Les competències bàsiques segons els paisos europeus


Tants caps, tants barrets. Posar-se d'acord amb la definició de competència bàsica no és senzill. A poc que hagim llegit veurem que hi ha definicions per a tots els gustos. Una forma (senzilla) de definir les competències bàsiques podria ser:

Les competències bàsiques són els coneixements (format per conceptes, procediments i actituds) posats en pràctica en situacions reals o per a la resolució de problemes reals.

Molt fàcil de dir, però no tan fàcil de portar a terme. Més enllà d'aquesta definició, amb la que podem estar més o menys d'acord, tenim assumit que les competències bàsiques són aquestes vuit:
  • Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
  • Competència artística i cultural.
  • Tractament de la informació i competència digital.
  • Competència matemàtica.
  • Competència d'aprendre a aprendre.
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal.
  • Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.
  • Competència social i ciutadana.

Suposo que ho tenim assumit per què és la norma estatal qui ens ho marca, i per tant no hi ha lloc a discussió. Les competències bàsiques estan definides en el Decret 143/2007, de 26 de juny de 2007. El que potser no és tan conegut és que aquesta relació de competències bàsiques no és tan "única". De fet, cada pais té el seu propi sistema de competències. Xabier Garagorri (veure més avall) situa el nostre sistema (l'estatal) com un model mixt, format per la suma de competències clau i àrees curriculars en alguns casos. Per exemple a la competència matemàtica hi té un pes molt fort la matèria de matemàtiques.

Hi ha altres models, on la identificació de matèries no és gens evident. Per exemple en el cas del currículum basc, no es pot identificar clarament una competència amb una àrea concreta:
  • Aprendre a prendre i a pensar.
  • Aprendre a comunicar.
  • Aprendre a viure junts.
  • Aprendre a ser jo mateix.
  • Aprendre a fer i a emprendre.
I encara hi ha un tercer model on les competències bàsiques no es diferencien de les àrees curriculars. És a dir, venen a ser equivalents. És el cas del sistema català, per exemple:
  • Àmbit lingüístic.
  • Àmbit matemàtic.
  • Àmbit tecnocientífic.
  • Àmbit social.
  • Àmbit laboral.
  • Àmbit de les TIC.
  • Àmbit de l'educació artística.
  • Àmbit de l'educació fisica.

Quin embolic ..... De tota manera tenir una certa visió de com es defineixen els sistemes de competències en altres paisos dóna una perspectiva més àmplia, i a la fi, també ens fa pensar més enllà del sistema que nosaltres mateixos tenim.

Com és possible que ara us hagi picat la curiositat de saber o explorar altres sistemes competencials, us facilito l'enllaç a l'article de Xabier Garagorri per tal que el pugueu explorar. Crec que és de l'any 2007.



Podeu llegir més articles meus aquí (a Llunà-TIC)


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-N comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Quadcopter i programació


Els quadcopters són una mena d'helicòpters-joguines-drones dotats amb quatre hèlices. A més incorporen dos càmeres (dorsal i frontal) i la filosofia open source, per tal que es puguin desenvolupar aplicacions de control del robot.

Amb un poc d'enginy, el seu xip es pot programar per tal que realitzi accions o interaccioni d'una manera determinada o una altra. Un exemple de la seva versatilitat i de les opcions que poden oferir, són els dos vídeos que seguieixen (TED Talks amb subtitols incorporats):





Podeu llegir més articles meus aquí (a Llunà-TIC)



Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Raspberry Pi: instal·lació des de zero


Durant els darrers mesos del curs que ha finalitzat hem fet proves amb la Raspberri Pi, de la qual ja en vaig parlar en un post anterior. Fins i tot vam realitzar un tutorial per tal de realitzar una instal·lació des de zero.

Els passos a realitzar són els seguents:
  1. Realitzarem la instal·lació en una targeta de 16 GB (imatge 1).
  2. Primer a raspberrypi.org i a “Downloads” (http://www.raspberrypi.org/downloads) triem l'opció “Raspbian” (482 Mb) que és el genèric i específic, una barreja de Raspberry i Devian (imatge 3 i imatge 4).
  3. Per a instal·lar-lo a la carpeta també hem de descarregar el Diskimager de Softforge (http://sourceforge.net/projects/win32diskimager/), per exemple (5,7 Mb). El descomprimim i l'executem. Compte, cal descarregar el fitxer binari, ja que el que correspon al codi font s'ha de compilar prèviament (imatge 5).
  4. Veurem que detecta la targeta (device). En executar “DiskImager podem triar anar a una imatge feta o crear-ne una de nova. Ara només seleccionem la imatge que hem descarregat al primer pas (imatge 6).
  5. Acceptem que es carregue la targeta: observarem que realitza particions diferents a Windows (que és la funció de Diskimager) (imatge 7).
  6. Ja estarà creada la targeta amb la imatge i està preparada per la primera arrancada (imatge 8).
  7. La posem a la RB i endollem l'alimentació (imatge 9).
  8. Anem a realitzar la primera configuració (pantalla blava) (imatge 10). Tot seguit veurem tot allò que s'ha d'anar fent en cadascuna de les opcions.