Pla TAC : preguntes clau per desplegar-lo


L'ordenació dels elements digitals que de forma gradual es van incorporant als centres educatius fan necessària una certa planificació per tal que tingui un cert sentit i una intencionalitat pedagògica clara. Aquesta planificació, en el cas del sistema educatiu català, es concreta en el Pla TAC de centre (en altres llocs anomenat Proyecto Digital de Centro).

En aquest document els centres han de fer una planificació,a mitjà termini, que defineixi les línies principals en la gestió i dotació de recursos digitals, tant de maquinari com materials pedagògics, l'organització dels espais digitals del centre, les necessitats de formació que se'n deriven, el treball integrat de les TAC a les àrees, .... i molts altres aspectes, que tots junts conformen una sola entitat, sota el descriptor "gestió i usos de les TAC en el centre".

El document de referència, per tal d'orientar en l'elaboració i implantació del Pla TAC de centre, és la publicació num. 1 de la Col·lecció TAC del Departament d'Ensenyament i que podem consultar a l'adreça: http://www.xtec.cat/recursos/tac/platac.pdf

Per tal de complementar aquest document, els darrers dies he estat treballant en l'elaboració d'un mapa conceptual on, a mode de preguntes, va situant els diversos aspectes que hauria de contemplar el Pla TAC. Segurament el nombre de temes a tractar és ampli, però el fet de plantejar-ho com a preguntes pot ajudar a enfocar més en el moment d'elaborar-lo. També cal comentar el fet que donat que es tracta d'un pla a mitjà termini (hauria de ser vàlid per als propers 2-4 anys de vida del centre) no cal que s'incorporin des d'un inici tots els aspectes que aquest podria contenir. Es pot començar per alguns, i en properes versions anar-ne afegint altres, així com també modificar o millorar-ne els que ja es contemplen. El mapa original es pot consultar a l'adreça:
http://t.co/gQm2cT6Q

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Noves tendencies en la formació permanent del professorat


Web del congrés: http://www.ub.edu/congresice/presentacio.html

El III Congrés internacional de noves tendències en la formació permanent del professorat, organitzat per la Universitat de Barcelona, va resultar sorprenent pel conjunt de continguts que s'hi van tractar. Segurament jo mateix em vaig fer una idea poc precisa d'allò que s'amaga al darrera de la formació permanent dels docents, i d'aquí que parlar de forma tan directa i profunda sobre la veritable raó de ser de l'escola m'agafés d'improvist. Ben mirat la formació permanent ha d'estar al servei de la institució educativa, i segons quina sigui la visió que en tinguem de l'escola, així haurà de ser la formació permanent dels docents.

Parlar de la funció que ha de tenir l'escola, de la identitat docent, de la formació inicial dels professors, de la seva formació permanent, d'assessorament, d'avaluació de la formació, de transferència de la formació, del paper de les tecnologies, de la carrera docent, de polítiques formatives, d'indicadors, de competències docents, ... resulta força interessant i enriquidor, i també et fa veure que a casa nostra, tot i les deficiències que coneixem pel que fa a formació permanent docent, no estem tant malament. És clar que tot podria anar millor, però al menys per la realitat que conec de manera més propera, podem dir que tenim un model i que en bona mesura funciona de manera prou adequada. Millorable sempre, no cal dir-ho.

El més destacable, les ponències dels "popes", que en aquesta ocasió van ser J. Carlos Tedesco, Andy Hargreaves i José Gimeno Sacristán. Els tres van estar excel•lents en les seves intervencions, les quals espero "recuperar" en els propers posts. Pel que fa a les comunicacions hi va haver molta diversitat, tant pel que fa a situació geogràfica (paisos d'Amèrica Llatina i Estat Espanyol), com també per la seva temàtica. Per no parlar de la pròpia naturalesa de cada estudi (des de l'aprofitament d'estudis de tesi, fins a pràctiques reals d'aula). Bé, suposo que justament ja és això....

De manera molt i molt resumida en vull destacar les tres idees bàsiques que jo m'emporto cap a casa i que són:

- aprendre cada dia, dels companys/es, dels iguals, en el propi lloc de treball, en grup, al voltant d'un projecte .... ho podríem anomenar "aprendre acompanyat";
- repensar la raó de ser de l'educació en termes de justícia social, recuperant tot el coneixement pedagògic que s'ha generat amb anterioritat, no ens cal gaires invents més .... en el futur proper estar fora dels circuit d'ensenyament-aprenentatge serà el principal motiu d'exclusió social, i quasi bé un punt personal de no retorn;
- recuperar el rol docent i exercir la responsabilitat que s'adquireix en accedir a la professió, actuant dins dels marges d'autonomia concedits pel que fa a llibertat de càtedra i també actuant en defensa de les idees força que constitueixen les bases morals, ètiques, socials, medioambientals, .... encara que això comporti anar a contracorrent.

Idees potents per pensar i digerir. I que a la fi han de servir de far orientador, de teló de fons, en el moment de planificar les activitats de formació permanent del professorat.

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.

És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.


El mapa es pot consultar a l'adreça:
http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1J419Y4G8-2413SLZ-DC/decret_autonomia_centres.cmap

També, de forma paral·lela, Marià Cano, ha elaborat un mapa més ampli on es detalla tota la documentació bàsica que hauria de disposar un centre educatiu. Aquest punt, referent a la documentació de centre, crea una certa confusió a nivell de les direccions, donat que no hi ha encara massa referents que puguin servir de model. En els propers mesos és de suposar que vagin sorgint exemples, instruccions i orientacions al respecte. En la meva opinió els centres ho necessiten i ho agrairan. Tot i que cada centre educatiu té la seva pròpia identitat, sempre serà més fàcil posar-s'hi si es disposen de guies que no pas començar de zero.

Tot seguit la imatge del mapa "Documentació Bàsica de Centre" de Marià Cano, amb alguna petita col·laboració meva:


El mapa es pot consultar a l'adreça:


Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

LEC i formació docent (buidatge de referències)


La formació docent és una de les variables més importants pel que fa a la qualitat d'un sistema educatiu. Dintre d'aquesta, podem diferenciar entre formació inicial, que corre més a càrrec del sistema universitari que "fabrica" els nous docents, i la formació permanent, que és la que s'encarrega d'anar actualitzant els coneixements i les pràctiques dels docents que ja estan dins del sistema educatiu, exercint com a tals.

La formació permanent té punts de contacte amb els Plans de Formació en Centre, i també guarda relació (si anem estirant del fil) amb la concepció educativa d'un centre (Projecte Educatiu de Centre) i amb l'avaluació d'aquest. Sota aquesta perspectiva he anat fent una lectura de la LEC i els decrets que la despleguen fins ara, assenyalan les referències que em semblaven interessants i que en certa manera estan relacionades: formació docent, projecte educatiu de centre i avaluació docent.


--------------------------------------------
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.

CAPÍTOL IV
El professorat

Article 29

Drets i deures dels mestres i els professors en l’exercici de la funció docent

1. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els drets específics següents:
  • a) Exercir els diversos aspectes de la funció docent a què fa referència l’article 104, en el marc del projecte educatiu del centre.
  • b) Accedir a la promoció professional.
  • c) Gaudir d’informació fàcilment accessible sobre l’ordenació docent.
2. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els deures específics següents:
  • a) Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu. 
  • b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d’una societat democràtica.
  • c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.
TÍTOL VII
De l’autonomia dels centres educatius

CAPÍTOL III

Marc per a l’exercici de l’autonomia dels centres públics

Article 102

Exercici de l’autonomia en matèria de gestió de personal

1. Els centres públics, en els termes establerts pel títol VIII, disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre.
2. La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent.
3. L’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre.
4. La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d’establir els procediments i criteris d’aquesta intervenció i els efectes de l’avaluació i ha de garantir els drets d’informació i audiència del personal afectat.

TÍTOL VIII
Del professorat i altres professionals dels centres

CAPÍTOL I

Exercici de la professió docent

Article 104

La funció docent

1. Els mestres i els professors són els agents principals del procés educatiu en els centres.
2. Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents:
  • a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l’atribució docent.
  • b) Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes.
  • c) Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de llur aprenentatge.
  • d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.
  • e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu.
  • f) Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que el siguin encomanades.
  • g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades.
  • h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos d’ensenyament.
  • i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada laboral. 
  • j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i dominar com a eina metodològica.
  • k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, d’acord amb l’article 34.
3. Les funcions que especifica l’apartat 2 s’exerceixen en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis.
4. L’exercici de la funció docent en els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya comporta el dret de participar en els òrgans del centre, d’acord amb el que estableixen les lleis.
5. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip.

