Tres és companyia

Font: http://www.flickr.com/photos/14111752@N07/3704377275 Alguna vegada, en alguna de les diverses xerrades que tinc el gust de mantenir amb els meus companys de batalles, ha sortit a relluir la sensació de "dejà vu" (ja vist) que moltes vegades ens assalta (aquí comprovo que que no sóc l'únic que la pateix), quan assistim a les diverses jornades, cursos o altres activitats de formació relacionades amb el món educatiu. Bé, sincerament he de dir que sempre hi ha lloc per a la sorpresa, i l'ocasió d'aprendre noves coses hi és sempre present. Amb tot, sí que és cert que, ja sigui per la intensa activitat d'autoformació que he portat a terme els darrers anys, ja sigui per el moment de canvi en el que ens trovem, es produeix com una mena de saturació o, com dir-ho ..... una necessitat de deixar d'escoltar i passar a l'acció. Es produeix una mena de catàrsi interna que transmuta els plantejaments personals, amb una espècie d'acte reflexiu que et fa don...

font: http://www.flickr.com/photos/10249049@N08/1987999252 En el post anterior parlava del terme "Optimalisme" com a un estil de viure o manera de ser i actuar en que s'hibrida lo millor de l'optimisme i del realisme. En aquesta ocasió, per contrast d'oposats, penso que val la pena dedicar-hi unes línies al concepte "Pesimalisme". He fet una cerca a la web, de manera oblíqüa (..... vull dir, sense tampoc dedicar-hi massa temps) i no he trobat que estigui referenciat, així que ja aviso que tal vegada es tracta d'una entelèquia meva :-) El fet és que, per comparació inversa, podríem dir que els pesimalistes són aquelles persones que conjuguen pesimisme i realisme. Serien aquells que orienten les seves accions partint de la situació real però encaminant-les cap a siuacions de no-reeixida, cap a carrerons sense sortida. Quan es planteja una solució a un problema/situació donat, i que no encaixa dins els seus esquemes mentals o plantejaments, es posicione...

Font: www.flickr.com/photos/83265757@N00/140526327 Sempre em sorprenc de la quantitat de coses que ignoro, i per tant, de quant i quant em queda per aprendre. Com segur que ja esteu pensant, és ben conegut que mai podrem arribar a tenir un coneixement ple. Això ho tenim ben assumit i tothom ens conformem a, almenys, saber (i fins i tot aspirem a saber molt) d'aquells camps que per diversos motius hi tenim una determinada afinitat i/o preferència. I aquí és on rau la meva sorpresa permanent, quan descobreixo nous conceptes, tendències, teories o tot un munt d'informacions desconegudes, en aquells temes que estan entre els meus preferits (i que per tant penso que en sé alguna cosa). Ja fa uns anys que com a resultat d'anar parant les orelles (vull dir, d'anar a trobades, formacions, cursos, seminaris, ...) com més escolto, més m'adono de la multitud de connexions que s'estableixen entre disciplines de vegades molt llunyanes, de vegades molt properes. Ja fa bastan...