Tres és companyia

Ja fa temps que el programa Singulars, que dirigeix i presenta Jaume Barberà, sobresurt per damunt de la mitjana pel que fa a oferir informacio i convidats de qualitat. Si bé les temàtiques que es tracten són molt diverses, abunden sobre mesura els programes dedicats a parlar de la crisi econòmica. De tant en tant, però, van apareixen temes "diferents" a l'econòmic, que són de tant interés o més que l'econòmic. Aquest és el cas de la passada setmana, on el convidat va ser Xavier Melgarejo, tot un expert en temes educatius, i en especial en el sistema educatiu finés (o és finlandés?). Més enllà d'evidenciar les diferències que existeixen entre el nostre sistema educatiu i el de Finlàndia (i que es poden reseguir en el vídeo adjunt a la part superior del post), la seva exposició va resultar interessant per que va fer una molt bona aproximació als diversos elements que intervenen en la configuració d'un sistema educatiu, on el pes del sistema socioeconòmic i fami...

A partir d'un Estudi anomenat "LA BRECHA EN LA ENSEÑANZA", de James W. Stigler i James Hiebert, he trobat una explicació referent als diversos enfocaments que es produexen en l'ensenyament, i que m'ha semblat interessant tenir-ho recollit al blog. La font original és: www.cepchile.cl/dms/archivo_3093_786/frev86_stigler.pdf Recullo, tot seguit, un dels fragments que m'ha semblat interessant. ------------ Per a moltes persones, el sopar en família és un esdeveniment que forma part de la vida diària. Molt sovint, es compartit sense adonar-se'n d'aspectes que es donen per segurs. Tots s'asseuen a taula i comencen a menjar més o menys al mateix temps. No es reparteixen targetes amb el menú del dia, sino que el menjar es posa a taula en fonts i tots mengen del mateix. A continuació, els aliments es reparteixen passant les fonts al voltant de la taula i cadascú es va servint al seu gust. Els adults, molt sovint, ajuden als nens en aquesta tasca...

URL: https://sites.google.com/site/indicadorsaensenyament Els formularis acostumen a ser els "germanets petits" del gruix d'eines que Google (o ara també XTEC) posa a disposició dels seus usuaris. Les més conegudes i utilitzades acostumen a ser: Blogger : per a la creació de blogs Calendari : per a la gestió de l'agenda particular i/o compartida Google Sites : per a la creació d'espais web o pàgines web (d'una form molt similar a les wikis) Google Docs : per a la creació de documents en línia, ja sigui a nivell particular o compartit amb altres usuaris. Ja, dins de Google Docs, s'hi poden crear diversos tipus de documents. Els més utilitzats són els documents de text, els fulls de càlcul i les presentacions. En menor mesura els segueixen els formularis . La pàgina web que segueix a continuació ( URL: https://sites.google.com/site/indicadorsaensenyament ) pretén ser una mostra de com es poden utilitzar els formularis per a la mesura d...

Fa tant de temps que no escrit en el bloc que la millor manera de reemprendre la seguida m'ha semblatque podia ser reemprenent la ga d'espots publicitaris que una coneguda marca de cerveces fa, vinculats al Barça, del qual n'és un dels esponsor. Els vídeos acostumen a ser emotius, directes, ..... La gent, però, també és força imaginativa, i ràpidament n'ha fet un altre, adaptant el guió per al principal adversari del FC Barcelona, el R. Madrid. El resultat ha quedat prou bé. A veure que en penseu: PD: i ara que ja he représ el bloc, prometo anar-lo alimentant de forma més regular, de motius, experiències i opinions, relacionades amb l'àmbit educatiu no me'n falten. Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Sempre, faci el que faci, inevitablement, la seva banda sonora em fa alçar els ulls cap a la pantalla del televisor. Ja no sé si és el costum, o la seva tonada, o ..... no sé ..... el cert és que si fessim l'exercici de traslladar-ho al nostre àmbit professional, ..... seria impressionant !!! Un imme d'equip, com aquest, és el que m'agradria tenir. Tot seguit la transcripció original: Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom. El futbol, no és bonic? la velocitat, el control, anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol? És el joc en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat. Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom. La feina ben feta, qui no recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria. Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall. Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia ...

És evident que realitzar un desplaçament de 200 km des d’Amposta cap a Barcelona, més 200 km més de retorn a casa, mereixen tenir una bona motivació. Estic acostumat a fer-ho, però aquesta vegada era diferent. La proposta era “estranya”, si més no, poc habitual. L’Honorable Conseller d’Educació, Ernest Maragall, havia convocat a un grup de professionals vinculats al món de la web 2.0 i de professionals docents coneguts per la seva activitat blogera (o en altres camp) i vinculada al món educatiu. Tot plegat una vintena curta. Com és habitual, i sempre que es dóna l'ocasió, vam fletar un viatge conjuntament des de les terres tarragonines amb Marià Cano i Xavi Suñe . Fa poques setmanes que el Departament d’Educació ha obert diversos compte d’usuari en entorns que venim anomenant 2.0 . De moment, un bloc [ http://www.gencat.cat/educacio/bloc/ ], un canal a Twitter [ http://twitter.com/Educacio_cat ] i un canal a Youtube [ http://www.youtube.com/user/Educaciocat ]. La finalitat de la...

Font: http://www.flickr.com/photos/14111752@N07/3704377275 Alguna vegada, en alguna de les diverses xerrades que tinc el gust de mantenir amb els meus companys de batalles, ha sortit a relluir la sensació de "dejà vu" (ja vist) que moltes vegades ens assalta (aquí comprovo que que no sóc l'únic que la pateix), quan assistim a les diverses jornades, cursos o altres activitats de formació relacionades amb el món educatiu. Bé, sincerament he de dir que sempre hi ha lloc per a la sorpresa, i l'ocasió d'aprendre noves coses hi és sempre present. Amb tot, sí que és cert que, ja sigui per la intensa activitat d'autoformació que he portat a terme els darrers anys, ja sigui per el moment de canvi en el que ens trovem, es produeix com una mena de saturació o, com dir-ho ..... una necessitat de deixar d'escoltar i passar a l'acció. Es produeix una mena de catàrsi interna que transmuta els plantejaments personals, amb una espècie d'acte reflexiu que et fa don...

font: http://www.flickr.com/photos/10249049@N08/1987999252 En el post anterior parlava del terme "Optimalisme" com a un estil de viure o manera de ser i actuar en que s'hibrida lo millor de l'optimisme i del realisme. En aquesta ocasió, per contrast d'oposats, penso que val la pena dedicar-hi unes línies al concepte "Pesimalisme". He fet una cerca a la web, de manera oblíqüa (..... vull dir, sense tampoc dedicar-hi massa temps) i no he trobat que estigui referenciat, així que ja aviso que tal vegada es tracta d'una entelèquia meva :-) El fet és que, per comparació inversa, podríem dir que els pesimalistes són aquelles persones que conjuguen pesimisme i realisme. Serien aquells que orienten les seves accions partint de la situació real però encaminant-les cap a siuacions de no-reeixida, cap a carrerons sense sortida. Quan es planteja una solució a un problema/situació donat, i que no encaixa dins els seus esquemes mentals o plantejaments, es posicione...

Font: www.flickr.com/photos/83265757@N00/140526327 Sempre em sorprenc de la quantitat de coses que ignoro, i per tant, de quant i quant em queda per aprendre. Com segur que ja esteu pensant, és ben conegut que mai podrem arribar a tenir un coneixement ple. Això ho tenim ben assumit i tothom ens conformem a, almenys, saber (i fins i tot aspirem a saber molt) d'aquells camps que per diversos motius hi tenim una determinada afinitat i/o preferència. I aquí és on rau la meva sorpresa permanent, quan descobreixo nous conceptes, tendències, teories o tot un munt d'informacions desconegudes, en aquells temes que estan entre els meus preferits (i que per tant penso que en sé alguna cosa). Ja fa uns anys que com a resultat d'anar parant les orelles (vull dir, d'anar a trobades, formacions, cursos, seminaris, ...) com més escolto, més m'adono de la multitud de connexions que s'estableixen entre disciplines de vegades molt llunyanes, de vegades molt properes. Ja fa bastan...

Avui, 20 d'abril, en la tercera sessió del Seminari TAC de les Terres de l'Ebre s'ha realitzat la presentació de l'experiència que s'està portant a terme amb el Projecte de Investigació amb UMPC's. Es tracta d'un projecte a l'empara de l' ICE de la Universitat Rovira i Virgili , i que compta amb el partenariatge tecnològic de Acer Computer Ibérica . A més, emprant el sistema operatiu Linkat , propi de l'àmbit educatiu català. Un dels primers èxits del projecte ha estat l'obtenció d'una imatge de clonació del sistema operatiu Linkat, a partir d'un USB. Per tal de poder inserir aquesta imatge en l'Acer One Aspire, es pot obtenir de les adreces següents i també al següent post de El Termòmetre de les TIC : Imatge Acer Aspire One (model de disc dur 120 Gb) . Instruccions Imatge Acer Aspire One (model de disc dur SSD 8 Gb) . Instruccions Important: Abans de restaurar les imatges, cal llegir detalladament les indicacions . Tant el proc...

El dissabte passat (31-01-09) prèviament a l’Assemblea General Ordinària d’Espiral, que es va celebrar al CETEI (centre de Tecnologies Ituarte), en Jordi Vivancos (Cap del Servei TAC del Departament d’Educació i autor del blog “De les TIC a les TAC”), va oferir a tots els assistents la conferència “La competència digital i les TAC”. En Joan Badia, Director General d’Innovació, va presidir l’acte. El que segueix a continuació és una transcripció dels aspectes més interessants des del meu punt de vista personal. Aproximació a les competències bàsiques En una primera aproximació es va fer un breu recorregut històric del desenvolupament curricular, des del 1867, amb la Llei Moyano, on el currículum s’estructurava al voltant dels “fets” i la “memòria” al voltat dels mateixos, fins a la LOE del 2006, moment en que apareixen les competències bàsiques i mètodes pedagògics. Inicialment, els primers que van començar a parlar de competències van ser psicòlegs vinculats al món dels recursos huma...

Farà cosa de una setmana, estava a la feina xerrant amb companys/es a l'hora d'esmorçar. El tema de conversa ens va endinsar en l'àmbit de les TIC (com si no !!! ... :-) ), però no de forma premeditada ni volguda ja que el grup era prou heterogeni i divers pel que feia a interessos. Tot va venir de la mà dels Codis QR, dels que ja n'he parlat en algun altre moment en aquest blog, i d'alguns dels treballs i estudis que en vam fer el curs passat, un parell de "frikies". En aquell moment els vaig comentar que hi havia uns dispositius, que corrien pel Japó, anomenats Poken, i que servien per a intercanviar dades electròniques entre compays/es i amistats del món real. Tot just avui m'acabo d'assaventar que aquests "animalons" ja es poden adquirir aquí a casa nostra ( http://www.pokenespana.com/ ). Només d'entrada ja em resulten d'interès per a l'àmbit educatiu, donat que s'hi poden relacionar aspectes de: Identitat digital: ser...

Fa quasi bé un any que vaig publicar un article relacionat amb la conferència que va realitzar el Sr. Antoni Zabala al voltant del tema "L'aprenentatge per competències" ( veure article anterior ). Posteriorment a la conferència, el CESIRE de Tecnologia ( AulaTEC ) va publicar un extens article a mode de resum, però també amb moltes extensions, de la pròpia conferència i d'informacions relacionades amb el propi tema (articles de revistes, l'enregistrament en vídeo, enllaços d'interès ...). Donada la importància del tema en qüestió, i també, per que en moltes ocasions, a mi mateix em costa de localitzar-ne la seva ubicació, afegeixo l'enllaç per si algú té interès en ampliar el coneixement del mateix .

Justament en l'article anterior vaig estar fent referència a la necessitat que els ens o organitzacions que es troben en les atalaies superiors i que per tant tenen una perspectiva més àmplia de la societat i els processos que en ells s'hi desenvolupen, a més de fer detecció dels problemes emergents i dels que ja puguin estar ben arraigats en el nostre dia a dia (lo qual considero molt important de conèixer), facin propostes de canvi i millora, per mirar de paliar-los o reconduir-los (i això ja succeeix menys, segurament per què és molt difícil allargar el braç i assenyalar amb el dit cap a on anar). Davant aquest visió personal, tenia espectatives molt altes en la jornada de presentació dels "Manuals sobre privacitat a Internet per a joves" que aquesta setmana s'ha realitzat al CosmoCaixa (lloc que no deixa de meravellar-me cada cop que hi vaig). L' Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) , la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el Depa...

Ja fa uns dies, en concret el 20 d'octubre (.... com passa el temps !!), vaig tenir l'oportunitat de descobrir els Seminaris d'Avaluació Educativa que cada any organitza el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu . Bé, no només descobrir-los, també d'assistir-hi, al 5è, que es va dedicar a la presentació, a casa nostra, de l'estudi SITES 2006 ( Second Information Technology in Education Study ), en el que Catalunya també hi va participar com a part de la mostra d'estudi. No crec que tingui massa sentit fer-ne un resum, i més quan a la xarxa s'hi poden trobar diverses referències, la majoria d'elles oferides per les pròpies institucions participants: Notícia al web de la Generalitat de Catalunya . Notícia/resum dins del web del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu . Web SITES 2006 . Les TIC a l'ESO. SITES 2006 a Catalunya . Voldria acabar aquesta referència fent dos reflexions amb veu alta, una de freda i una altra de ca...

A punt de deixar enrera l'any 2008 i encarar el nou 2009, és quan s'acostuma a fer balanç de l'any que acaba i quan es fan bons propòsits i projeccions per al que s'està a punt de començar. Això sempre m'ha causat una certa incomoditat, més que res per què estic acostumat a funcionar per cursos escolars, i això no quadra ni a la de tres amb el finiquito del desembre i el nou any que s'enceta amb el gener !! Això a banda, m'agrada també per aquestes dates saber a què es dedicarà el proper any, i de passada revisar en que s'han esmerçat es esforços del any que s'està a punt de deixar. En aquest cas, deixarem enrera l'any 2008 ( any internacional dels idiomes , i localment a casa nostra any Rodoreda ), per tal de rebre l'any 2009 ( any internacional de l'Astronomia , i localment a Catalunya l'any Narcís Monturiol ). L'any 2009, dins l'àmbit educatiu, serà sobretot un any en el que els alumnes de Catalunya realitzaran les proves P...

Via el company Joan Queralt ( http://www.xtec.net/~jqueralt/ ), m'entero que acaba de nèixer la Comunitat Catalana de Mahara ( http://mahara.org/group/view.php?id=5 ). Per a qui no conegui l'invent, Mahara és un sistema d'e-Portafolis de codi obert que pot ser instal·lat en servidors propis. El grup, que acaba de nèixer, té la finalitat d'avançar en la traducció al català i de crear una comunitat d'usuaris aquí a casa nostra. He sentit a parlar llargament sobre els e-Portafolis i l'ús que se'n pot fer a l'àmbit educatiu, i moltes vegades fins i tot s'han fet analogies o intents d'utilitzar els blogs com a e-Portafolis. D'entrada no crec que sigui una proposta dolenta, tot i que no ofereix les mateixes prestacions una eina que una altra, ni de lluny, però per començar hi ha alguna proposta en aquest sentit que estructurada convenientment pot donar resultat. Mahara permet crear una comunitat d'usuaris i fomenta la formació de xarxes de pers...

ACPdeCRP , és l'Associació Catalana de professionals dels Centres de Recursos Pedagògics. Avui (28-11-08), estan realitzant una Jornada de Treball ( el programa és consultable via web ), i tinc una sana enveja de no poder-hi ser. Trobo que es tracta d'un col·lectiu força interessant de conèixer, i la veritat és que més enllà del meu CRP més proper (CRP Montsià) i del que tinc una relació "sentimental" o vinculació més intensa (CRP Tarragonès), poca cosa més conec. Estic content, però, que estiguin organitzats en forma d'associació i que fins i tot organitzen Jornades de Treball intern com aquesta. Ara ja sé que disposen d'estructures internes de coordinació, debat, reflexió, .... i crec que pot ser una molt bona eina per canalitzar els seus punts de vista, les seves problemàtiques específiques, els projectes que impulsen, la connexió i col·laboració entre iguals, ..... Conec a algunes de les persones involucrades en els CRP's, i crec que, si es canalitza e...

Stephen Downes és un dels grans gurús en temes d'e-learning, al menys és un d'aquells que crec que val la pena escoltar/llegir atentament, si més no des de la distància. Aquest fi de setmana passat va publicar un interenssantíssim article, d'imprescindible lectura, realitzant una prospecció al voltant del que es previsible esperar en aquests propers deu anys. Sense dubte es tracta d'un exercici molt difícil de fer ... qui pot dir per on poden anar els trets d'aquí a tant de temps, però tractant-se de qui es tracta, val la pena fer-hi atenció. L'article es troba aquí , i davant la seva extensió, prefereixo linkar-lo ans que fer-ne un resum :-)))

Ja fa un temps que eyeOS és una de les aplicacions on hi tinc fixat el punt de mira. Els motius són molt diversos, però que es tracti d'un sistema operatiu on line creat aquí a casa nostra i que sigui de codi lliure i instal·lable en qualsevol servidor propi, fan que resulti molt interessant. Per aquells que no el coneguin, podriem assimilar-lo a alguns dels serveis que ofereix GoogleDocs, potser sense tanta potència com Mr. Google, però el fet que les dades resideixin en un servidor propi (eyeOS) en lloc d'un servidor aliè (Mr. Google), des del meu punt de vista particular ofereix un plus molt interessant. Sóc dels que crec que, tot i la potencialitat de la xarxa i en concret de la Web 2.0, els centres educatius i per extensió l'administració educativa ha de tenir una certa cura de l'enfocament al que orienta als seus alumnes. I en certa mesura crec que cal no precipitar-se massa en animar als nostres adolescents (la majoria de vegades, molt per sota de la seva majori...