Passa al contingut principal

Formació permanent del professorat (I)


Amb el vostre permís, deixeu-me posar negre sobre blanc, les meves idees sobre la formació permanent del professorat. Fa dies que em ronden pel cap, ja sigui sobrevingudes per la meva pràctica com a formador, com a assistent, o com a gestor en altres ocasions, però no ha estat fins que he tingut notícia de l'article escrit pel company Jaume Illa (http://4ratlles.blogspot.com/2012/01/formacio-permanent-del-professorat.html) que m'he decidit a posar-m'hi.

Hi ha diversos aspectes a tractar, però d'entrada en vull destacar dos:
  • em sembla detectar un desajust important entre els objectius / expectatives que es plantegen en moltes formacions, la realitat sobre la temàtica a tractar i l'exercit de formadors/es que es disposa. Es tracta d'una visió molt subjectiva, però en moltes ocasions sembla que la realització d'una activitat de formació (en qualsevol camp: competències bàsiques, TIC, gestió dels conflictes, noves metodologies, ...) hagi de comportar tot de seguida una millora dels resultats acadèmics dels alumnes, o una reducció dràstica de la conflictivitat, o que tot el claustre comenci a treballar definitivament per competències, .... quan de fet això no succeeix. I és lògic que així sigui. Invertir determinades tendències, promoure canvis qualitatius, que donin resultats ràpidament no és cosa fàcil. I d'aquí que en rebin les conseqüències l'exercit de formadors/es, perquè des dels mateixos centres es té la visió que la formació ha de ser el revulsiu, el cabàs on es posen totes les garrofes. Resultat, el nivell d'exigència i expectatives generades, molt sovint, és massa elevat. Hi ha una exigència / expectativa massa elevada sobre el paper que ha de jugar el formador, com si fora el metge que tot ho cura. És important, per tant, tocar més de peus a terra. Ningú des de fora pot arreglar res. El formador pot obrir finestres de coneixement, encetar camins, donar orientacions pel que fa al rumb, però de cap manera incidir de forma tant alta en els aspectes particulars dels centres.
  • el segon punt, deriva del primer. Els centres educatius han de tenir una clara línia pedagògica, un rumb clar a mantenir. Si cada curs es planifiquen activitats de formació molt distants, molt diferents, no hi ha temps suficient per a introduir i integrar els canvis o per assolir els objectius marcats. Per tant, cal que les activitats de formació realitzades en el centre estiguin molt ben vinculades al projecte educatiu del centre. D'aquesta formació se n'haurien de derivar l'assoliment o no d'uns objectius, que a la vegada estarien marcats en el PEC. El grau d'assoliment d'aquests objectius faria a la vegada que les formacions tinguessin un sentit i una aplicació continuada en el temps. Dispersar la temàtica massa, també despista massa. Aquí caldria introduir la formació específica, en els casos on calgui, derivada dels Projectes impulsats pel Departament d'Ensenyament (com el Pla d'Impuls a la Lectura, per exemple). Aquesta doble vessant, línia educativa del centre i projectes del Departament, hauria de ser el doble camí d'entrada de la formació en centre.
Resumint-ho molt: rebaixar les expectatives sobre la formació i ajust de la formació als Projectes Educatius de Centre (i vinculats a indicadors).

Ajustar les expectatives, per part dels assistents, que hi ha en algunes formacions (he de ser sincer, i dir que en altres simplement no hi ha cap tipus d'expectativa) a allò que realment pot donar de sí la formació, no és una tasca fàcil. Moltes vegades això és degut a un desconeixement important del tema a tractar, o pel fet de pensar que algú ens descobrirà la sopa d'all. A banda d'aquest desajust per part del receptor, hi ha un camí important a recórrer en la banda del formador. Deixeu-m'ho aclarir. 

He de dir que tots i totes els formadors/es que conec són uns grans professionals, molt compromesos amb la formació permanent, que accepten tot tipus de reptes, i que posen a judici d'altres companys de professió la seva imatge i vàlua professional, cosa no massa habitual ara per ara.

Cal dir que en la preparació d'aquests formadors hi tenen (o tindrien) molt a dir els ICE's (però no únicament). Us explico el mecanisme, tal i com hauria de funcionar. Els centre a través del seu Pla de Formació de Centre planifiquen les activitats de formació que a mitjà termini poden necessitar per a l'assoliment dels seus objectius (a tres o quatre anys vista). Aquesta planificació, que tal com s'ha dit anteriorment, ha d'anar vinculada a la línia pedagògica del centre (i per tant al seu Projecte Educatiu de Centre) té l'avantatge que permet visionar a mitjà termini el tipus de demandes de formació que es produiran, i també el nombre. Per tant, aquesta formació, recollida i gestionada convenientment, pot permetre als ICE's avançar-se i "entrenar" als professionals / formadors/es que a mitjà termini portaran a terme les formacions en centre.

Si l'engranatge està ben engreixat, com es veu, el Pla de Formació de Centre (que ara estarà integrat al Projecte Educatiu de Centre), ens servirà per preveure, organitzar i preparar, amb molt i molt temps les formacions en centre. A més, donat que en el PEC s'hi establiran indicadors de seguiment, alguns d'ells estaran forçosament vinculats a les formacions previstes o als objectius que es preveuen assolir a través d'aquestes. Això farà que de les formacions en puguem després avaluar la transferència (terme que explicaré més endavant) i per tant estem al davant de accions formatives de més llarg recorregut en la vida del centre. Per tant, és molt important lligar tots aquests aspectes en el Projecte Educatiu del Centre.

Per acabar de tancar el cercle, la Llei d'Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/lleieducacio.pdf) en el seu article 86, dedicat als Serveis Educatius, diu:

Són funcions dels serveis educatius, d’acord amb el que en cada cas es determini per norma reglamentària:

a) Donar suport a l’activitat educativa, per mitjà de l’assessorament psicopedagògic als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies.
b) Orientar sobre el procés d’escolarització les famílies dels alumnes amb necessitats educatives específiques, dels alumnes amb trastorns d’aprenentatge o comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i dels alumnes amb altes capacitats.
c) Atendre especialment les situacions en què l’escolarització dels alumnes nouvinguts o amb risc d’exclusió social té implicacions en l’àmbit de la integració lingüística.
d) Facilitar l’accés dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitar-los serveis didàctics de suport a la docència.
e) Vehicular i facilitar la formació permanent del professorat i dels professionals d’atenció educativa.
f) Col·laborar amb els centres en la innovació educativa.
g) Col·laborar amb els centres en activitats orientades al coneixement del patrimoni natural, del patrimoni social i dels espais singulars de Catalunya.
h) Donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d’innovació educativa, en l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques educatives i, molt especialment, en la formulació del projecte educatiu.
i) Complir les altres funcions de caràcter especialitzat que s’estableixin per reglament.

Posts relacionats:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Adaptant-nos a la xarxa

A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

UMPC

Ultra Mobile Personal Computer ( veure Wikipedia ), aquest és el significat que s'amaga darrera d'aquestes sigles. Llegint el blog Gabinete de Informatica ( http://gabinetedeinformatica.net/wp15 ) he trobat aquest vídeo on es mostra què i com pot ser el futur proper quan aquests dispositius siguin d'ús general. Certament, a hores d'ara, molts entenem que el futur passa per introduir de forma decidida tota la potència que ens aporten les eines TIC a l'educació. Ha de ser així, o no serà. Tal vegada, l'aspecte clau vindrà donat d eles mateixes famílies. Encara està molt llunyà els dies en que imaginem a un alumne que assisteixi amb un PC a classe. Suposo que en ambients universitaris aquest fet ja es deu donar en major o menor grau, encara que sigui de forma anecdòtica. En un centre de secundària, ara, això es veu molt i molt lluny, per diversos motius, entre ells pel cost que suposa el PC, perquè encara no és una eina que es consideri indispensable, i perque els

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta