Les competències bàsiques segons els paisos europeus


Tants caps, tants barrets. Posar-se d'acord amb la definició de competència bàsica no és senzill. A poc que hagim llegit veurem que hi ha definicions per a tots els gustos. Una forma (senzilla) de definir les competències bàsiques podria ser:

Les competències bàsiques són els coneixements (format per conceptes, procediments i actituds) posats en pràctica en situacions reals o per a la resolució de problemes reals.

Molt fàcil de dir, però no tan fàcil de portar a terme. Més enllà d'aquesta definició, amb la que podem estar més o menys d'acord, tenim assumit que les competències bàsiques són aquestes vuit:
  • Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
  • Competència artística i cultural.
  • Tractament de la informació i competència digital.
  • Competència matemàtica.
  • Competència d'aprendre a aprendre.
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal.
  • Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.
  • Competència social i ciutadana.

Suposo que ho tenim assumit per què és la norma estatal qui ens ho marca, i per tant no hi ha lloc a discussió. Les competències bàsiques estan definides en el Decret 143/2007, de 26 de juny de 2007. El que potser no és tan conegut és que aquesta relació de competències bàsiques no és tan "única". De fet, cada pais té el seu propi sistema de competències. Xabier Garagorri (veure més avall) situa el nostre sistema (l'estatal) com un model mixt, format per la suma de competències clau i àrees curriculars en alguns casos. Per exemple a la competència matemàtica hi té un pes molt fort la matèria de matemàtiques.

Hi ha altres models, on la identificació de matèries no és gens evident. Per exemple en el cas del currículum basc, no es pot identificar clarament una competència amb una àrea concreta:
  • Aprendre a prendre i a pensar.
  • Aprendre a comunicar.
  • Aprendre a viure junts.
  • Aprendre a ser jo mateix.
  • Aprendre a fer i a emprendre.
I encara hi ha un tercer model on les competències bàsiques no es diferencien de les àrees curriculars. És a dir, venen a ser equivalents. És el cas del sistema català, per exemple:
  • Àmbit lingüístic.
  • Àmbit matemàtic.
  • Àmbit tecnocientífic.
  • Àmbit social.
  • Àmbit laboral.
  • Àmbit de les TIC.
  • Àmbit de l'educació artística.
  • Àmbit de l'educació fisica.

Quin embolic ..... De tota manera tenir una certa visió de com es defineixen els sistemes de competències en altres paisos dóna una perspectiva més àmplia, i a la fi, també ens fa pensar més enllà del sistema que nosaltres mateixos tenim.

Com és possible que ara us hagi picat la curiositat de saber o explorar altres sistemes competencials, us facilito l'enllaç a l'article de Xabier Garagorri per tal que el pugueu explorar. Crec que és de l'any 2007.



Podeu llegir més articles meus aquí (a Llunà-TIC)


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-N comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Quadcopter i programació


Els quadcopters són una mena d'helicòpters-joguines-drones dotats amb quatre hèlices. A més incorporen dos càmeres (dorsal i frontal) i la filosofia open source, per tal que es puguin desenvolupar aplicacions de control del robot.

Amb un poc d'enginy, el seu xip es pot programar per tal que realitzi accions o interaccioni d'una manera determinada o una altra. Un exemple de la seva versatilitat i de les opcions que poden oferir, són els dos vídeos que seguieixen (TED Talks amb subtitols incorporats):





Podeu llegir més articles meus aquí (a Llunà-TIC)



Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Raspberry Pi: instal·lació des de zero


Durant els darrers mesos del curs que ha finalitzat hem fet proves amb la Raspberri Pi, de la qual ja en vaig parlar en un post anterior. Fins i tot vam realitzar un tutorial per tal de realitzar una instal·lació des de zero.

Els passos a realitzar són els seguents:
  1. Realitzarem la instal·lació en una targeta de 16 GB (imatge 1).
  2. Primer a raspberrypi.org i a “Downloads” (http://www.raspberrypi.org/downloads) triem l'opció “Raspbian” (482 Mb) que és el genèric i específic, una barreja de Raspberry i Devian (imatge 3 i imatge 4).
  3. Per a instal·lar-lo a la carpeta també hem de descarregar el Diskimager de Softforge (http://sourceforge.net/projects/win32diskimager/), per exemple (5,7 Mb). El descomprimim i l'executem. Compte, cal descarregar el fitxer binari, ja que el que correspon al codi font s'ha de compilar prèviament (imatge 5).
  4. Veurem que detecta la targeta (device). En executar “DiskImager podem triar anar a una imatge feta o crear-ne una de nova. Ara només seleccionem la imatge que hem descarregat al primer pas (imatge 6).
  5. Acceptem que es carregue la targeta: observarem que realitza particions diferents a Windows (que és la funció de Diskimager) (imatge 7).
  6. Ja estarà creada la targeta amb la imatge i està preparada per la primera arrancada (imatge 8).
  7. La posem a la RB i endollem l'alimentació (imatge 9).
  8. Anem a realitzar la primera configuració (pantalla blava) (imatge 10). Tot seguit veurem tot allò que s'ha d'anar fent en cadascuna de les opcions.

Programa mSchools a secundària

La Fundació Mobile World Capital de Barcelona, juntament amb GSMA posen en marxa un projectee per tal d'impulsar l'us educatiu dels dispositius mòbils a les aules. Anirà dirigit a més d'un milió d'alumnes de secundària, hi invertiran 2,5 milions d'euros i suposarà la incorporació d'una assignatura opcional d'informàtica a les escoles, per tal que els alumnes s'inicien en la programació d'Apps.

Així d'entrada, i a falta de veure com es concreta, la iniciativa és força engrescadora, i be a confirmar la idea exposada en l'article anterior on s'explicava la importància d'aprendre un llenguatge de programació per tal de poder moure's amb "normalitat" en un món on cada vegada hi ha una presència més forta de la tecnologia (http://tresescompanyia.blogspot.com.es/2013/06/aprendre-programacio-i-jugar-amb-robots.html).

Aquesta vegada la proposta arriba amb col·laboració amb altres departaments, a més del d'Ensenyament, i posa de relleu la importància estratègica del sector. Des del punt de vista educatiu suposa una nova empenta a la inclusió de les TAC a l'aula (Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement), amb la posada en joc dels dispositius mòbils, ja siguin telèfons intel·ligents o tauletes, consolidats a nivell d'ús particular o domèstic, però amb encara poca incidència dins de l'aula.




Aprendre programació i jugar amb robots



Encara hi ha bastantes persones que quan mescles el concepte de jugar i aprendre et miren amb una cara estranya. La idea de que s'apren jugant, o que aprendre ha de ser un acte "emocionant" encara està molt lluny de ser acceptada ni tan sols coneguda. Si a més a més hi afegim el tema de la tecnologia digital, el tema encara es fa més difícil.

El cert, però, és que anem cap a un món on TOT i TOTS/ES estarem hiperconnectats i on caldrà disposar d'un mínim de coneixements per a desenvolupar-se amb normalitat. Saber buscar una determinada informació a la xarxa, analitzar-la amb criteri, ser capaç de fer servir un telèfon intel·ligent, saber fer ús de la Smart TV, geocalitzar informacions d'interès, engegar la calefacció de casa, fer ús de la nevera intel·ligent, ... en definitiva, treure'n el màxim profit dels ginys que ens envoltaran envolten, requereix d'una certa alfabetització digital. En aquest cas em vull referir no a utilitzar un ordinador i prou (camp on anem avançant), sino a aprendre les rutines i els llenguatges necessaris per a controlar i utilitzar els ginys del nostre voltant (obvio dir que, evidentment, digitals).

Es tracta d'un aspecte relacionat amb la competència digital del que normalment se'n parla poc. La competència digital està relacionada amb la cerca d'informació a la xarxa, l'ús dels dispositius digitals, l'utilització d'aplicacions amb fins diversos, ..., però també el coneixement de rutines i el llenguatges. Poc a poc aquesta idea està començant a emergir. El diari digital "El Pais" en parlava recentment en el seu article del (07-03-2013) "Aprender a programar como se aprendre a leer". També és força il·lustratiu el TEDxTalk de Mitch Resnick "Let's teach kids to code" (Ensenyem codi als nens):



Fins i tot podem trobar propostes agosarades en que es planteja aprendre programació talment com si fora una segona llengua a l'escola. En lloc d'estudiar anglès i de segona llengua francès o alemany, doncs no; de segona llengua "computerese" (vegeu l'article en qüestió http://theconversation.com/learn-computerese-as-a-second-language-thats-code-for-code-14989).

Aquesta tendència es veu reforçada per la gran quantitat d'opcions que hi ha disponibles en el mercat pel que fa a joguines robòtiques. En podem veure un exemple a la web de Robòtica Educativa (http://www.roboticaeducativa.com). També són webs de referència les de Raspberry Pi, i la d'Arduino. Tot un món de possibilitats del que caldrà estar ben atent. Jugar i aprendre no han estat mai barallats, i ara, menys !!



Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

ERA - Electronic Reading Assessment

Va ser l'any 2007 quan vaig tenir coneixença, per primer cop, de la competència lectora en digital (ERA - Electronic Reading Assessment). Va ser a través de la publicació número 12 de la sèrie "Documents", publicat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, i que venia a ser la definició del marc conceptual al voltant del qual es realitzarien les proves PISA 2009.

És ben cert que llegir sobre una pantalla d'ordinador no és el mateix que llegir en paper. Els textos digitals incorporen elements diversos com ara imatges, vídeos o enllaços a altres punts de referència que fan, tot plegat, que al forma de llegir, interpretar el contingut i consultar la informació sigui completament diferent. Tan diferent que s'ha definit com una competència específica dins de la lectura (vegeu-ne els trets distintius en aquesta presentació de Renata Mandelbaum i Alicia Beatriz Paur):


Però la competència lectora en digital ha pasat bastant desapercebuda. M'hi he anat fixant d'aprop i la veritat és que ni els formadors amb caràter més TIC ni els de l'àmbit lingüístic n'han fet massa cas. Segurament ve donat per un desconeixement d'aquesta però també d'un cert desconeixement dels "clients" potencials de les formacions.

Fa pocs dies el Departament d'Ensenyament, a través de les publicacions que realitza en la Col·leció TAC, hi va posar fil a l'agulla amb la publicació d'un nou monogràfic dedicat exclusivament a aquest aspecte: "Lectura en digital". Una publicació força interessant i que ajudarà a impulsar el coneixement d'aquesta competència.

Aquest document té l'objectiu de mostrar els elements específics de la comprensió de textos en format digital i oferir recursos als profesors de totes les àrees per aplicar a l'aula estratègies de lectura digital centrades en la cerca d'informació. També s'hi inclou un recull de propostes didàctiques per als alumnes i els professors.

En els darrers anys mesos han aparegut i s'han popularitzat els ebooks i tabletes de diversos tipus. La seva portatibilitat, facilitat d'accés a la informació i varietat de preu faran fan que cada vegada estiguin més presents a l'aula, i estic segur que també ajudaran a que la competència lectora en digital hi sigui cada cop més present.



Et desitjo ... (per a ell i ella)


Et desitjo primer que estimis i que, estimant, t'estimin.
Que si no és així siguis breu en oblidar
i després d'oblidar no guardis rancor.
Et desitjo també que tinguis amics
i que encara que pocs siguin nobles i fidels,
i que n’hi hagi almenys un en qui puguis confiar totalment.
I perquè la vida és així
et desitjo també que tinguis alguns adversaris,
ni molts ni pocs, en la mesura exacta,
perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses.

Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble.
Que en els moments difícils,
quan no et quedi res més que aquesta utilitat,
et serveixi per mantenir-te en l'esperança.
Igualment et desitjo que siguis tolerant i respectuós.
No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil,
sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable
i que fent bon ús de la teva tolerància
serveixis d'exemple als altres.

Et desitjo que sent jove no maduris massa ràpid
i que un cop ja madur no insisteixis en rejovenir.
Que sent vell no caiguis en la desesperació,
perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor.
Et desitjo també que siguis responsable d’algú,
que vegis com creix i com madura,
que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i sentir.
En allò bo perquè no hi ha res més preciós que la vida
i en allò dolent perquè et farà sentir
les teves limitacions més profundes.
Que siguis conscient que no ho saps tot i no ho pots tot.

