Vés al contingut principal

Teoria bàsica d'indicadors

Fa uns dies que tinc aquest post que em ronda pel cap deixeu-me ans de res que va sobre indicadors, i per si això no fora prou que es tracta d'una teoria/interpretació de caràcter lliure i molt personal. Si amb això no us he espantat, i seguiu llegint, sense cap mena de dubte el tema us interessa.

Resulta que en el món de l'educació, com no podia ser d'altra manera, els indicadors hi són cada cop més presents, com a eina de mesura del progrés o millora de la institucio educativa en el seu conjunt. I lluny d'anar a menys, la tendència sembla que es mantindrà com a mínim. Tota mesura on s'hi relaciona un indicador es realitza a partir d'una situació inicial, en la qual es marca un objectiu desitjable d'assolir, i on, passat un cert temps es mesura la situació final (en la que ens hem apropat més o menys a l'objectiu marcat).

D'aquesta manera el percentatge de millora és una relació entre allò que s'ha progressat realment (diferència entre la situació final real i la situació inicial real) en relació a allò que s'havia planificat millorar (diferència entre l'objectiu marcat i la situació inicial real). Més o menys (i simplificant-ho molt) podem tenir aquestes dos situacions que a continuació es representen. En la primera la situació final és millor que la inicial, mentre que en la segona la situació final és pitjor que la inicial:
Una vegada explicats aquests minims conceptes, permeteu-me desplegar els 4 principis bàsics que tothom hauria de tenir clars (en cas que treballi en aquest mon dels indicadors):
  • 1. Principi d'escasetat. El nombre d'indicadors que descriguin o mesurin el funcionament d'una organització ha de ser petit. No cal tenir molts indicadors per a mesurar tot. Ens podem tornar bojos. Només en cal tenir uns pocs, això sí, molt ben sel·leccionats. Pocs i bons. La situació general de millora (o no) vindrà donada per la suma dels diversos indicadors que tinguem. Per tant millor no complicar la mesura. Les organitzacions ja són prou complicades com per a que ens compliquem més la vida afegint complicacions a nivell de mesura.
  • 2. Principi de maximització. Donat que la millora (o no) vindrà donada per la suma de diversos indicadors, cal fer una projecció (o fixar-se un objectiu) mirant no tant d'apropar-se a aquest objectiu, si no més aviat fixant-se que, en el seu conjunt, l'organització millori. M'explico. En aquells objectius on es vegi que l'organització podrà assolir amb certa facilitat NO s'ha de marcar un objectiu (a priori) massa elevat, més aviat ha de ser MODEST. D'aquesta manera com es tracta d'un indicador amb un objectiu de millora modest, i tenim certeces que l'organització progressarà a millor, ens assegurem que l'aportació de l'indicador al conjunt de l'organització es maximitza.
  • 3. Principi de minimització. Pel que fa al cas en que no tenim certeses respecte a que l'indicador pugui millorar (segona situació dibuixada) llavors el que cal fer és marcar-se un objectiu MOLT AMBICIÓS. D'aquesta manera es minimitzen els empitjoraments, i per tant aquests perden importància en el global de l'organització. Per tant, és la fixació d'objectius on radica el secret. Cal ser molt precís en detectar si un objectiu té molt o poc marge de millora, i llavors fer una suposició en la direcció contrària. Millores molt assolibles amb objectius fixats modestos, i millores difícils d'assolir amb objectius fixats molt ambiciosos !!
  • 4. Principi quiromàntic. Aquest principi és el que tracta sobre el punt més important, els objectius fixats o marcats a priori. És evident que en tant que són una projecció de futur, fixar-se objectius a un termini mitjà (entre tres i cinc anys) té una dosi bastant elevada d'adivinació. Només cal veure la situació econòmica en la que estem ara, i quan lluny ens queda la visió que teniem de tot plegat fa tres anys. Els nostres dirigents no la van ni olorar. Sota aquesta perspectiva es veurà com a molt comprensible que nosaltres, decents modestos, no puguem afinar a l'hora de plantejar o marcar cotes d'objectius en el futur. Cal assumir que el devenir ens portarà unes càrregues d'aleatorietat que MAI podem predir a priori. En canvi SI QUE PODEM raonar, justificar, o trobar explicacions a posteriori. És a dir, fixar un objectiu no és tant crític com puguem pensar. El temps ens dirà si aquest objetiu era massa ambiciós o pel contrari vam atinar en fixar-hi un determinat valor. És una norma universal, tothom podem explicar i justificar a posteriori, però mai a priori.
Bé, espero no que us hagi cansat massa amb l'explicació. Només volia dir que sobre indicadors, preocupeu-vos el just. Ni molt ni poc. I posats a posar exemples podríem plantejar l'indicador d'èxit escolar que actualment està en el 70% (aproximadament) i hi ha fixat l'objectiu de passar al 85% en 8 anys ....

PD: Aquest post està dedicat a Marià Cano (http://mcanosan.blogspot.com/), per les milles que hem fet plegats, tant físicament com conceptualment, en el món dels indicadors i la qualitat en educació.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

E…

Arriba la competència digital docent #CDD

Fa temps que es parla de les competències que han de tenir els treballadors en el context actual, dominat per la tecnologia i l'accés a la informació. Més concretament, dins de l'àmbit de l'ensenyament, sembla clar que si hem de preparar els nostres estudiants per al món de demà (a uns vuit o deu anys vista) una de les competències que els hem de dotar és la competència digital. No sabem com serà el món del futur, ni quines seran les professions que s'estilaran, però està clar que d'una manera o una altra, les pantalles, la informació i internet hi seran molt presents. Fa uns mesos el Departament d'Ensenyament va presentar els documents referents al desenvolupament de la Competència Digital de l'alumnat.

Ara bé, per tal de fer alumnes digitalment competents, cal que també els professors ho siguin. I aquí està la novetat d'aquests dies. El passat dia 6 de juliol es va presentar l'informe interdepartamental de la competència digital docent, que traça …

Aire renovat en el món educatiu: escolanova21

S'ha alçat el teló d'un nou escenari educatiu!! Potser sóc massa agosarat utilitzant aquesta expressió, però em fa la sensació que el Projecte Escolanova21 (http://www.escolanova21.cat) ha arribat per a quedar-se i canviar les practiques educatives i l'organització dels centres. I per extensió, el sistema educatiu.
Hem passat un període de temps (d'una certa sequera de propostes) on un podia assistir a jornades, conferències, xerrades, ..., en les que es mostraven experiències centrades en un canvi de metodologia, però que molt sovint estaven limitades a una aula o a un professor en concret, i més darrerament hem conegut d'algun centre que de forma integral ha iniciat processos de transformació metodològica. Aquests professors i centres innovadors han tirat endavant aquestes pràctiques prenent decisions arriscades i fent de funambulistes sobre el fil del marc legal educatiu. Cal reconèixer la seva valentia i la seva força per a impulsar el canvi portes endins, amb…