Vés al contingut principal

Formació permanent del professorat (III) - O com fer front a la formació amb pocs recursos


Ja m'ha costat algun disgust que altre defensar la idea de que els recursos econòmics són només un dels possibles tipus de compensació que se li pot oferir a un formador/a. Habitualment estem molt centrats en el tema "peles" i tendim a creure que sense "peles" no podem fer res, a poca cosa. Fins ara, la cosa ha funcionat així, de forma prou acceptable, però ja comencem a veure que davant la carestia econòmica caldrà imaginar / inventar / cercar  noves alternatives de formació permanent del professorat que no estiguin centrades (al menys, no tan centrades) amb el tema monetari. El tema monetari és molt, molt, però molt important; a banda d'això (que em doldrà renunciar-hi ni que sigui minimament), deixeu-me explicar algunes idees per a intentar sobreviure a la tasca d'estructurar la formació permanent del professorat amb pocs "recursos" a la butxaca.
  1. Potenciar al formador/a. Quan no hi ha "peles", prou "peles", per a atendre les necessitats formatives cal posar valor afegit al rol de formador/a, per tal que si no és possible incentivar econòmicament la seva tasca, al menys hi hagi altres punts que facin interessant dedicar-s'hi. Per exemple:
      • es podria crear un "segell" que certifiques a algú com a formador qualificat del Departament;
      • el Departament (o els ICE's) podria crear xarxes de formadors/es, estables a mitjà termini, i on els anés fent arribar (des del punt de vista formatiu) notícies d'interès, recursos ... i es fomentés l'intercanvi d'informacions i maneres de fer;
      • quan hi hagi congressos, jornades o events molt específics i adequats a un camp concret, el Departament podria convidar a assistir-hi als seus formadors (si no a tots, a un grup representatiu) per tal que estiguessin al cas de les darreres tendències i es fer el traspàs a la resta de grup;
      • en el moment d'elaborar documents-guies, orientacions per part del Departament es podria convidar a formadors/es representatius del grup per tal de treballar de forma conjunta i consensuada;
      • es podria fer alguna jornada molt específica per als formadors/es del Departament amb informacions d'interès generals a tot el conjunt;
      • es podria donar visibilitat als equips de formadors/es amb opcions molt diverses (pàgines web, publicacions temàtiques elaborades amb les aportacions del grup, ...).
  2. Procedimentar l'especialització com a formador.  Hauria d'estar molt i molt clar com una persona arriba a ser formador/a, quins processos ha de realitzar per arribar-hi, quins són els compromisos que adquireix (temps de permanència, nivell de disposició, temàtica d'interès, ...), quines compensacions i/o reconeixements hi haurà per la tasca realitzada, quins són els processos que intervenen en la realització d'una formació, ...
  3. Més llarges i menys intenses. La formació, per a que produeixi resultats acceptables, és necessari que sigui dilatada amb el temps. Hi ha que deixar prou espai per a que les idees, conceptes, propostes, arrelin en les ments de les persones i comencin a donar certs fruits. Per tant, en lloc de fer sessions setmanals, en la meva opinió és millor deixar més temps entre sessió i sessió per a que els participants puguin anar avançant al seu propi ritme de treball. En aquest punt és molt important el component telemàtic. No és necessari que tota la formació sigui presencial (cada vegada més es contempla la component telemàtica). Deixem disponibles els pdf's amb la informació rellevant, i dediquem-nos més temps per al treball i l'elaboració de materials i productes, més temps per als processos.
  4. Focalització en el producte. Clarament, les formacions han de donar com a resultat final un producte. Si una formació no comporta que els assistents s'emportin o s'enriqueixin, en definitiva, aprenguin, podem dir que és sobrant. I com ja és conegut que s'aprèn fent. Les formacions han d'incorporar procediments, creació de producte, resultats palpables. Si la informació és un conjunt de pdf's per llegir ..... ho podem anomenar "lectura"?  :-)
  5. Virtualitat. Cal fer una aposta més decidida per la component virtual de TOTES les formacions. Hi ha un clar estalvi en temps de desplaçament, despeses de desplaçament i una millor adaptació als horaris i ritmes de treball propis de cadascú. Ja hi ha moltes formacions que són totalment virtuals, si bé és cert que no són formació en centre. Amb tot, cada cop més, hi ha un nombre creixent de formadors/es que demanen poder disposar d'un espai virtual (al Moodle del CRP, per exemple) on deixar materials relacionats amb la formació i per poder utilitzar-lo com a lloc de referència, contacte i interacció de la formació. Amb l'ajut de la virtualitat, moltes formacions en centre es podrien reduir a tres sessions presencials (la d'inici, la intermitja de control, i la final de cloenda), fent una gran de feina en mode virtual. El responsable de formació en centre (que acostuma a ser el Cap d'Estudis) responsabilitzant-se "in situ" del seu correcte desenvolupament i el formador/a orientant i resolent dubtes i consultes des de la distància. Amb aquest esquema d'organització i uns bons materials es podria avançar tant o més que amb l'esquema habitual.
  6. Xarxes. Cal potenciar el treball en xarxa, ja sigui entre centres o amb docents que tinguin interessos o projectes comuns. Aquí també ens pot ser molt útil la component virtual, on els CRP's poden jugar un paper molt important en l'organització, gestió i dinamització d'aquestes xarxes de centres i persones. Per altra banda les activitats emmarcades dins el Pla de Formació de Centre haurien de deixar un cert pòsit de coneixement en l'organització educativa, i on s'hi podrien encabir altres informacions a partir de l'assistència a jornades dels docents components del claustre, participació en projectes, lectures d'interès..... es tractaria de crear una autèntica xarxa de gestió del coneixement en cada centre. Pel que fa a les activitats que no siguin "en centre" s'haurien de difondre totes elles de forma telemàtica. Potser no tots els espais disposen dels requeriments suficients per a fer emissió en directe (i en certa manera hi ha d'haver un plus de valor afegit per als assistents), però fer un enregistrament en vídeo i emmagatzemar-lo per a consultes o visionats posteriors, a disposició de tothom que ho necessiti és una perfecta optimització de la despesa que pugui suposar una determinada formació. A més de l'enregistrament en vídeo, seria magnífic que hi hagués algú que assumís el rol de "corresponsal" i redactes un breu article amb els punts i aspectes més destacats de la sessió. Sempre he cregut que aquesta estructura, ben organitzada, podria donar molt bons resultats.
  7. Consultor / assessor o instructor? Com la virtualització de la formació és una tendència clara cap on ens dirigim, crec que val la pena diferenciar entre consultor/assessor i instructor. Avui tenim a disposició quantitats ingents d'informació. Sovint el problema està en organitzar-la de forma coherent i amb un sentit determinat, més que no elaborar guies i manuals un rera l'altre. La majoria de formacions es poden assolir amb uns bons manuals, unes bones referències bibliogràfiques o de consulta i un poc d'ordre i pausa (que ha de marcar el formador/a en aquells punts on, segons la seva experiència, val la pena passar-hi amb un poc més de pausa). Si es donen aquestes condicions, una formació més virtualitzada com la que comentava anteriorment i on el formador/a faci més aviat tasques de coordinació/consultor/assessor és possible. Per altra banda, sempre hi haurà formacions de caràcter instructiu, on totes les hores seran de presencialitat tant del formador/a com dels participants, però són les menys abundants, segons la pròpia experiència.
  8. Itineraris de formació (de centre i personals). No tota la formació es pot encabir "en centre" o en activitats que el Departament organitza de forma més global. Cal deixar espai suficient per a que puguin néixer i créixer iniciatives de formació de caràcter més individual. Són espurnes d'innovació que tard o d'hora tindran una incidència sobre el sistema. Per dir-ho d'alguna manera, no només els centres educatius tenen el dret de tenir una previsió d'activitats de formació i objectius a assolir. També les persones poden tenir un camp d'interès (que si bé no és generalitzable al gruix del sistema) pot donar a la llarga un bon resultat. Aspectes com lideratge, organitzacions i canvis, realitat augmentada, xarxes socials com a plataformes d'aprenentatge, aplicacions mòbils, llibres electrònics, .... potser no tenen avui una aplicació directa (o clara) a les nostres aules, però segur que en futur sí que la tindran. Per tant, si hi ha algú que té molta dèria per obrir nous camins, el sistema hauria de reconèixer aquest esforç d'alguna manera. Hi ha alguna opció de fer-ho, mitjançant seguiment o suport a l'estil "coaching", i també amb l'elaboració d'un portfoli d'aprenentatge.
Amb tot això, i concretant més encara a partir de les tipologies d'activitats de formació que existeixen, proposo: 
  • els tallers en centre es poden mantenir com estan, són a cost zero!! Cal donar-los un poc més d'estructura i orientacions per a que aquest peça vagi per ella sola;
  • els assessoraments en centre es poden mantenir, en la seva majoria, però no amb tantes sessions presencials ni amb tanta despesa en formadors/es (tot i que cal dir que ja és baixa), si no més aviat amb ajut de la formació telemàtica i fent ús de la gran quantitat de materials ja elaborats per múltiples institucions o pels propis formadors/es en formacions similars (moltes formacions d'un curs a un altre es repeteixen, només que en centres diferents, per tant hi ha d'haver materials suficients);
  • cal potenciar les xarxes a tots nivells entre formadors, entre centres, dins del propi centre, ... els tallers o assessoraments en centre poden ser el substrat per a començar a teixir-les; amb les xarxes intercentres el motor ha de ser els interessos comuns o projectes en els que intervinguin plegats;
  • el Departament ha començat, de forma experimental, o oferir Tallers Oberts (a cost zero) i segurament anirà ampliant-ne l'oferta. Amb aquests materials i altres de similars que es poden elaborar, pot oferir-se una completa oferta. Si en lloc de pensar-ho a gran escala, Departament d'Ensenyament, ho pensem a un nivell més petit, el model es pot traslladar a l'entorn proper, i el paper d'organitzador, gestor, dinamitzador i validador dels Tallers Oberts poden ser els CRP's. Seria tant fàcil com organitzar grups de treball entre els CRP's per tal de crear alguns Tallers Oberts sobre temàtiques que ja es tinguin molt identificades, i tot seguit intercanviar-los per tal de poder-los oferir a tots els docents de la zona del CRP (competències bàsiques, pissarres digitals, dinamització lectora, ...). Els temes no són tant diferents, no creieu? ;
  • es poden obrir noves vies de formació lligades al camp del mentoring i coaching on es fomenti l'autodescobriment dels participants amb l'assessoraments o guies puntuals, que acompanyen un procés d'aprenentatge de caràcter més individual i personal. Cada participant es posaria els seus objectius a assolir i un temps determinat podria comptar amb la col·laboració del coach o mentor; els portafolis d'aprenentatge serien els validadors de la formació;
  • les activitats de caràcter més obert s'haurien d'enregistrar i posar a disposició de la comunitat per revisionar-les tantes vegades com calgui, d'aquesta manera i amb el temps s'aniria forjant un fons comú documental amb el conjunt de formacions d'interés i a disposició de tothom.
Bé, m'ha costat un poc escriure totes les idees que tenia al respecte, i segurament algunes han quedat massa poc desenvolupades. De tota manera, és suficient per ara :-)

Posts relacionats:

Creative Commons License

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

E…

Arriba la competència digital docent #CDD

Fa temps que es parla de les competències que han de tenir els treballadors en el context actual, dominat per la tecnologia i l'accés a la informació. Més concretament, dins de l'àmbit de l'ensenyament, sembla clar que si hem de preparar els nostres estudiants per al món de demà (a uns vuit o deu anys vista) una de les competències que els hem de dotar és la competència digital. No sabem com serà el món del futur, ni quines seran les professions que s'estilaran, però està clar que d'una manera o una altra, les pantalles, la informació i internet hi seran molt presents. Fa uns mesos el Departament d'Ensenyament va presentar els documents referents al desenvolupament de la Competència Digital de l'alumnat.

Ara bé, per tal de fer alumnes digitalment competents, cal que també els professors ho siguin. I aquí està la novetat d'aquests dies. El passat dia 6 de juliol es va presentar l'informe interdepartamental de la competència digital docent, que traça …

Aire renovat en el món educatiu: escolanova21

S'ha alçat el teló d'un nou escenari educatiu!! Potser sóc massa agosarat utilitzant aquesta expressió, però em fa la sensació que el Projecte Escolanova21 (http://www.escolanova21.cat) ha arribat per a quedar-se i canviar les practiques educatives i l'organització dels centres. I per extensió, el sistema educatiu.
Hem passat un període de temps (d'una certa sequera de propostes) on un podia assistir a jornades, conferències, xerrades, ..., en les que es mostraven experiències centrades en un canvi de metodologia, però que molt sovint estaven limitades a una aula o a un professor en concret, i més darrerament hem conegut d'algun centre que de forma integral ha iniciat processos de transformació metodològica. Aquests professors i centres innovadors han tirat endavant aquestes pràctiques prenent decisions arriscades i fent de funambulistes sobre el fil del marc legal educatiu. Cal reconèixer la seva valentia i la seva força per a impulsar el canvi portes endins, amb…