Tres és companyia

Ja m'ha costat algun disgust que altre defensar la idea de que els recursos econòmics són només un dels possibles tipus de compensació que se li pot oferir a un formador/a. Habitualment estem molt centrats en el tema "peles" i tendim a creure que sense "peles" no podem fer res, a poca cosa. Fins ara, la cosa ha funcionat així, de forma prou acceptable, però ja comencem a veure que davant la carestia econòmica caldrà imaginar / inventar / cercar  noves alternatives de formació permanent del professorat que no estiguin centrades (al menys, no tan centrades) amb el tema monetari. El tema monetari és molt, molt, però molt important; a banda d'això (que em doldrà renunciar-hi ni que sigui minimament), deixeu-me explicar algunes idees per a intentar sobreviure a la tasca d'estructurar la formació permanent del professorat amb pocs "recursos" a la butxaca. Potenciar al formador/a. Quan no hi ha "peles", prou "peles", per a a...

Considerada com un dels agents més importants de canvi a l'escola, la formació permanent del professorat, és una eina a la que no hi hem de renunciar de cap manera. Els més entesos així ho diuen, i no es cansen de repetir que la formació permanent (dins i fora de l'àmbit escolar i laboral) ha de ser un dels eixos fonamentals del futur. Succeeix que, donada la situació econòmica actual, és fàcil imaginar que, com tantes i tantes altres coses, calgui buscar alternatives que optimitzen els recursos de que es puguin disposar, i que en els darrers anys han anat a la baixa (de forma general). Vegem algun elements de context per fer-nos una composició de lloc: en el post anterior a aquest ( http://tresescompanyia.blogspot.com/2012/02/formacio-permanent-del-professorat-i.html ) es veu la importància d'integrar el Pla de Formació de Centre dins del Projecte Educatiu de Centre; actualment el Pla Marc de Formació 2005-2010 està prorrogat durant aquest curs. Es pot cons...

Amb el vostre permís, deixeu-me posar negre sobre blanc, les meves idees sobre la formació permanent del professorat. Fa dies que em ronden pel cap, ja sigui sobrevingudes per la meva pràctica com a formador, com a assistent, o com a gestor en altres ocasions, però no ha estat fins que he tingut notícia de l'article escrit pel company Jaume Illa ( http://4ratlles.blogspot.com/2012/01/formacio-permanent-del-professorat.html ) que m'he decidit a posar-m'hi. Hi ha diversos aspectes a tractar, però d'entrada en vull destacar dos: em sembla detectar un desajust important entre els objectius / expectatives que es plantegen en moltes formacions, la realitat sobre la temàtica a tractar i l'exercit de formadors/es que es disposa. Es tracta d'una visió molt subjectiva, però en moltes ocasions sembla que la realització d'una activitat de formació (en qualsevol camp: competències bàsiques, TIC, gestió dels conflictes, noves metodologies, ...) hagi de compor...