarxa i poder debatre, aprendre i intercanviar-nos experiències.

Asumint el terme "competència"

En algunes ocasions utilitzo el blog per escriure idees o conceptes que vull retenir o interioritzar d'una forma més permanent. D'aquesta manera a més de fer-ne una certa difusió, el fet de treballar-ho i redactar-ho m'ajuda a retenir millor la idea. Aquest és el cas d'aquest post.

Llegint un article que hi ha en un monogràfic de “Cuadernos de Pedagogía” escrit per Carles Monereo i Juan Ignacio Pozo sobre Competències Bàsiques m'ha semblat interessant la definició que en fa.

Una competència és un conjunt de recursos potencials (saber què, saber com, saber quant i per què) que té una persona per a enfrontar-se a problemes propis de l'escenari social en el qual es desenvolupa.

No ho hem de confondre amb el terme “habilitat”. Es diferencien en que l'habilitat és la capacitat de ser realment eficient en una tasca determinada i concreta, mentre que la competència és la potencialitat de ser-ho donades determinades condicions. És ser capaç d'afrontar a partir de les habilitats adquirides, noves tasques o reptes que suposin anar més enllà d'allò que s'ha aprés.

En aquest article es fa encara un anàlisi més detallat i es parla de funcions, habilitats, estratègies i competències. A veure si me'n surto posant un exemple en el camp de la docència ....

  • Funcions: la funció de tot els docents és la d'educar i preparar els ciutadans del dia de demà per tal que siguin capaços de desenvolupar-se personalment, laboralment i socialment en un món canviant i complex.

  • Habilitats: per tal d'exercir aquestes funcions cadascú desenvolupa un conjunt d'habilitats, com tenir dots comunicatives, capacitat assertiva, intel·ligència emocional... que li permeten connectar de forma més directa o no amb les persones, i que per tant, poder desenvolupar la seva funcio (educativa) d'una manera més o menys eficaç. Quasi sempre les habilitats es van adquirint amb el desenvolupament personal.

  • Estratègies: corresponen al conjunt de mecanismes que s'activen en el moment d'enfrontar-se a una situació especial, com per exemple, una baixada de l'interès dels alumnes envers la matèria. Les estratègies comporten un grau més elevat de sofisticació cognitiva i normalment s'aprenen (cursos de formació, per exemple), ja que cal llegir el context en que s'està produint cada situació i en funció d'aquest activar els coneixements que ens permetin resoldre-la de forma més satisfactòria. Cal decidir què fer, quan fer-ho, com fer-ho o per què fer-ho.

  • Competències: les competències comporten resoldre problemes de certa complexitat encadenant una sèrie d'estratègies de forma coordinada. Seguint en l'exemple didàctic podríem citar el cas en que un professor s'enfronta a alumnes amb necessitats educatives especials, on, ser competent implicarà ser capaç d'adaptar el discurs i les activitats d'ensenyament-aprenentatge i d'avaluació, a les característiques particulars de cadascun d'ells. En aquest cas, aquesta situació, no es pot solucionar amb una única estratègia, si no que demanda l'acció coordinada de diverses estratègies que, totes juntes, conformaran una competència de l'àmbit docent (podem en aquest cas que el docent en particular és competent).

Situació habitual.

M'ha fet gràcia veure aquest vídeo que il·lustra una situació que tant es repeteix en els nostres dies .... bé, cal canviar els personatges, l'entorn i l'aparell tecnològic en qüestió. De seguida hi trobareu l'equivalent.

Gràcies J.Vicent per fer-me'l arribar.

Web 3.0: allò que s'albirà a l'horitzó !!!

Quan molts de nosaltres estem aterrant i descobrint el fenomen de la Web 2.0 i les aportacions que s'hi poden derivar, n'hi ha que ja estan un pas més enllà i comencen a parlar de la Web 2.1 ( ... mireu a zonatic-n ) .

Però allò més fort és que directament n'hi ha d'altres que dibuixen les línies mestres d'allò que serà la Web 3.0 !!! És força interessant veure per on poden anar les coses, però em fa la impressió que a aquesta marxa ens passarà com als nens petits que comencen a comptar ... volen córrer tant que de vegades ... es deixen números pel camí !!!! A veure si passem directament a la Web 4.0 sense passar per la Web 3.0 !!!

En algun moment he llegit o he comentat (no recordo exactament) que aquest velocitat de renovació tecnològica pot acabar tornant-se en contra nostra, en el sentit que la tecnologia (en tot el seu conjunt) canvia de forma tant ràpida que correm el risc de no poder-ne seguir el ritme (ni econòmic, ni conceptual, ni d'aplicació). Aquesta idea em produeix vertigen .... us deixo amb l'audio, extret de Educared.

Get this widget | Share | Track details

Ser professor és sinònim de ...

Llegint el comentari que ha deixat Marià Cano (Cròniques dels Ports Grisos) en el post anterior (veure post anterior), he pensat que valia la pena profunditzar un poc més sobre el tema, donada la seva importància, i d'aquesta manera ha sorgit aquest article. Us invito a rellegir el comentari donat que a partir d'aquest s'elabora aquest article.

Ser professor és sinònim de ... :

... pensar que ja ho tens tot fet o pesar que tot ho tens per fer.
... tenir una diària jornada de treball amb temps per tot o tenir una jornada de treball amb temps per res més.
... ensenyar allò que cal aprendre o aprendre a ensenyar.
... repetir-se any rera any o renovar-se dia a dia.
... treballar per a tu o treballar per als altres.
... conformar-se amb lo que hi ha o lluitar per allò que no hi ha.
... l'avui acaba demà o el demà comença avui.
... mirar enrera el camí recorregut o mirar endavant a l'horitzó.
... pensar que en educació ja està tot inventat o reinventar-la cada dia.
... estancar-se amb les teves fortaleses o progressar en les teves debilitats.

Segons la meva curta experiència, no he conegut a ningú que hagi assolit la condició de funcionari, i no "descansi" o "esbufegui" pensant que ja ha aconseguit la seva fita (tal vegada la màxima aspiració personal), que d'aquí endavant només cal anar fent i anar passant. Això seria allò que intento descriure en la primera part de cada "sinònim". Crec que tothom ho hem pensat encara que només sigui el dia que s'aproven les oposicions.

Després d'aquest pensament inicial, que pot tenir una durada variable segons la persona, es va progressant en major o menor mesura cap a la segona part de cada "sinònim". Allò que marca les diferències en aquest canvi de mentalitat és el temps que es triga a realitzar-lo (hi ha gent que fins i tot no fan mai aquest pas) i la intensitat amb la qual es realitza el canvi de posició. Així que allò que caldria treballar des del punt de vista institucional és la potenciació d'aquest canvi amb un impuls fort i decidit. I no només des del punt de vista de formació. Tothom sabem que hi ha gent amb una tendència clara cap a l'immobilisme i no en té prou en que se li augmenti l'oferta
formativa, ja que no té el mínim interés a renovar-se o millorar.

S'haurien d'aplicar mesures a diferents nivells: reconeixement administratiu de projectes desenvolupats, control del procés de formació personal, mesures de promoció interna, reconeixement econòmic segons el treball realitzat, mesures de revisió de la capacitació didàctica, ...

... però això no seria gaire popular ... tothom ho sabem !!!

Seguint el pas de la tecnologia


Llegeixo a una entrevista realitzada a Nicholas Burbules al diari La nación (veure entrevista) alguns dels conceptes relacionats amb l'ús de la tcnologia a l'aula i que estan en el cap de molts de nosaltres. Tot i que es tracta d'una entrevista curta, parla d'un grup de temes interessants.

Derivades de la lectura de la mateixa em permeto escriure unes poques impressions personals sobre alguns dels temes tractats. Per una banda, i no és el primer cop que ho llegeixo ni que ho parlo, sembla clar que a nivell d'eines i conceptes els nostres alumnes tenen més capacitats que nosaltres. Voldria matissar, però, que aquest penso que és un concepte enganyós, en el sentit que són destres en aquelles eines que utilitzen de forma més general (Messeger, missatges SMS, navegació per internet, mail, ...) , mentre que n'hi ha moltes altres que simplement són autèntics desconeixedors (edició web, tractament d'imatges, ...). Els professors, tenim l'oportunitat de formar-nos (les possibilitats són diverses), i per motius molt diferents i molt personals (falta de temps, altres feines, falta de motivació, ocupacions familiars, ...) no tothom es va actualitzant com caldria. Aquest podria ser un problema puntual, i no passaria res. Però lo més habitual és que donat que la clau principal recau en la mateixa persona que es té d'anar actualitzant, els mateixos motius o situacions personals es van repetint i/o allargant en el temps, i això sí que esdevé problemàtic.

Dit d'una altra manera, puc tenir un o dos anys molt embolicats i deixar la meva vessant d'actualització didàctica un poc en stand-by, més endavant, quan sigui possible, ja ho reprendré. Però si "paso" de fer cursos de formació de forma sistemàtica, any rere any, pels motius que siguin (administrativament no em fan falta, les classes les faig a la manera tradicional de sempre i no veig ni penso canviar-ho, estic desmotivat i només compto els dies/mesos/anys que em falten per a jubilar-me, ...) estaré deixant de complir amb la meva feina, així de clar !!! Pot un venedor de rentadores estar al marge dels nous models que es fabriquen i continuar sabent les mil i una característiques dels models de fa dos anys enrera? És evident que no.

Llavors què hi ha diferent? Un lloc és una administració pública i l'altre una empresa .... si, si ... però els dos ofereixen serveis a uns clients determinats, així que si es ho mirem des d'aquest vessant és el mateix (servei > client). Ah !!! Els € !!! Un venedor de rentadores, normalment, cobrarà una part del seu sou en comissions, i per tant li interessarà vendre'n el nombre més gran possible (i això el fa mantenir-se actualitzat en els darrers models).

En el camp educatiu, comparativament, passa un fenomen molt curiós. Aquí, partint de la base, que el sou és estàndard per a tothom, cal mesurar-ho tot en termes de temps i volum de feina, per tal de veure-ho clar. Qualsevol persona que tingui un grau de formació prou alt, tindrà més possibilitats de que el director del propi centre o als mateixos companys, li encomanin tasques per a les quals és més competent (portal del centre, enregistraments de vídeos divulgatius, concursos de fotografies digitals, revisió d'ordinadors que "no se sap el motiu" però estan fallant, ...). Com més coses saps, més possibilitats tens que t'encomanin determinades tasques, mentre que si ho mirem des de l'altra banda, com menys coses ets capaç de fer (deixant de banda les tasques docents per a les que tot/es estem habilitats, clar !!!), menys coses t'encarreguen de fer, i per tant tens menys feina, menys compromisos i més temps per a tu. O sigui, si un sap poques coses, rep el mateix sou i el volum de feina és el mínim possible. No anem bé !!!


Conclusió, la gent no es forma fins que no ho veu com una cosa indefugible i quasi sempre a posteriori (m'estalvio els exemples !!!).

Ah!!! No volia allargar-me tant !!! Només volia dir que "Alguns alumnes saben més que alguns professors" .

Thinking Blogger Award

La meva amiga Bea em fa despertar d'aquest semi-letarg estiuenc. Ja fa dies que no publico gaire al blog, però es que tinc tantes coses a fer ... i entre elles escriure en el meu blog !!

A mi se'm fa difícil haver d'escollir entre 5 blogs, suposo que deu de passar a la majoria, quan en llegeixes tants i tants ... a més, ja se suposa que sel·lecciones per llegir aquells que més t'interessa, no? en fi .... seguirem amb el fil demanant disculpes per endavant, però només en puc posar 5.

1. Cròniques dels Ports Grisos. Blog de Marià Cano. Els seus articles estan plens, plens de continguts, vivències, emocions, esperances, pensaments, ... molts d'ells, en un camí compartit cap a Camelot.
2. Zonatic-n. Blog del CRP del Tarragonés. Administrat per Xavi Suñé. Una canya de blog. Hi ha de tot i molt bo. Sobretot recursos i eines. Un autèntic blog 2.0 ;-)
3. Necrobits. Blog de Xavi Belanche. Els vuit bits ens uneixen, representen una època de la meva vida molt bonica (i suposo que de la d'ell), on s'ajunta l'inici de l'adolescència i l'arribada de les sales de màquines, els primers videojocs .... Xavi em refresca la memòria d'uns records que no vull oblidar.
4. De les TIC a les TAC. Blog de Jordi Vivancos. A part dels seus articles, sempre rics i que donen per moltes hores de pensaments i cabòries, aquest blog m'agrada seguir-lo per allò que representa i que no és res més que la valentia de utilitzar una eina d'expressió de les pròpies opinions personals i que arriben així directament a l'auditori. En una administració com la nostra això és molt d'agrair i, la veritat, no en conec gaires més de blogs d'aquest estil.
5. Clarión. Blog de Juanmi Muñoz. S'hi poden trobar una gran quantitat de recursos i eines ... i ha complert anys ... i ja van tres !!! En el món dels blogs, tres anys, és multitud !!!

Procediment:
1. Si ets un dels permiats, escriu un post i posi-hi 5 blogs que et facin pensar (amb l'enllaç, link, a cadascun d'ells per tal que puguin ser visitats)
2. Fes en el teu post un link al post original per a que es pugui trobar l'origen d'aquest premi.
3. Mostra amb orgull el "Thinking Blogger Award" amb un link al post que hagis escrit.