Tres és companyia

Avui, 16 de març de 2011, hem tingut constància a través de tots els mitjans de comunicació que el reactor 2 de la central nuclear de Fukushima (Japó) està greument danyat i emetent elevades quantitats de radicació a l'exterior ( http://www.elpais.com/articulo/internacional/nueva/cadena/accidentes/complica/situacion/planta/Fukushima/I/elpepuint/20110316elpepuint_1/Tes ). De tots és sabut a hores d'ara que el passat divendres 12 de març de 2011, el Japó va ser saccejat per un terratrèmol de 8,9 a l'escala Richter ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Richter ), i aquest, posteriorment va ocasionar un Tsunami. Si bé la majoria d'aquipaments nuclears van resistir bé el brutal terratrèmol, va ser el Tsunami posterior que va causar la fallada en els sistemes de refrigeració de la centra nuclear de Fukushima I. No em vull estrendre en la narració dels fets, per que d'això en trobarem abastament informació en els mitjans digitals. Vull fer esment però en una manera de...

Fa uns dies que tinc aquest post que em ronda pel cap deixeu-me ans de res que va sobre indicadors, i per si això no fora prou que es tracta d'una teoria/interpretació de caràcter lliure i molt personal. Si amb això no us he espantat, i seguiu llegint, sense cap mena de dubte el tema us interessa. Resulta que en el món de l'educació, com no podia ser d'altra manera, els indicadors hi són cada cop més presents, com a eina de mesura del progrés o millora de la institucio educativa en el seu conjunt. I lluny d'anar a menys, la tendència sembla que es mantindrà com a mínim. Tota mesura on s'hi relaciona un indicador es realitza a partir d'una situació inicial, en la qual es marca un objectiu desitjable d'assolir, i on, passat un cert temps es mesura la situació final (en la que ens hem apropat més o menys a l'objectiu marcat). D'aquesta manera el percentatge de millora és una relació entre allò que s'ha progressat realment (diferència entre la situ...

  Quan fa una anys va sorgir el micro-blogging (representat ara mateix fonamentalment per Twitter), els experts van augurar una baixada en el nombre de blocs i entrades que es farien en el futur. Potser sí que aquest és el motiu pel qual (al menys en el meu cas), he deixat d'escriure regularment al meu blog, però si sóc honest, crec que es degut bàsicament a un repunt de feina que ja fa uns mesos que dura. De tota manera, sembla que darrerament començo a tenir un poc més de temps per tal de dicar-lo a les meves cabòries digitals, i d'aquí que torno a agafar la ploma digital per escrire més enllà dels 140 caràcters per tweet. He de confesar que ans de tornar al bloc (sense abandonar Twitter, evidentment) vaig estar pensant i valorant la represa. Al final vaig arribar a unes conclusions que, curiosament avui i per via Twitter, han estat les que m'han impulsat a continuar. Si bé la referència original es troba en l'adreça http://atalaya.blogalia.com/historias/69068 , tot...

Fa tant de temps que no escrit en el bloc que la millor manera de reemprendre la seguida m'ha semblatque podia ser reemprenent la ga d'espots publicitaris que una coneguda marca de cerveces fa, vinculats al Barça, del qual n'és un dels esponsor. Els vídeos acostumen a ser emotius, directes, ..... La gent, però, també és força imaginativa, i ràpidament n'ha fet un altre, adaptant el guió per al principal adversari del FC Barcelona, el R. Madrid. El resultat ha quedat prou bé. A veure que en penseu: PD: i ara que ja he représ el bloc, prometo anar-lo alimentant de forma més regular, de motius, experiències i opinions, relacionades amb l'àmbit educatiu no me'n falten. Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons