Avui, 16 de març de 2011, hem tingut constància a través de tots els mitjans de comunicació que el reactor 2 de la central nuclear de Fukushima (Japó) està greument danyat i emetent elevades quantitats de radicació a l'exterior (http://www.elpais.com/articulo/internacional/nueva/cadena/accidentes/complica/situacion/planta/Fukushima/I/elpepuint/20110316elpepuint_1/Tes). De tots és sabut a hores d'ara que el passat divendres 12 de març de 2011, el Japó va ser saccejat per un terratrèmol de 8,9 a l'escala Richter (http://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Richter), i aquest, posteriorment va ocasionar un Tsunami. Si bé la majoria d'aquipaments nuclears van resistir bé el brutal terratrèmol, va ser el Tsunami posterior que va causar la fallada en els sistemes de refrigeració de la centra nuclear de Fukushima I.
No em vull estrendre en la narració dels fets, per que d'això en trobarem abastament informació en els mitjans digitals. Vull fer esment però en una manera de fer, molt a la japonesa, però que també veig reflectida a la nostra societat.
Fent lectura d'un article aparegut a El Pais (http://www.elpais.com/articulo/internacional/verdad/descortes/elpepiint/20110316elpepiint_7/Tes), m'ha cridat l'atenció els conceptes del tatemae i del honne. Les cultures xineses i japonesa, a mi personalment, em criden l'atenció per la seva antiguetat, sabiesa acumulada i respecte cap el món interior de cada persona. Molts dels conceptes que incorporem recentment a la nostra societat tenen els seus origens en aquestes cultures. I justament no és que els hagin creat recentment, si no que en tenen una tradició molt estesa en el temps. Fixeu-vos que deia l'article en qüestió:
Decir la verdad en muchos contextos resulta descortés, y los propios nipones aprenden y desarrollan desde pequeños su tatemae (pensamientos que se expresan en público y que no deben ofender a los demás) y honne (lo que se piensa de verdad, y que solo se emplea con gente muy cercana). Un ejemplo claro de uso del tatemae es que un "lo pensaremos..." en el ámbito de los negocios nipones significa en realidad "No insista, no nos interesa".
Aquestes paraules han ressonat dins meu fortament. Descobrir que aquests conceptes tant sutils, i de vegades passats per alt, estan definits i incorporats en la cultura nipona és sorprenent. Però això no és tot. Estic segur que aquesta manera de fer i d'actuar la podem veure reflectida en moltes situacions quotidianes i properes.
Quantes vegades hem escoltat un "ho recollim" o un "ho tindrem en compte" ? .... i després a l'hora de la veritat "res de res" ..... Parlar obertament, amb sinceritat, és un valor preuat per les organitzacions, però al mateix temps amb molts riscos de que t'acabi pasant factura. I això, generalment s'acaba girant en contra de la pròpia organització. M'estalviaré exemples ....
Potser sí que les cultures asiàtiques poden ser un referent en tots els aspectes de creixement personal, gestió emocional, cultura de qualitat i tantes altres coses. Però compte, allà i aquí, la manca de sinceritat té un preu.
Quant difícil és ser transparent !! I quant mal vist està la majoria de vegades !!
PD: sé que tinc un post pendent ..... In progress !!
Comentaris