Article 105
Promoció professional, premis i reconeixements del professorat

1. L’Administració ha de vetllar pel millorament de les condicions en què el professorat porta a terme el seu treball.
2. El professorat té dret a la promoció professional.
3. L’Administració educativa ha d’establir la concessió de mesures de reconeixement per contribucions destacades al millorament de les pràctiques educatives, del funcionament dels centres i de la relació d’aquests amb la comunitat educativa.
4. L’Administració educativa ha d’afavorir l’aprofitament de l’experiència professional del professorat jubilat i dels inspectors d’educació jubilats que ho desitgin per mitjà de llur incorporació als centres i als serveis educatius, sense ocupar-hi llocs de plantilla.

Article 186
Modalitats d’avaluació

1. L’activitat avaluadora, que es pot desenvolupar segons les diverses modalitats que determini l’Administració educativa, ha d’incloure en tot cas les modalitats d’avaluació següents:
  • a) Avaluacions generals del sistema educatiu i de l’Administració educativa.
  • b) Avaluació dels rendiments educatius, que ha de comprendre en tot cas les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes, els resultats de les quals s’han de tenir en compte per a determinar si els alumnes han assolit els objectius de cada etapa.
  • c) Avaluació de l’exercici docent, que ha de permetre l’acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional. 
  • d) Avaluació de l’exercici de la funció directiva i de la funció inspectora. 
  • e) Avaluació dels centres educatius.
  • f) Avaluació dels serveis educatius.
  • g) Avaluació de les activitats educatives fetes més enllà de l’horari lectiu.
2. Els centres educatius sostinguts amb fons públics s’han d’autoavaluar. De l’autoavaluació n’han de deduir actuacions de millora, que han de quedar registrades, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional

Article 6
Funcions de direcció pedagògica i lideratge

La direcció dirigeix i lidera el centre des del punt de vista pedagògic. En aquest respecte, li corresponen específicament les funcions següents:
  • a) Formular i presentar al claustre del professorat la proposta inicial de projecte educatiu i, si escau, les posteriors modificacions i adaptacions.
  • b) Vetllar per la realització de les concrecions curriculars en coherència amb el projecte educatiu, garantir el seu compliment i intervenir en la seva avaluació.
  • c) Dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular, així com dels plantejaments del projecte educatiu inherents a l’acció tutorial, a l’aplicació de la carta de compromís educatiu, a l’aplicació dels plantejaments coeducatius, dels procediments d’inclusió, i de tots els altres plantejaments educatius que tingui incorporats, d’acord amb la seva concreció en el projecte de direcció.
  • d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació utilitzada normalment en les activitats del centre, en els termes que estableix el títol II de la Llei 12/2009, tal i com es concretin en el projecte lingüístic que forma part del projecte educatiu del centre.
  • e) Coordinar l’equip directiu i orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu, i sense perjudici de les competències atribuïdes al claustre del professorat i al consell escolar.
  • f) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre. Aquesta avaluació abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat. 
  • g) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre. Aquesta funció comporta l’atribució a la direcció de la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre, així com la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la  documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per deduir-ne les valoracions corresponents, inclosos les referides a la possible transmissió d’estereotips sexistes i la reproducció  de rols de gènere a l’aula.
  • h) Impulsar la coordinació del projecte educatiu del centre amb els d’altres centres per tal de poder configurar de manera coherent xarxes de centres que facin possible actuacions educatives conjuntes.

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

CAPÍTOL 2
Autonomia pedagògica i organització dels currículums

Article 14

Concrecions del currículum i mesures organitzatives associades

1. La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments a què fa referència l’article 5.1.c) té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat, i pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques.
2. Les mesures esmentades a l’apartat anterior poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos.

Article 40
Coordinació docent

1. La coordinació del personal docent d’un centre públic s’ha d’orientar, en el marc del projecte educatiu, a les finalitats següents:
  • a) Assolir els objectius educatius dels ensenyaments que s’hi imparteixen i adequar-los a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.
  • b) Millorar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat.
  • c) Millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació. 
  • d) Investigar i innovar en el marc del pla de formació del centre, i contribuir en la formació permanent del personal docent.
  • e) Aquelles altres que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre o els atribueixi la direcció del centre o el Departament d’Educació.
Article 60
Avaluació de centres i avaluació de l’exercici de la docència

1. En l’avaluació de l’exercici de la docència s’ha de prendre en consideració la implicació del professor o professora en la implementació de les propostes de millora derivades de l’avaluació del centre.
2. El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre l’adquisició de graus docents en el professorat dels centres públics i sobre els elements de promoció professional docent en el professorat dels centres privats concertats.

-----------------------------------------------------
Seguirà ....... a partir dels punts destacats voldria fer algun post de comentari.
Creative Commons License

Estàndards i educació

Fa uns mesos el Grup de Treball en Llengües Estrangeres del ICE de la URV em va convidar a fer una xerrada sobre el món dels estàndards a l'educació, com a introducció al treball en l'aplicació eXelearning (http://exelearning.org/).

Es va tractar d'una aproximació als conceptes que s'hi relacionen, sense entrar-hi massa en profunditat. En aquest punt també cal tenir present la Biblioteca de Recursos Digitals d'XTEC, Alexandria (http://alexandria.xtec.cat/), que posa a disposició de tots els docent una gran quantitat de recursos creats seguint estàndards educatius.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Aprendre i ensenyar en línia


No descobriré el món si us dic que les activitats de formació presencials (els cursos de formació), a mínim que es dissenyin correctament, han d'incloure un apartat dedicat al treball personal, fora de les hores d'obligada assistència. Jo mateix acostumo a utilitzar un curs Moodle com a suport a una activitat de formació presencial, per a recollir els materials emprats en el curs o com a espai de contacte i resolució de dubtes amb els participants. Per tant, cal tenir una certa idea de l'ús que volem fer de l'entorn virtual, del rol que hi adoptarem, i de moltes altres coses que a priori passem per alt.

Si el curs és telemàtic, aquests aspectes encara tenen més importància. El disseny del curs esdevé cabdal, i la relació alumne-docent, la comunicació, les activitats d'ensenyament-aprenentatge proposades, i fins i tot l'avaluació, han de ser repensades i actualitzades al nou entorn.

A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ja han començat a posar fil a l'agulla pel que fa a aquest aspecte, publicant/proposant un Procediment per a l'elaboració d'un curs virtual. Em sembla una idea interessant el poder tenir unes línies mestres, a mode d'orientació, per a la creació de cursos telemàtics, com és el cas. I seria interessant que el Departament d'Ensenyament també disposes de quelcom similar. Crec que ajudaria a donar una uniformitat en el format, com a mínim.

Aquest passat curs, a través d'un curs d'especialització de la UOC "Aprendre i ensenyar en línia" he pogut apropar-me a alguns dels conceptes que sovint estan en una nubolosa i poques vegades s'acaben de concretar. Aspectes que per altra banda penso que tots els docents hauríem de dominar, però que difícilment ens els "presenten" o ens els fan conèixer. El curs estava enfocat al rol del docent i de l'alumne en activitats de formació on line, però crec que és del tot utilitzable per a la formació presencial. Per això comparteixo dos dels treballs que vaig realitzar.

El primer és el que es relaciona amb la imatge inicial d'aquest post, i que té a veure amb les corrents més importants d'ensenyament-aprenentatge. El podeu veure a tamany real en aquest enllaç:
El segon treball correspon a un mapa conceptual, on es recullen els diversos aspectes relacionats amb l'aprenentatge en línia. Es pot consultar seguint l'enllaç que segueix o amb l'esquema que s'adjunta:

Com a complement, també hi afegeixo també el mapa que va realitzar Marià Cano:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Les pedres grans i petites

Un expert assessor d'empreses en gestió del temps va voler sorprendre els assistents a la seva conferència. Va treure de sota de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. El va col·locar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un puny, i va preguntar:

- Quantes pedres penseu que caben en el flascó?

Després que els assistents fessin les seves conjectures, va començar a posar pedres fins que va omplir el flascó. Quan va acabar va preguntar:

- És ple?

Tothom el va mirar i va assentir. Llavors va treure de sota de la taula una galleda amb graveta. Va posar part de la graveta al flascó i el va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir:

- És ple?

Aquesta vegada els oients van dubtar:

- Potser no.

- !

I va posar a la taula una galleda amb sorra que va començar a abocar al flascó. La sorra es filtrava pels petits racons que deixaven les pedres i la grava.

- És ple? –va tornar a preguntar.

- No! –van exclamar els assistents.

- –va dir.

Va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar al flascó. El flascó encara no vessava.

- Bé, què hem demostrat? –va preguntar.

Un alumne va respondre:

- Que tant és si tens l'agenda molt atapeïda. Si ho intentes, sempre pots fer que hi càpiguen més coses.

- No! –va concloure l'expert:
Aquesta lliçó ens ensenya que si no col·loques les pedres grans primer, mai no podràs col·locar-les després. Quines són les grans pedres a la teva vida? Els teus fills, els teus amics, els teus somnis, la teva salut, la persona que estimes. Recorda, situa-les en primer lloc i la resta trobarà el seu.

La veritat ofèn, al Japó i aquí també


Avui, 16 de març de 2011, hem tingut constància a través de tots els mitjans de comunicació que el reactor 2 de la central nuclear de Fukushima (Japó) està greument danyat i emetent elevades quantitats de radicació a l'exterior (http://www.elpais.com/articulo/internacional/nueva/cadena/accidentes/complica/situacion/planta/Fukushima/I/elpepuint/20110316elpepuint_1/Tes). De tots és sabut a hores d'ara que el passat divendres 12 de març de 2011, el Japó va ser saccejat per un terratrèmol de 8,9 a l'escala Richter (http://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Richter), i aquest, posteriorment va ocasionar un Tsunami. Si bé la majoria d'aquipaments nuclears van resistir bé el brutal terratrèmol, va ser el Tsunami posterior que va causar la fallada en els sistemes de refrigeració de la centra nuclear de Fukushima I.

No em vull estrendre en la narració dels fets, per que d'això en trobarem abastament informació en els mitjans digitals. Vull fer esment però en una manera de fer, molt a la japonesa, però que també veig reflectida a la nostra societat.

Fent lectura d'un article aparegut a El Pais (http://www.elpais.com/articulo/internacional/verdad/descortes/elpepiint/20110316elpepiint_7/Tes), m'ha cridat l'atenció els conceptes del tatemae i del honne. Les cultures xineses i japonesa, a mi personalment, em criden l'atenció per la seva antiguetat, sabiesa acumulada i respecte cap el món interior de cada persona. Molts dels conceptes que incorporem recentment a la nostra societat tenen els seus origens en aquestes cultures. I justament no és que els hagin creat recentment, si no que en tenen una tradició molt estesa en el temps. Fixeu-vos que deia l'article en qüestió:

Decir la verdad en muchos contextos resulta descortés, y los propios nipones aprenden y desarrollan desde pequeños su tatemae (pensamientos que se expresan en público y que no deben ofender a los demás) y honne (lo que se piensa de verdad, y que solo se emplea con gente muy cercana). Un ejemplo claro de uso del tatemae es que un "lo pensaremos..." en el ámbito de los negocios nipones significa en realidad "No insista, no nos interesa".

Aquestes paraules han ressonat dins meu fortament. Descobrir que aquests conceptes tant sutils, i de vegades passats per alt, estan definits i incorporats en la cultura nipona és sorprenent. Però això no és tot. Estic segur que aquesta manera de fer i d'actuar la podem veure reflectida en moltes situacions quotidianes i properes.

Quantes vegades hem escoltat un "ho recollim" o un "ho tindrem en compte" ? .... i després a l'hora de la veritat "res de res" ..... Parlar obertament, amb sinceritat, és un valor preuat per les organitzacions, però al mateix temps amb molts riscos de que t'acabi pasant factura. I això, generalment s'acaba girant en contra de la pròpia organització. M'estalviaré exemples ....

Potser sí que les cultures asiàtiques poden ser un referent en tots els aspectes de creixement personal, gestió emocional, cultura de qualitat i tantes altres coses. Però compte, allà i aquí, la manca de sinceritat té un preu.

Quant difícil és ser transparent !! I quant mal vist està la majoria de vegades !!

PD: sé que tinc un post pendent ..... In progress !!

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Teoria bàsica d'indicadors

Fa uns dies que tinc aquest post que em ronda pel cap deixeu-me ans de res que va sobre indicadors, i per si això no fora prou que es tracta d'una teoria/interpretació de caràcter lliure i molt personal. Si amb això no us he espantat, i seguiu llegint, sense cap mena de dubte el tema us interessa.

Resulta que en el món de l'educació, com no podia ser d'altra manera, els indicadors hi són cada cop més presents, com a eina de mesura del progrés o millora de la institucio educativa en el seu conjunt. I lluny d'anar a menys, la tendència sembla que es mantindrà com a mínim. Tota mesura on s'hi relaciona un indicador es realitza a partir d'una situació inicial, en la qual es marca un objectiu desitjable d'assolir, i on, passat un cert temps es mesura la situació final (en la que ens hem apropat més o menys a l'objectiu marcat).

D'aquesta manera el percentatge de millora és una relació entre allò que s'ha progressat realment (diferència entre la situació final real i la situació inicial real) en relació a allò que s'havia planificat millorar (diferència entre l'objectiu marcat i la situació inicial real). Més o menys (i simplificant-ho molt) podem tenir aquestes dos situacions que a continuació es representen. En la primera la situació final és millor que la inicial, mentre que en la segona la situació final és pitjor que la inicial:
Una vegada explicats aquests minims conceptes, permeteu-me desplegar els 4 principis bàsics que tothom hauria de tenir clars (en cas que treballi en aquest mon dels indicadors):
  • 1. Principi d'escasetat. El nombre d'indicadors que descriguin o mesurin el funcionament d'una organització ha de ser petit. No cal tenir molts indicadors per a mesurar tot. Ens podem tornar bojos. Només en cal tenir uns pocs, això sí, molt ben sel·leccionats. Pocs i bons. La situació general de millora (o no) vindrà donada per la suma dels diversos indicadors que tinguem. Per tant millor no complicar la mesura. Les organitzacions ja són prou complicades com per a que ens compliquem més la vida afegint complicacions a nivell de mesura.
  • 2. Principi de maximització. Donat que la millora (o no) vindrà donada per la suma de diversos indicadors, cal fer una projecció (o fixar-se un objectiu) mirant no tant d'apropar-se a aquest objectiu, si no més aviat fixant-se que, en el seu conjunt, l'organització millori. M'explico. En aquells objectius on es vegi que l'organització podrà assolir amb certa facilitat NO s'ha de marcar un objectiu (a priori) massa elevat, més aviat ha de ser MODEST. D'aquesta manera com es tracta d'un indicador amb un objectiu de millora modest, i tenim certeces que l'organització progressarà a millor, ens assegurem que l'aportació de l'indicador al conjunt de l'organització es maximitza.
  • 3. Principi de minimització. Pel que fa al cas en que no tenim certeses respecte a que l'indicador pugui millorar (segona situació dibuixada) llavors el que cal fer és marcar-se un objectiu MOLT AMBICIÓS. D'aquesta manera es minimitzen els empitjoraments, i per tant aquests perden importància en el global de l'organització. Per tant, és la fixació d'objectius on radica el secret. Cal ser molt precís en detectar si un objectiu té molt o poc marge de millora, i llavors fer una suposició en la direcció contrària. Millores molt assolibles amb objectius fixats modestos, i millores difícils d'assolir amb objectius fixats molt ambiciosos !!
  • 4. Principi quiromàntic. Aquest principi és el que tracta sobre el punt més important, els objectius fixats o marcats a priori. És evident que en tant que són una projecció de futur, fixar-se objectius a un termini mitjà (entre tres i cinc anys) té una dosi bastant elevada d'adivinació. Només cal veure la situació econòmica en la que estem ara, i quan lluny ens queda la visió que teniem de tot plegat fa tres anys. Els nostres dirigents no la van ni olorar. Sota aquesta perspectiva es veurà com a molt comprensible que nosaltres, decents modestos, no puguem afinar a l'hora de plantejar o marcar cotes d'objectius en el futur. Cal assumir que el devenir ens portarà unes càrregues d'aleatorietat que MAI podem predir a priori. En canvi SI QUE PODEM raonar, justificar, o trobar explicacions a posteriori. És a dir, fixar un objectiu no és tant crític com puguem pensar. El temps ens dirà si aquest objetiu era massa ambiciós o pel contrari vam atinar en fixar-hi un determinat valor. És una norma universal, tothom podem explicar i justificar a posteriori, però mai a priori.
Bé, espero no que us hagi cansat massa amb l'explicació. Només volia dir que sobre indicadors, preocupeu-vos el just. Ni molt ni poc. I posats a posar exemples podríem plantejar l'indicador d'èxit escolar que actualment està en el 70% (aproximadament) i hi ha fixat l'objectiu de passar al 85% en 8 anys ....

PD: Aquest post està dedicat a Marià Cano (http://mcanosan.blogspot.com/), per les milles que hem fet plegats, tant físicament com conceptualment, en el món dels indicadors i la qualitat en educació.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Twitter o Bloc? Les dos coses.

 
Quan fa una anys va sorgir el micro-blogging (representat ara mateix fonamentalment per Twitter), els experts van augurar una baixada en el nombre de blocs i entrades que es farien en el futur. Potser sí que aquest és el motiu pel qual (al menys en el meu cas), he deixat d'escriure regularment al meu blog, però si sóc honest, crec que es degut bàsicament a un repunt de feina que ja fa uns mesos que dura.

De tota manera, sembla que darrerament començo a tenir un poc més de temps per tal de dicar-lo a les meves cabòries digitals, i d'aquí que torno a agafar la ploma digital per escrire més enllà dels 140 caràcters per tweet. He de confesar que ans de tornar al bloc (sense abandonar Twitter, evidentment) vaig estar pensant i valorant la represa. Al final vaig arribar a unes conclusions que, curiosament avui i per via Twitter, han estat les que m'han impulsat a continuar. Si bé la referència original es troba en l'adreça http://atalaya.blogalia.com/historias/69068 , tot seguit en faig una adaptació i traducció a la meva mida.

Així doncs, per què vull continuar escrivint en aquest bloc?
  1. Perque de vegades necessito dir alguna cosa amb més de 140 caràcters.
  2. Perque en ocasions necessito enllaçar idees que contenen més d'una referència.
  3. Perque el meu bloc té més perspectiva històrica, en el meu cas, i trobo la informació de forma més fàcil que a Twitter.
  4. Perque Twitter és massa instantani, i en el bloc la informació queda visible per més temps. El tweet corre riu avall en la línia de temps.
  5. Perque el bloc em permet organitzar la informació de manera més flexible.
  6. Perque el bloc actua com a autèntica llibreta de notes, on posar les idees i conceptes que considero importants.
  7. Perque els blocs ja tenen deu anys d'història, i encara aguanten. Pel que fa aTwitter, no sabem si el seu èxit el convertirà amb eina permanent o no (encara).
  8. Perque Twitter s'ha d'alimentar, i els blocs acostumen a ser un punt d'on extreure informació per a Twitter. Per tant, algú també ha d'escriure blocs.
  9. Perque hi ha molta gent que encara no està en Twitter, i tal vegada, navegant per la xarxa facin cap aquí.
  10. Perque cansa menys una història bloguera cada 2-3 dies (o quan es pugui) que 400 twits cada dia.
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Què tenim?

Fa tant de temps que no escrit en el bloc que la millor manera de reemprendre la seguida m'ha semblatque podia ser reemprenent la ga d'espots publicitaris que una coneguda marca de cerveces fa, vinculats al Barça, del qual n'és un dels esponsor. Els vídeos acostumen a ser emotius, directes, .....


La gent, però, també és força imaginativa, i ràpidament n'ha fet un altre, adaptant el guió per al principal adversari del FC Barcelona, el R. Madrid. El resultat ha quedat prou bé. A veure que en penseu:


PD: i ara que ja he représ el bloc, prometo anar-lo alimentant de forma més regular, de motius, experiències i opinions, relacionades amb l'àmbit educatiu no me'n falten.

Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons