Buscant optimalistes

Font: www.flickr.com/photos/83265757@N00/140526327

Sempre em sorprenc de la quantitat de coses que ignoro, i per tant, de quant i quant em queda per aprendre. Com segur que ja esteu pensant, és ben conegut que mai podrem arribar a tenir un coneixement ple. Això ho tenim ben assumit i tothom ens conformem a, almenys, saber (i fins i tot aspirem a saber molt) d'aquells camps que per diversos motius hi tenim una determinada afinitat i/o preferència. I aquí és on rau la meva sorpresa permanent, quan descobreixo nous conceptes, tendències, teories o tot un munt d'informacions desconegudes, en aquells temes que estan entre els meus preferits (i que per tant penso que en sé alguna cosa).

Ja fa uns anys que com a resultat d'anar parant les orelles (vull dir, d'anar a trobades, formacions, cursos, seminaris, ...) com més escolto, més m'adono de la multitud de connexions que s'estableixen entre disciplines de vegades molt llunyanes, de vegades molt properes. Ja fa bastant de temps que els temes de Psicologia m'han atrapat i s'han convertit en un dels que sempre em fan tenir les "antenes parades".

El darrer concepte que he aprés és el de OPTIMALISME, també anomenat optimisme dinàmic o optimisme intel·ligent.

L'optimalisme és una barreja entre l'optimisme i el realisme. Els entesos diuen que aquesta actitud és una molt bona estratègia per afrontar els problemes i poder tenir una major probabilitat de reeixir en les diverses circumstàncies que se'ns presenten.

Són optimalistes aquelles persones que treballen per tal de millorar el seu entorn, per canviar les circumstàncies de l'entorn i/o les seves pròpies. Aquestes persones tenen sempre consciencia de la realitat que els envolta i actuen de manera planificada, avaluant la situació de partida i les conseqüències i resultats que poden produir les seves accions. En definitiva es tracta de persones que són optimistes de mena, però que realitzen les seves accions partint d'un anàlisi molt acurat de la realitat i dels recursos de que disposen per tal cercar i aplicar solucions als problemes que se'ls plantegen.

Més que conèixer el concepte, allò veritablement important és dur-lo a la pràctica. La veritat és que no sé definir-me a mi mateix si sóc optimaliste o no. Suposo que en un cert grau si que ho dec de ser, com pràcticament tothom, vaja. Al menys, sí que em serveix el concepte per a definir-me un objectiu o punt de referència. Digueu-me aspirant a optimalista !!! Necessitem gent optimalista per tal de donar resposta als reptes que se'ns presenten en el devenir de la nostra tasca educativa.

Avui mateix he pogut compartir uns moments amb un grapat de gent així, i això és el que m'ha animat a escriure aquest nou article que ja fa uns dies que em voltava pel cap. Però la trobada d'optimalistes d'avui mereix un altre post, serà el proper.

Aquest post està inspirat a partir de l'article del Magazine de La Vanguardia (20/09/09):

Alguns del lloc web on podem trobar informació relacionada són:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons