Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Pla TAC : preguntes clau per desplegar-lo

L'ordenació dels elements digitals que de forma gradual es van incorporant als centres educatius fan necessària una certa planificació per tal que tingui un cert sentit i una intencionalitat pedagògica clara. Aquesta planificació, en el cas del sistema educatiu català, es concreta en el Pla TAC de centre (en altres llocs anomenat Proyecto Digital de Centro).
En aquest document els centres han de fer una planificació,a mitjà termini, que defineixi les línies principals en la gestió i dotació de recursos digitals, tant de maquinari com materials pedagògics, l'organització dels espais digitals del centre, les necessitats de formació que se'n deriven, el treball integrat de les TAC a les àrees, .... i molts altres aspectes, que tots junts conformen una sola entitat, sota el descriptor "gestió i usos de les TAC en el centre".
El document de referència, per tal d'orientar en l'elaboració i implantació del Pla TAC de centre, és la publicació num. 1 de la Col·lecci…

Noves tendencies en la formació permanent del professorat

Web del congrés: http://www.ub.edu/congresice/presentacio.html

El III Congrés internacional de noves tendències en la formació permanent del professorat, organitzat per la Universitat de Barcelona, va resultar sorprenent pel conjunt de continguts que s'hi van tractar. Segurament jo mateix em vaig fer una idea poc precisa d'allò que s'amaga al darrera de la formació permanent dels docents, i d'aquí que parlar de forma tan directa i profunda sobre la veritable raó de ser de l'escola m'agafés d'improvist. Ben mirat la formació permanent ha d'estar al servei de la institució educativa, i segons quina sigui la visió que en tinguem de l'escola, així haurà de ser la formació permanent dels docents.

Parlar de la funció que ha de tenir l'escola, de la identitat docent, de la formació inicial dels professors, de la seva formació permanent, d'assessorament, d'avaluació de la formació, de transferència de la formació, del paper de les tecnologies, de …

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

E…

LEC i formació docent (buidatge de referències)

La formació docent és una de les variables més importants pel que fa a la qualitat d'un sistema educatiu. Dintre d'aquesta, podem diferenciar entre formació inicial, que corre més a càrrec del sistema universitari que "fabrica" els nous docents, i la formació permanent, que és la que s'encarrega d'anar actualitzant els coneixements i les pràctiques dels docents que ja estan dins del sistema educatiu, exercint com a tals.
La formació permanent té punts de contacte amb els Plans de Formació en Centre, i també guarda relació (si anem estirant del fil) amb la concepció educativa d'un centre (Projecte Educatiu de Centre) i amb l'avaluació d'aquest. Sota aquesta perspectiva he anat fent una lectura de la LEC i els decrets que la despleguen fins ara, assenyalan les referències que em semblaven interessants i que en certa manera estan relacionades: formació docent, projecte educatiu de centre i avaluació docent.
Fonts: http://www.gencat.cat/educacio/lleiedu…

Estàndards i educació

Estandards i educació
View more presentations from atallada Fa uns mesos el Grup de Treball en Llengües Estrangeres del ICE de la URV em va convidar a fer una xerrada sobre el món dels estàndards a l'educació, com a introducció al treball en l'aplicació eXelearning (http://exelearning.org/).

Es va tractar d'una aproximació als conceptes que s'hi relacionen, sense entrar-hi massa en profunditat. En aquest punt també cal tenir present la Biblioteca de Recursos Digitals d'XTEC, Alexandria (http://alexandria.xtec.cat/), que posa a disposició de tots els docent una gran quantitat de recursos creats seguint estàndards educatius.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Aprendre i ensenyar en línia

No descobriré el món si us dic que les activitats de formació presencials (els cursos de formació), a mínim que es dissenyin correctament, han d'incloure un apartat dedicat al treball personal, fora de les hores d'obligada assistència. Jo mateix acostumo a utilitzar un curs Moodle com a suport a una activitat de formació presencial, per a recollir els materials emprats en el curs o com a espai de contacte i resolució de dubtes amb els participants. Per tant, cal tenir una certa idea de l'ús que volem fer de l'entorn virtual, del rol que hi adoptarem, i de moltes altres coses que a priori passem per alt.
Si el curs és telemàtic, aquests aspectes encara tenen més importància. El disseny del curs esdevé cabdal, i la relació alumne-docent, la comunicació, les activitats d'ensenyament-aprenentatge proposades, i fins i tot l'avaluació, han de ser repensades i actualitzades al nou entorn.
A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ja han començat a posar fi…

Les pedres grans i petites

Un expert assessor d'empreses en gestió del temps va voler sorprendre els assistents a la seva conferència. Va treure de sota de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. El va col·locar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un puny, i va preguntar:

- Quantes pedres penseu que caben en el flascó?

Després que els assistents fessin les seves conjectures, va començar a posar pedres fins que va omplir el flascó. Quan va acabar va preguntar:

- És ple?

Tothom el va mirar i va assentir. Llavors va treure de sota de la taula una galleda amb graveta. Va posar part de la graveta al flascó i el va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir:

- És ple?

Aquesta vegada els oients van dubtar:

- Potser no.

- !

I va posar a la taula una galleda amb sorra que va començar a abocar al flascó. La sorra es filtrava pels petits racons que deixaven les pedres i la grava.

- És ple? –va tornar a …

La veritat ofèn, al Japó i aquí també

Avui, 16 de març de 2011, hem tingut constància a través de tots els mitjans de comunicació que el reactor 2 de la central nuclear de Fukushima (Japó) està greument danyat i emetent elevades quantitats de radicació a l'exterior (http://www.elpais.com/articulo/internacional/nueva/cadena/accidentes/complica/situacion/planta/Fukushima/I/elpepuint/20110316elpepuint_1/Tes). De tots és sabut a hores d'ara que el passat divendres 12 de març de 2011, el Japó va ser saccejat per un terratrèmol de 8,9 a l'escala Richter (http://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Richter), i aquest, posteriorment va ocasionar un Tsunami. Si bé la majoria d'aquipaments nuclears van resistir bé el brutal terratrèmol, va ser el Tsunami posterior que va causar la fallada en els sistemes de refrigeració de la centra nuclear de Fukushima I.
No em vull estrendre en la narració dels fets, per que d'això en trobarem abastament informació en els mitjans digitals. Vull fer esment però en una manera de fer,…

Teoria bàsica d'indicadors

Fa uns dies que tinc aquest post que em ronda pel cap deixeu-me ans de res que va sobre indicadors, i per si això no fora prou que es tracta d'una teoria/interpretació de caràcter lliure i molt personal. Si amb això no us he espantat, i seguiu llegint, sense cap mena de dubte el tema us interessa.
Resulta que en el món de l'educació, com no podia ser d'altra manera, els indicadors hi són cada cop més presents, com a eina de mesura del progrés o millora de la institucio educativa en el seu conjunt. I lluny d'anar a menys, la tendència sembla que es mantindrà com a mínim. Tota mesura on s'hi relaciona un indicador es realitza a partir d'una situació inicial, en la qual es marca un objectiu desitjable d'assolir, i on, passat un cert temps es mesura la situació final (en la que ens hem apropat més o menys a l'objectiu marcat).
D'aquesta manera el percentatge de millora és una relació entre allò que s'ha progressat realment (diferència entre la situaci…

Twitter o Bloc? Les dos coses.

Quan fa una anys va sorgir el micro-blogging (representat ara mateix fonamentalment per Twitter), els experts van augurar una baixada en el nombre de blocs i entrades que es farien en el futur. Potser sí que aquest és el motiu pel qual (al menys en el meu cas), he deixat d'escriure regularment al meu blog, però si sóc honest, crec que es degut bàsicament a un repunt de feina que ja fa uns mesos que dura.
De tota manera, sembla que darrerament començo a tenir un poc més de temps per tal de dicar-lo a les meves cabòries digitals, i d'aquí que torno a agafar la ploma digital per escrire més enllà dels 140 caràcters per tweet. He de confesar que ans de tornar al bloc (sense abandonar Twitter, evidentment) vaig estar pensant i valorant la represa. Al final vaig arribar a unes conclusions que, curiosament avui i per via Twitter, han estat les que m'han impulsat a continuar. Si bé la referència original es troba en l'adreça http://atalaya.blogalia.com/historias/69068 , tot seg…

Què tenim?

Fa tant de temps que no escrit en el bloc que la millor manera de reemprendre la seguida m'ha semblatque podia ser reemprenent la ga d'espots publicitaris que una coneguda marca de cerveces fa, vinculats al Barça, del qual n'és un dels esponsor. Els vídeos acostumen a ser emotius, directes, .....

La gent, però, també és força imaginativa, i ràpidament n'ha fet un altre, adaptant el guió per al principal adversari del FC Barcelona, el R. Madrid. El resultat ha quedat prou bé. A veure que en penseu:

PD: i ara que ja he représ el bloc, prometo anar-lo alimentant de forma més regular, de motius, experiències i opinions, relacionades amb l'àmbit educatiu no me'n falten.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons