Formació permanent del professorat (III) - O com fer front a la formació amb pocs recursos


Ja m'ha costat algun disgust que altre defensar la idea de que els recursos econòmics són només un dels possibles tipus de compensació que se li pot oferir a un formador/a. Habitualment estem molt centrats en el tema "peles" i tendim a creure que sense "peles" no podem fer res, a poca cosa. Fins ara, la cosa ha funcionat així, de forma prou acceptable, però ja comencem a veure que davant la carestia econòmica caldrà imaginar / inventar / cercar  noves alternatives de formació permanent del professorat que no estiguin centrades (al menys, no tan centrades) amb el tema monetari. El tema monetari és molt, molt, però molt important; a banda d'això (que em doldrà renunciar-hi ni que sigui minimament), deixeu-me explicar algunes idees per a intentar sobreviure a la tasca d'estructurar la formació permanent del professorat amb pocs "recursos" a la butxaca.
  1. Potenciar al formador/a. Quan no hi ha "peles", prou "peles", per a atendre les necessitats formatives cal posar valor afegit al rol de formador/a, per tal que si no és possible incentivar econòmicament la seva tasca, al menys hi hagi altres punts que facin interessant dedicar-s'hi. Per exemple:
      • es podria crear un "segell" que certifiques a algú com a formador qualificat del Departament;
      • el Departament (o els ICE's) podria crear xarxes de formadors/es, estables a mitjà termini, i on els anés fent arribar (des del punt de vista formatiu) notícies d'interès, recursos ... i es fomentés l'intercanvi d'informacions i maneres de fer;
      • quan hi hagi congressos, jornades o events molt específics i adequats a un camp concret, el Departament podria convidar a assistir-hi als seus formadors (si no a tots, a un grup representatiu) per tal que estiguessin al cas de les darreres tendències i es fer el traspàs a la resta de grup;
      • en el moment d'elaborar documents-guies, orientacions per part del Departament es podria convidar a formadors/es representatius del grup per tal de treballar de forma conjunta i consensuada;
      • es podria fer alguna jornada molt específica per als formadors/es del Departament amb informacions d'interès generals a tot el conjunt;
      • es podria donar visibilitat als equips de formadors/es amb opcions molt diverses (pàgines web, publicacions temàtiques elaborades amb les aportacions del grup, ...).
  2. Procedimentar l'especialització com a formador.  Hauria d'estar molt i molt clar com una persona arriba a ser formador/a, quins processos ha de realitzar per arribar-hi, quins són els compromisos que adquireix (temps de permanència, nivell de disposició, temàtica d'interès, ...), quines compensacions i/o reconeixements hi haurà per la tasca realitzada, quins són els processos que intervenen en la realització d'una formació, ...
  3. Més llarges i menys intenses. La formació, per a que produeixi resultats acceptables, és necessari que sigui dilatada amb el temps. Hi ha que deixar prou espai per a que les idees, conceptes, propostes, arrelin en les ments de les persones i comencin a donar certs fruits. Per tant, en lloc de fer sessions setmanals, en la meva opinió és millor deixar més temps entre sessió i sessió per a que els participants puguin anar avançant al seu propi ritme de treball. En aquest punt és molt important el component telemàtic. No és necessari que tota la formació sigui presencial (cada vegada més es contempla la component telemàtica). Deixem disponibles els pdf's amb la informació rellevant, i dediquem-nos més temps per al treball i l'elaboració de materials i productes, més temps per als processos.
  4. Focalització en el producte. Clarament, les formacions han de donar com a resultat final un producte. Si una formació no comporta que els assistents s'emportin o s'enriqueixin, en definitiva, aprenguin, podem dir que és sobrant. I com ja és conegut que s'aprèn fent. Les formacions han d'incorporar procediments, creació de producte, resultats palpables. Si la informació és un conjunt de pdf's per llegir ..... ho podem anomenar "lectura"?  :-)
  5. Virtualitat. Cal fer una aposta més decidida per la component virtual de TOTES les formacions. Hi ha un clar estalvi en temps de desplaçament, despeses de desplaçament i una millor adaptació als horaris i ritmes de treball propis de cadascú. Ja hi ha moltes formacions que són totalment virtuals, si bé és cert que no són formació en centre. Amb tot, cada cop més, hi ha un nombre creixent de formadors/es que demanen poder disposar d'un espai virtual (al Moodle del CRP, per exemple) on deixar materials relacionats amb la formació i per poder utilitzar-lo com a lloc de referència, contacte i interacció de la formació. Amb l'ajut de la virtualitat, moltes formacions en centre es podrien reduir a tres sessions presencials (la d'inici, la intermitja de control, i la final de cloenda), fent una gran de feina en mode virtual. El responsable de formació en centre (que acostuma a ser el Cap d'Estudis) responsabilitzant-se "in situ" del seu correcte desenvolupament i el formador/a orientant i resolent dubtes i consultes des de la distància. Amb aquest esquema d'organització i uns bons materials es podria avançar tant o més que amb l'esquema habitual.
  6. Xarxes. Cal potenciar el treball en xarxa, ja sigui entre centres o amb docents que tinguin interessos o projectes comuns. Aquí també ens pot ser molt útil la component virtual, on els CRP's poden jugar un paper molt important en l'organització, gestió i dinamització d'aquestes xarxes de centres i persones. Per altra banda les activitats emmarcades dins el Pla de Formació de Centre haurien de deixar un cert pòsit de coneixement en l'organització educativa, i on s'hi podrien encabir altres informacions a partir de l'assistència a jornades dels docents components del claustre, participació en projectes, lectures d'interès..... es tractaria de crear una autèntica xarxa de gestió del coneixement en cada centre. Pel que fa a les activitats que no siguin "en centre" s'haurien de difondre totes elles de forma telemàtica. Potser no tots els espais disposen dels requeriments suficients per a fer emissió en directe (i en certa manera hi ha d'haver un plus de valor afegit per als assistents), però fer un enregistrament en vídeo i emmagatzemar-lo per a consultes o visionats posteriors, a disposició de tothom que ho necessiti és una perfecta optimització de la despesa que pugui suposar una determinada formació. A més de l'enregistrament en vídeo, seria magnífic que hi hagués algú que assumís el rol de "corresponsal" i redactes un breu article amb els punts i aspectes més destacats de la sessió. Sempre he cregut que aquesta estructura, ben organitzada, podria donar molt bons resultats.
  7. Consultor / assessor o instructor? Com la virtualització de la formació és una tendència clara cap on ens dirigim, crec que val la pena diferenciar entre consultor/assessor i instructor. Avui tenim a disposició quantitats ingents d'informació. Sovint el problema està en organitzar-la de forma coherent i amb un sentit determinat, més que no elaborar guies i manuals un rera l'altre. La majoria de formacions es poden assolir amb uns bons manuals, unes bones referències bibliogràfiques o de consulta i un poc d'ordre i pausa (que ha de marcar el formador/a en aquells punts on, segons la seva experiència, val la pena passar-hi amb un poc més de pausa). Si es donen aquestes condicions, una formació més virtualitzada com la que comentava anteriorment i on el formador/a faci més aviat tasques de coordinació/consultor/assessor és possible. Per altra banda, sempre hi haurà formacions de caràcter instructiu, on totes les hores seran de presencialitat tant del formador/a com dels participants, però són les menys abundants, segons la pròpia experiència.
  8. Itineraris de formació (de centre i personals). No tota la formació es pot encabir "en centre" o en activitats que el Departament organitza de forma més global. Cal deixar espai suficient per a que puguin néixer i créixer iniciatives de formació de caràcter més individual. Són espurnes d'innovació que tard o d'hora tindran una incidència sobre el sistema. Per dir-ho d'alguna manera, no només els centres educatius tenen el dret de tenir una previsió d'activitats de formació i objectius a assolir. També les persones poden tenir un camp d'interès (que si bé no és generalitzable al gruix del sistema) pot donar a la llarga un bon resultat. Aspectes com lideratge, organitzacions i canvis, realitat augmentada, xarxes socials com a plataformes d'aprenentatge, aplicacions mòbils, llibres electrònics, .... potser no tenen avui una aplicació directa (o clara) a les nostres aules, però segur que en futur sí que la tindran. Per tant, si hi ha algú que té molta dèria per obrir nous camins, el sistema hauria de reconèixer aquest esforç d'alguna manera. Hi ha alguna opció de fer-ho, mitjançant seguiment o suport a l'estil "coaching", i també amb l'elaboració d'un portfoli d'aprenentatge.
Amb tot això, i concretant més encara a partir de les tipologies d'activitats de formació que existeixen, proposo: 
  • els tallers en centre es poden mantenir com estan, són a cost zero!! Cal donar-los un poc més d'estructura i orientacions per a que aquest peça vagi per ella sola;
  • els assessoraments en centre es poden mantenir, en la seva majoria, però no amb tantes sessions presencials ni amb tanta despesa en formadors/es (tot i que cal dir que ja és baixa), si no més aviat amb ajut de la formació telemàtica i fent ús de la gran quantitat de materials ja elaborats per múltiples institucions o pels propis formadors/es en formacions similars (moltes formacions d'un curs a un altre es repeteixen, només que en centres diferents, per tant hi ha d'haver materials suficients);
  • cal potenciar les xarxes a tots nivells entre formadors, entre centres, dins del propi centre, ... els tallers o assessoraments en centre poden ser el substrat per a començar a teixir-les; amb les xarxes intercentres el motor ha de ser els interessos comuns o projectes en els que intervinguin plegats;
  • el Departament ha començat, de forma experimental, o oferir Tallers Oberts (a cost zero) i segurament anirà ampliant-ne l'oferta. Amb aquests materials i altres de similars que es poden elaborar, pot oferir-se una completa oferta. Si en lloc de pensar-ho a gran escala, Departament d'Ensenyament, ho pensem a un nivell més petit, el model es pot traslladar a l'entorn proper, i el paper d'organitzador, gestor, dinamitzador i validador dels Tallers Oberts poden ser els CRP's. Seria tant fàcil com organitzar grups de treball entre els CRP's per tal de crear alguns Tallers Oberts sobre temàtiques que ja es tinguin molt identificades, i tot seguit intercanviar-los per tal de poder-los oferir a tots els docents de la zona del CRP (competències bàsiques, pissarres digitals, dinamització lectora, ...). Els temes no són tant diferents, no creieu? ;
  • es poden obrir noves vies de formació lligades al camp del mentoring i coaching on es fomenti l'autodescobriment dels participants amb l'assessoraments o guies puntuals, que acompanyen un procés d'aprenentatge de caràcter més individual i personal. Cada participant es posaria els seus objectius a assolir i un temps determinat podria comptar amb la col·laboració del coach o mentor; els portafolis d'aprenentatge serien els validadors de la formació;
  • les activitats de caràcter més obert s'haurien d'enregistrar i posar a disposició de la comunitat per revisionar-les tantes vegades com calgui, d'aquesta manera i amb el temps s'aniria forjant un fons comú documental amb el conjunt de formacions d'interés i a disposició de tothom.
Bé, m'ha costat un poc escriure totes les idees que tenia al respecte, i segurament algunes han quedat massa poc desenvolupades. De tota manera, és suficient per ara :-)

Posts relacionats:

Creative Commons License

Formació permanent del professorat (II)


Considerada com un dels agents més importants de canvi a l'escola, la formació permanent del professorat, és una eina a la que no hi hem de renunciar de cap manera. Els més entesos així ho diuen, i no es cansen de repetir que la formació permanent (dins i fora de l'àmbit escolar i laboral) ha de ser un dels eixos fonamentals del futur.

Succeeix que, donada la situació econòmica actual, és fàcil imaginar que, com tantes i tantes altres coses, calgui buscar alternatives que optimitzen els recursos de que es puguin disposar, i que en els darrers anys han anat a la baixa (de forma general).

Vegem algun elements de context per fer-nos una composició de lloc:
  • en el post anterior a aquest (http://tresescompanyia.blogspot.com/2012/02/formacio-permanent-del-professorat-i.html) es veu la importància d'integrar el Pla de Formació de Centre dins del Projecte Educatiu de Centre;
  • actualment el Pla Marc de Formació 2005-2010 està prorrogat durant aquest curs. Es pot consultar http://www.xtec.cat/formacio/pla_marc/plamarc_formacio.pdf  . S'entén perfectament donada la coincidència amb el canvi de govern, però fora bo disposar del nou pla marc ans d'acabar aquest mateix curs. Per altra banda, el propi Departament ha comentat públicament la validesa del Pla Marc de Formació 2005-2010 a les necessitats actuals, d'aquí que no s'esperin grans canvis en el nou Pla Marc de Formació;
  • de forma paral·lela s'està fent la revisió del sistema actual de reconeixement dels estadis docents que, a efectes de formació, la proposta que hi ha ara proposa que no hi hagi un mínim de hores de formació per a poder demanar antiguitat. S'hi afegeixen altres elements, com per exemple, l'elaboració de materials didàctics. Pel que toca a formació, treure uns mínims és el mateix que treure-la dels requisits necessaris. Per tant, deixarà de ser obligatòria a efectes d'estadis docents. Aquest punt és controvertit donat que sabem de casos on els assistents a una formació només tenien un únic interès en assistir-hi, els punts per a l'estadi docent, i tampoc era una situació satisfactòria ni que aportes cap mena de valor afegit al grup. Però aquesta mesura pot donar lloc a un descens de les inscripcions, en general, si bé cal dir que "si som menys, estarem més avinguts i amb més interès". Aquesta tendència es pot veure compensada amb el rendiment de resultats a nivell de centre i la possible capacitat que pot tenir la direcció en la conformació de les plantilles. Molt resumit aniria així: "Em puc abstreure de la formació en centre sempre que els resultats i els objectius que assoliexi com a professional estiguin en concordança amb els del centre (PEC); s'entendrà així que, en el meu cas, no era necessari formar-me en un camp determinat. En el cas que els objectius i els resultats meus com a docent difereixin molt dels del centre, i a més s'evidencie que aquesta diferència es deguda a una despreocupació meva per la formació i actualització, s'obre la possibilitat que aquest fet s'incorpori a l'avaluació del meu acompliment o deures com a professional docent".(http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.c9daa2c559ab545a72623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=63bdf2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=63bdf2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=0879c2ecbecc4310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) . Permeteu-me dotar d'un contingut més aclaridor a aquesta argumentació repassant l'article LEC i formació docent, escrit ja fa uns dies (http://tresescompanyia.blogspot.com/2011/08/lec-i-formacio-docent-buidatge-de.html)
  • el seguiment i avaluació dels resultats i els canvis que han produït la formació també ha de tenir un paper important. El fet no està només en organitzar i portar a terme una activitat formativa en centre, si no que a més cal veure quins són els canvis o efectes que aquesta a produït o desencadenat en el centre. És el que anomenem transferència. Normalment totes les activitats de formació, en finalitzar, són avaluades des de la perspectiva de tots els actors implicats (assistents, centre educatiu, formadors i gestors). És l'avaluació típica. En els darrers cursos s'està començant a treballar en l'avaluació de la transferència. Aquesta es realitza quan a passat un temps des de que la formació ha finalitzat, i el que vol detectar és que la formació s'ha aplicat o a tingut una certa incidència en les rutines del centre. L'avaluació de la transferència és un aspecte que encara no està 100% generalitzat, i on manquen orientacions per dur-la a terme. Clarament és un punt de millora i un aspecte a mantenir, ja que assegura la adequació i utilitat d'una formació en centre. A mi m'agrada afegir-hi un pas més (ara per ara del tot utòpic) i és l'avaluació de la permanència. Si bé l'avaluació de la transferència es realitza entre 6 i 12 mesos una vegada acabada la formació, l'avaluació de la permanència s'hauria d'anar seguint més enllà, en els cursos següents a la finalització de la formació. El motiu és que potser just en acabar la formació, per la pròpia inèrcia de la formació, és possible que s'hagin engegat projectes nous, que s'hagin introduït canvis en el centre, ... però quan acaba aquesta inèrcia (és el que mesura l'avaluació de la transferència) cal veure què és el que realment queda, de forma permanent, integrat a la cultura i manera de fer del centre (avaluació de la permanència). Hi ha diversos elements on es podria detectar aquesta permanència, en citaré només dos.
      • 1. Si la formació ha estat per millorar el clima de centre o disminuir els conflictes (per exemple), les orientacions, guies, rutines, procediments, .... han de quedar integrats d'alguna manera en la documentació bàsica de centre, a les NOFC, a les programacions, etc .... si no és així, i passats dos o tres cursos, que podem dir del que ha quedat en el centre sobre una formació determinada? .... El mateix concepte és vàlid per a altres camps: competències, TIC, educació emocional, .... com podem valorar-ne la seva eficàcia si no s'integra d'alguna manera al dia a dia del centre?
      • 2. Aspectes de gestió de la informació i difusió de la informació (relacionada amb la formació) que de forma molt resumida podria consistir en que el centre disposes un lloc on anar emmagatzemant els continguts de les formacions rebudes, lectures d'interès per als docents, resums de ponències o assistències a jornades, ... tot allò que tingui a veure amb el coneixement ..... sí, gestió del coneixement, organitzacions que aprenen, ..... altrament el contingut vessat en una formació (s'apliqui o no) on queda? ..... No queda en lloc de l'organització, només en els caps dels assistents, molt movibles entre centres ....
Posts relacionats:
Creative Commons License

Formació permanent del professorat (I)


Amb el vostre permís, deixeu-me posar negre sobre blanc, les meves idees sobre la formació permanent del professorat. Fa dies que em ronden pel cap, ja sigui sobrevingudes per la meva pràctica com a formador, com a assistent, o com a gestor en altres ocasions, però no ha estat fins que he tingut notícia de l'article escrit pel company Jaume Illa (http://4ratlles.blogspot.com/2012/01/formacio-permanent-del-professorat.html) que m'he decidit a posar-m'hi.

Hi ha diversos aspectes a tractar, però d'entrada en vull destacar dos:
  • em sembla detectar un desajust important entre els objectius / expectatives que es plantegen en moltes formacions, la realitat sobre la temàtica a tractar i l'exercit de formadors/es que es disposa. Es tracta d'una visió molt subjectiva, però en moltes ocasions sembla que la realització d'una activitat de formació (en qualsevol camp: competències bàsiques, TIC, gestió dels conflictes, noves metodologies, ...) hagi de comportar tot de seguida una millora dels resultats acadèmics dels alumnes, o una reducció dràstica de la conflictivitat, o que tot el claustre comenci a treballar definitivament per competències, .... quan de fet això no succeeix. I és lògic que així sigui. Invertir determinades tendències, promoure canvis qualitatius, que donin resultats ràpidament no és cosa fàcil. I d'aquí que en rebin les conseqüències l'exercit de formadors/es, perquè des dels mateixos centres es té la visió que la formació ha de ser el revulsiu, el cabàs on es posen totes les garrofes. Resultat, el nivell d'exigència i expectatives generades, molt sovint, és massa elevat. Hi ha una exigència / expectativa massa elevada sobre el paper que ha de jugar el formador, com si fora el metge que tot ho cura. És important, per tant, tocar més de peus a terra. Ningú des de fora pot arreglar res. El formador pot obrir finestres de coneixement, encetar camins, donar orientacions pel que fa al rumb, però de cap manera incidir de forma tant alta en els aspectes particulars dels centres.
  • el segon punt, deriva del primer. Els centres educatius han de tenir una clara línia pedagògica, un rumb clar a mantenir. Si cada curs es planifiquen activitats de formació molt distants, molt diferents, no hi ha temps suficient per a introduir i integrar els canvis o per assolir els objectius marcats. Per tant, cal que les activitats de formació realitzades en el centre estiguin molt ben vinculades al projecte educatiu del centre. D'aquesta formació se n'haurien de derivar l'assoliment o no d'uns objectius, que a la vegada estarien marcats en el PEC. El grau d'assoliment d'aquests objectius faria a la vegada que les formacions tinguessin un sentit i una aplicació continuada en el temps. Dispersar la temàtica massa, també despista massa. Aquí caldria introduir la formació específica, en els casos on calgui, derivada dels Projectes impulsats pel Departament d'Ensenyament (com el Pla d'Impuls a la Lectura, per exemple). Aquesta doble vessant, línia educativa del centre i projectes del Departament, hauria de ser el doble camí d'entrada de la formació en centre.
Resumint-ho molt: rebaixar les expectatives sobre la formació i ajust de la formació als Projectes Educatius de Centre (i vinculats a indicadors).

Ajustar les expectatives, per part dels assistents, que hi ha en algunes formacions (he de ser sincer, i dir que en altres simplement no hi ha cap tipus d'expectativa) a allò que realment pot donar de sí la formació, no és una tasca fàcil. Moltes vegades això és degut a un desconeixement important del tema a tractar, o pel fet de pensar que algú ens descobrirà la sopa d'all. A banda d'aquest desajust per part del receptor, hi ha un camí important a recórrer en la banda del formador. Deixeu-m'ho aclarir. 

He de dir que tots i totes els formadors/es que conec són uns grans professionals, molt compromesos amb la formació permanent, que accepten tot tipus de reptes, i que posen a judici d'altres companys de professió la seva imatge i vàlua professional, cosa no massa habitual ara per ara.

Cal dir que en la preparació d'aquests formadors hi tenen (o tindrien) molt a dir els ICE's (però no únicament). Us explico el mecanisme, tal i com hauria de funcionar. Els centre a través del seu Pla de Formació de Centre planifiquen les activitats de formació que a mitjà termini poden necessitar per a l'assoliment dels seus objectius (a tres o quatre anys vista). Aquesta planificació, que tal com s'ha dit anteriorment, ha d'anar vinculada a la línia pedagògica del centre (i per tant al seu Projecte Educatiu de Centre) té l'avantatge que permet visionar a mitjà termini el tipus de demandes de formació que es produiran, i també el nombre. Per tant, aquesta formació, recollida i gestionada convenientment, pot permetre als ICE's avançar-se i "entrenar" als professionals / formadors/es que a mitjà termini portaran a terme les formacions en centre.

Si l'engranatge està ben engreixat, com es veu, el Pla de Formació de Centre (que ara estarà integrat al Projecte Educatiu de Centre), ens servirà per preveure, organitzar i preparar, amb molt i molt temps les formacions en centre. A més, donat que en el PEC s'hi establiran indicadors de seguiment, alguns d'ells estaran forçosament vinculats a les formacions previstes o als objectius que es preveuen assolir a través d'aquestes. Això farà que de les formacions en puguem després avaluar la transferència (terme que explicaré més endavant) i per tant estem al davant de accions formatives de més llarg recorregut en la vida del centre. Per tant, és molt important lligar tots aquests aspectes en el Projecte Educatiu del Centre.

Per acabar de tancar el cercle, la Llei d'Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/lleieducacio.pdf) en el seu article 86, dedicat als Serveis Educatius, diu:

Són funcions dels serveis educatius, d’acord amb el que en cada cas es determini per norma reglamentària:

a) Donar suport a l’activitat educativa, per mitjà de l’assessorament psicopedagògic als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies.
b) Orientar sobre el procés d’escolarització les famílies dels alumnes amb necessitats educatives específiques, dels alumnes amb trastorns d’aprenentatge o comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i dels alumnes amb altes capacitats.
c) Atendre especialment les situacions en què l’escolarització dels alumnes nouvinguts o amb risc d’exclusió social té implicacions en l’àmbit de la integració lingüística.
d) Facilitar l’accés dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitar-los serveis didàctics de suport a la docència.
e) Vehicular i facilitar la formació permanent del professorat i dels professionals d’atenció educativa.
f) Col·laborar amb els centres en la innovació educativa.
g) Col·laborar amb els centres en activitats orientades al coneixement del patrimoni natural, del patrimoni social i dels espais singulars de Catalunya.
h) Donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d’innovació educativa, en l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques educatives i, molt especialment, en la formulació del projecte educatiu.
i) Complir les altres funcions de caràcter especialitzat que s’estableixin per reglament.

Posts relacionats:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons