font: http://www.flickr.com/photos/10249049@N08/1987999252En el post anterior parlava del terme "Optimalisme" com a un estil de viure o manera de ser i actuar en que s'hibrida lo millor de l'optimisme i del realisme. En aquesta ocasió, per contrast d'oposats, penso que val la pena dedicar-hi unes línies al concepte "Pesimalisme".
He fet una cerca a la web, de manera oblíqüa (..... vull dir, sense tampoc dedicar-hi massa temps) i no he trobat que estigui referenciat, així que ja aviso que tal vegada es tracta d'una entelèquia meva :-)
El fet és que, per comparació inversa, podríem dir que els pesimalistes són aquelles persones que conjuguen pesimisme i realisme. Serien aquells que orienten les seves accions partint de la situació real però encaminant-les cap a siuacions de no-reeixida, cap a carrerons sense sortida. Quan es planteja una solució a un problema/situació donat, i que no encaixa dins els seus esquemes mentals o plantejaments, es posicionen més aviat com a fre que no pas com a motor de canvi. Aquells que davant un plantejament podem identificar-los amb l'espressió "Sí, pero ...." com introducció més habitual dels seus platejaments.
Segur que tothom coneixem algú que encaixa en aquesta mena de perfil i manera de fer; però segur que coincidirem que aquesta actitud no ha de ser la desitjable; estem on estem, i amb independència de la tasca que tinguem encomanada, hem de mirar sempre cap al costat del optimalisme, i deixar les postures més pesimalistes.
En definitiva es tracta de veure la botella mig plena (optimalisme) o mig buida (pesimalisme). I tu, com la veus ?
Comentaris
el realista ajusta las velas.”
William George Ward
marià :-)