Decisions intuïtives



Quantes decisions prenem de forma diària? Quins són els elements que emprem per decidir-nos entre diverses opcions? Quins són els mecanismes que s'amagen detras d'una desició eficaç?

Sembla que els darrers avanços dins la psicologia del coneixement apunten al fet que en ocasions el fet de tenir una part de la informació pot ser més bo, més eficaç, que tenir-la tota. Fins ara sempre s'ha dit que abans de prendre una desició és bo tenir damunt la taula tots els elements (positius i negatius) que ens poden ajudar a decidir en un sentit o en un altre. Però, aquesta manera de fer, si ens parem a pensar, no resulta ser massa operativa, tots els dies a totes hores estariem realitzant anàlisis davant la gran quantitat de coses que decidim al dia."Hi ha una desició darrera de cada acció, creença, percepció". La majoria de decisions importants, sembla ser que, es prenen de forma intuïtiva i en base a uns principis generals.

Sense ser cap mena d'experts amb la matèria ni conèixer totes les variables que intervenen, davant la pregunta "Quin pais guanyarà més nombre de medalles en els propers Jocs Olimpics de Pekin 2008?" quasi bé tothom respondriem el mateix .... es una resposta (desició) intuïtiva. Ens enamorem de forma intuïtiva. Davant un menú gastronòmic, decidim de forma intuïtiva allò que menjarem. En el moment de fer un xut a porta, quines variables fa servir el jugador per decidir? ... amb poc temps per fer-ho .... decideix de forma intuïtiva.

Tenir un bon motiu per decidir quelcom, en ocasions pot ser millor que tenir-los tots presents. Pel que sembla hi ha una branca anomenada heurística del coneixement que tracta sobre tot allò relacionat amb les desicions intuïtives i on també s'hi tracten aspectes d'inferència insconscient, o dels mecanismes que el cervell posa en funcionament per tal de d'interpretar els senyals que li arriben a través dels sentits.
Aquests són els apunts que he pogut prendre del programa REDES, emès per La 2 el 27-07-08, en el que s'entrevistava a Gerd Gigerenzer, expert en la matèria.

Ja fa uns anys que vaig descobrir la importància de la psicologia dins el camp de l'educació, de les relacions que s'hi estableixen entre els diversos actors: professors, alumnes, famílies .... encara que sigui una obvietat (com deveu d'estar pensant), quan s'accedeix a la professió des de la Facultat de Química o des de la Facultat de Lletres, no es tracta d'una cosa tan òbvia. Diguem que els docents no estem formats en aspectes psicològics, en el moment d'accedir a la feina.

En aquest cas, les desicions intuïtives m'han cridat l'atenció en relació als processos educatius. Durant els darrers mesos, arran de la formació rebuda en aspectes de Qualitat i Millora aplicats a l'Educació, he vist que un dels punts crítics és el que fa referència a la recollida i anàlisi de les dades del sistema. La gran quantitat de dades que es manipulen i la forma de fer-ne una interpretació correcta que ajudi a prendre desicions adequades, sembla que és uns dels aspectes més dificultosos relacionats amb Qualitat i Millora. Potser s'està sistematitzant l'anàlisi en una proporció massa alta, massa extrema. Al cap i a la fi, les organitzacions estan formades per persones, i les relacions i la coordinació dels diversos òrgans que les composen, depenen de forma molt directa de les mateixes persones que els composen.

Així doncs, si finalment hem d'arribar a les interaccions interpersonals per entendre com funciona una organització, és lògic tenir present la psicologia, com una eina tant per entendre moltes de les coses que succeeixen en el si de l'organització, com per saber actuar i interaccionar de forma adequada cercant canvis i aspectes de millora dins la cultura organitzacional.

Algunes referències interessants sobre el tema:
  • Transcripció de l'entrevista a Gerd Gigerenzer (pdf)
  • Qui és Gerd Gigerenzer (wikipedia)
  • Llibre de Gerd Gigerenzer (llibre)
  • Blog de Redes (SmartPlanet)