De pas et desitjo una mica de tristesa.
No tot l'any, sinó tan sols un dia.
Però que aquest dia et serveixi
per descobrir que el riure habitual és bo,
que el riure diari és avorrit
i que el riure constant no té sentit.
També et desitjo que visquis moment difícils,
que et posin a prova la teva fràgil fortalesa,
que t'ensenyin qui ets i de qui et pots refiar.
I quan aquests moments difícils passin,
perquè tard o d'hora passen,
sàpigues adonar-te que tot es pot superar,
que ets una mica millor que abans
i que has guanyat una fortalesa que pots fer servir
per als altres quan tinguin dificultats.

Et desitjo que descobreixis amb la màxima urgència
que, més enllà del teu dia a dia,
existeixen persones infelices, maltractades i oprimides.
Et desitjo que acariciïs un gat,
tiris una pedra al riu
i escoltis el silenci de l'albada,
perquè sabràs ser feliç amb no res.
Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari i pràctic.
Que almenys una vegada a l'any els posis davant teu i sàpigues dir
"aquests diners són meus",
només perquè quedi clar que tu ets l'amo dels diners
i no que els diners són els teus amos.

Per últim et desitjo que cap dels teus somnis es mori,
però que, si en mor algun,
puguis plorar sense lamentar-te
de no haver fet el màxim possible per fer-lo realitat.
I que, tant aviat com puguis,
alcis la vista i tornis a començar com si res no hagués passat.
Si totes aquestes coses t'arriben a passar,
no tinc res més a desitjar-te...

de Victor Hugo

Finlàndia està molt ... lluny

Ja fa temps que el programa Singulars, que dirigeix i presenta Jaume Barberà, sobresurt per damunt de la mitjana pel que fa a oferir informacio i convidats de qualitat. Si bé les temàtiques que es tracten són molt diverses, abunden sobre mesura els programes dedicats a parlar de la crisi econòmica. De tant en tant, però, van apareixen temes "diferents" a l'econòmic, que són de tant interés o més que l'econòmic.

Aquest és el cas de la passada setmana, on el convidat va ser Xavier Melgarejo, tot un expert en temes educatius, i en especial en el sistema educatiu finés (o és finlandés?). Més enllà d'evidenciar les diferències que existeixen entre el nostre sistema educatiu i el de Finlàndia (i que es poden reseguir en el vídeo adjunt a la part superior del post), la seva exposició va resultar interessant per que va fer una molt bona aproximació als diversos elements que intervenen en la configuració d'un sistema educatiu, on el pes del sistema socioeconòmic i familiar esdevé tan o més important que les lleis que regeixen el propi sistema.

També es va poder veure amb detall quins són els resultats obtinguts pels dos estat en les proves de competències d'àmbit internacional, aportant alguns elements que poden explicar aquesta diferència, com ara la pròpia cultura de cada estat envers la funció de l'educació o altres dades com la diferència en inversió educativa en cada cas (nosaltres sempre estem al darrera).

I també va ser il•lustrativa l'explicació dels diversos models educatius que la mateixa OCDE va relatar en la seva publicació de 2006 "Think scenarios, rethink education" (http://www.oecd.org/edu/researchandknowledgemanagement/thinkscenariosrethinkeducation.htm). Un programa per a retenir a la memòria.


Línies generals del Pla de Formació Permanent 2012-2013



Per al proper curs acadèmic 2012-2013 l'estructura de la Formació Permanent del Professorat es veurà sotmesa a diversos canvis. El motiu, com tots coneixem, és la manca de dotació econòmica, la qual obliga a fer un replantejament a fons, i mirar altres formes de poder-ho portar a terme sense que això suposi cap "despesa addicional" afegida. El concepte ve a dir que tots els treballadors públics, per tal de realitzar les tasques encomanades, representem una despesa "corrent", que podríem anomenar també despesa "prevista". Per tant, que no hi hagui "despesa addicional" significa que la formació haurà de ser assumida pel personal que l'administració educativa disposi en els seus òrgans i serveis diversos que la composen. O en altres paraules, la formació no tindrà associada cap tipus de despesa "extra" i l'hauran de portar a terme els diferents professionals dels Serveis Educatius, Serveis Territorials, ICE's, Serveis Centrals, ... com un element més del seu Pla de Treball.

Aquest fet suposarà que en els diversos Plans de Treball caldrà incorporar franges horàries per a la realització d'activitats d'assessorament (cursos de formació). No només per a l'assessorament, si no que també caldrà preveure una determinada franja de temps per a la seva preparació. Per la meva experiència com a formador penso que cada hora de formació pot suposar ben bé unes 2-3 hores de preparació, segons si es tracta d'un assessorament molt novedós o no, o si el formador ja ha fet algun assessorament similar amb anterioritat. Per tant, en termes pràctics, caldrà comptar cada hora real d'assessorament per quatre, a efectes del Pla de Treball (1+3). Vegem quins són els principals tipus d'assessoraments i qui seran els encarregats de portar-los a terme:

  • assessoraments relacionats amb l'IMPLEC (Pla d'Implus a la Lectura) i PLC (Pla Lector de Centre): els portaran a terme les persones referents en cada Servei Territorial sobre aquesta temàtica i els professionals del LIC (Serveis Educatius);
  • assessoraments en Competència Comunicativa i Competència Matemàtica: la realitzaran els professionals dels ICE's corresponents en cada zona, experts en aquestes dos Competències;
  • assessoraments (altres diferents a aquests dos primers): els realitzaran professionals que estiguin destinats en el propi centre educatiu (en el cas que hi hagi aquesta possibilitat), o professionals d'altres centres educatius (en cas que el centre receptor de la formació tingui possibilitat de córrer a càrrec de les despeses que se'n puguin derivar); si aquestes dos opcions no són viables, llavors l'assessorament pot ser assumit pel personal dels Serveis Territorials, Serveis Educatius (EAP, CRP, LIC) que tinguin disponibilitat i capacitat vers la temàtica en concret;
  • formació interna de centre (FIC): venen a ser el que anteriorment es coneixia com a Grups de Treball, on són els components del centre que s'autoformen entre ells, sense cap formador o assessor de referència, i on aniran descrivint bones pràctiques d'aula;
  • formació interna en xarxa (FIX): serà similar a la formació FIC però entre centres que àrees d'interès. Aquesta tipologia es desplegarà més endavant, quan ja es disposi d'un cert camí recorregut en la modalitat FIC.

El model és nou per a aquest curs acadèmic 2012-2013 i de moment no es tenen notícies sobre si hi haurà o no modificacions importants més endavant, tot i que segons es preveu, el marc econòmic a mitjà termini continuarà sent de pocs recursos econòmics. A més, sembla que una vegada realitzat el canvi de model, les modificacions futures hagin d'anar més en la via de millorar-lo o desplegar-lo encara més el model encetat, que no pas modificar-lo en excés. De tota manera, ja ho anirem veient. L'escenari macroeconòmic és molt canviant i en pocs dies es prenen moltes decisions que poden tenir forts efectes en el conjunt del sistema.



Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Els librettos culturals i l'ensenyament


A partir d'un Estudi anomenat "LA BRECHA EN LA ENSEÑANZA", de James W. Stigler i James Hiebert, he trobat una explicació referent als diversos enfocaments que es produexen en l'ensenyament, i que m'ha semblat interessant tenir-ho recollit al blog. La font original és:
www.cepchile.cl/dms/archivo_3093_786/frev86_stigler.pdf

Recullo, tot seguit, un dels fragments que m'ha semblat interessant.
------------

Per a moltes persones, el sopar en família és un esdeveniment que forma part de la vida diària. Molt sovint, es compartit sense adonar-se'n d'aspectes que es donen per segurs. Tots s'asseuen a taula i comencen a menjar més o menys al mateix temps. No es reparteixen targetes amb el menú del dia, sino que el menjar es posa a taula en fonts i tots mengen del mateix. A continuació, els aliments es reparteixen passant les fonts al voltant de la taula i cadascú es va servint al seu gust. Els adults, molt sovint, ajuden als nens en aquesta tasca. Per norma general, la conversa és lliure i no hi ha tema fix. Tots fan comentaris, i adults i nens participen del diàleg.

El sopar de família és una activitat cultural. Les activitats culturals s'expressen en llibrettos culturals, que reuneixen coneixements generals sobre un succés que està en la ment dels participants. Els llibrettos orienten el comportament i a més indiquen als participants allò que es pot esperar. Dins d'una mateixa cultura, aquests llibrettos són compartits ampliament i, per tant, és difícil percebre'n la seva presència. El sopar en família és una activitat tan corrent que resulta estrany referir-se als aspectes que la caracteritzen. Rarament se'ns acudeix pensar que podria ser diferent de com és. Per altra part, ens adonaríem ràpidament si alguna de les seves característiques es canviés; per exemple, ens sorprendria que en un sopar de família ens entreguessin el menú, o si en acabar ens passessin el compte.

Els llibrettos culturals s'aprenen de forma implícita, mitjançant l'observació i la participació, i no estudiant-los de forma conscient. Això distingeix les activitats culturals d'altres tipus d'activitats. Per exemple, considerem l'activitat d'aprendre a utilitzar l'ordinador. Per a la majoria de gent gran no constitueix una activitat cultural. Aprenen a utilitzar-la desenvolupant de manera conscient destreses, llegint manuals, prenent notes, obtenint ajuda d'especialistes i amb exercitació. Avui dia, però, l'ús dels mitjans informàtics s'està convertint ràpidament en una activitat cultural. Per exemple, els nens n'aprenen de forma natural, mirant als seus germans o companys d'aula.

La docència és una activitat cultural. S'assembla molt més a participar d'un sopar en família que a aprendre a utilitzar un ordinador. Això pot semblar sorprenent, per què la docència no acostuma a ser considerada d'aquesta manera. Alguns pensen que ensenyar és una destresa innata, quelcom amb el que es neix. Altres pensen que els professors aprenen apuntant-se a programes d'actualització professional, cursos de formació, o similars. Hi hauria cabuda per a un enfocament diferent a aquests, fonamentat en la idea de que ensenyar és una activitat cultural.

Igual que altres activitats culturals, s'aprèn a ensenyar fent-ho durant un llarg temps. És quelcom que s'aprèn millor quan un creix dins d'una cultura i manera de fer, més que no pas estudiant-ho de manera formal. Encara que la majoria de les persones no hagin estudiat pedagogia, sí que han assistit a l'escola. Les persones que pertanyen a una mateixa cultura comparteixen també un concepte intel·lectual d'allò que és la docència. A aquest concepte el podem anomenar llibretto. En realitat, el llibretto és una versió o esquema intel·lectual fonamentat en una determinada concepció sobre el significat de la paraula ensenyar. Els llibrettos poden explicar les raons per les quals hi ha diferències tant significatives sobre la forma d'ensenyar entre uns paisos i uns altres. Mentre que, per altra banda, els professors d'un mateix país comparteixen aquest llibretto o forma d'ensenyar.

Si estirem dels fils històrics, culturals, sociològics, ... podrem esbrinar fàcilment quin és l'origen o la procedència dels librettos, i per què acostumen a ser àmpliament compartits. Els llibrettos culturals per a l'ensenyament es comencen a adquirir molt aviat, de vegades inclús abans de que els nens vagin a l'escola. A mesura que els nens van avançant al llarg de dotze o més anys d'ensenyament, van formant i construint els seus librettos sobre l'ensenyament. Segurament tots nosaltres, encara que no siguem professors, podríem entrar demà mateix a una aula i actuar com si ho fóssim, per què tots compartim el mateix libretto cultural. En realitat, una de les raons per les quals les lliçons es van succeint, una rera l'altra, sense massa ensurts, és per què tant els alumnes com els professors compartim el mateix libretto. És a dir, saben allò què es pot esperar de l'acte d'ensenyar i els papers que cadascú pot jugar.