Tres és companyia

Sempre, faci el que faci, inevitablement, la seva banda sonora em fa alçar els ulls cap a la pantalla del televisor. Ja no sé si és el costum, o la seva tonada, o ..... no sé ..... el cert és que si fessim l'exercici de traslladar-ho al nostre àmbit professional, ..... seria impressionant !!! Un imme d'equip, com aquest, és el que m'agradria tenir. Tot seguit la transcripció original: Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom. El futbol, no és bonic? la velocitat, el control, anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol? És el joc en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat. Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom. La feina ben feta, qui no recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria. Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall. Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia

És evident que realitzar un desplaçament de 200 km des d’Amposta cap a Barcelona, més 200 km més de retorn a casa, mereixen tenir una bona motivació. Estic acostumat a fer-ho, però aquesta vegada era diferent. La proposta era “estranya”, si més no, poc habitual. L’Honorable Conseller d’Educació, Ernest Maragall, havia convocat a un grup de professionals vinculats al món de la web 2.0 i de professionals docents coneguts per la seva activitat blogera (o en altres camp) i vinculada al món educatiu. Tot plegat una vintena curta. Com és habitual, i sempre que es dóna l'ocasió, vam fletar un viatge conjuntament des de les terres tarragonines amb Marià Cano i Xavi Suñe . Fa poques setmanes que el Departament d’Educació ha obert diversos compte d’usuari en entorns que venim anomenant 2.0 . De moment, un bloc [ http://www.gencat.cat/educacio/bloc/ ], un canal a Twitter [ http://twitter.com/Educacio_cat ] i un canal a Youtube [ http://www.youtube.com/user/Educaciocat ]. La finalitat de la