Quatre fotos per agafar impuls

Font: http://www.flickr.com/photos/14111752@N07/3704377275

Alguna vegada, en alguna de les diverses xerrades que tinc el gust de mantenir amb els meus companys de batalles, ha sortit a relluir la sensació de "dejà vu" (ja vist) que moltes vegades ens assalta (aquí comprovo que que no sóc l'únic que la pateix), quan assistim a les diverses jornades, cursos o altres activitats de formació relacionades amb el món educatiu.

Bé, sincerament he de dir que sempre hi ha lloc per a la sorpresa, i l'ocasió d'aprendre noves coses hi és sempre present. Amb tot, sí que és cert que, ja sigui per la intensa activitat d'autoformació que he portat a terme els darrers anys, ja sigui per el moment de canvi en el que ens trovem, es produeix com una mena de saturació o, com dir-ho ..... una necessitat de deixar d'escoltar i passar a l'acció.

Es produeix una mena de catàrsi interna que transmuta els plantejaments personals, amb una espècie d'acte reflexiu que et fa donar compte que moltes de les respostes que cerques no seran trobades per més lectures o més auditoris als que puguis tenir accés, a excepció dels grans autors o ocasions concretes. Llavors, en preguntar-te " I ara què ? ", s'obre una llum, una porta, quasi bé de manera inconscient, de forma natural, sense quasi bé voler ... continuar aprenent sí, però també proposar, opinar, comentar activament, difondre, orientar, ....... acció, acció, acció !!!

QUATRE FOTOS PER A LA REFLEXIÓ/IMPULSIÓ

FOTO 1. Xerrant fa uns dies a través de Twitter el company Xavi Belanche (http://www.xbelanch.net) em deixa una Mention "@xbelanch: @ArturTallada sobretot més fer que dir. Més transpiració que inspiració ;-)"

FOTO 2. El dijous passat, Boris Mir (http://lamiradapedagogica.blogspot.com/) feia la proposta al seu auditori: "Els aquí presents, que teniu una dilatada experiència en l'ús de les TIC a l'aula, sou, segurament, els qui haurieu de dir què i com estructurar el treball a l'aula fent ús d'aquestes. Estem en un moment on hi ha més preguntes que respostes. Som nosaltres qui hem de trobar les respostes !!!"

FOTO 3. Article de Josep Mª Espinàs a El Períodico (27-09-09). "Mozart no s'ho va preguntar" . Poca cosa a dir, llegint l'article tot es fa evident.

FOTO 4. Tivenys en festes. Carrers engalanats. La temàtica d'un d'ells són els Proverbis Xinesos. Em topo de cara amb un d'ells, fit a fit. "És més fàcil saber com es fa una cosa que fer-la": http://es.wikiquote.org/wiki/Proverbios_chinos

Així, doncs, fins aquí tot ha estat fàcil, adquirir coneixement, parar l'orella, acumular experiència, ... anem a veure si ens anem sortint amb lo que ve, amb lo difícil !!!


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Existiran els pesimalistes?

font: http://www.flickr.com/photos/10249049@N08/1987999252

En el post anterior parlava del terme "Optimalisme" com a un estil de viure o manera de ser i actuar en que s'hibrida lo millor de l'optimisme i del realisme. En aquesta ocasió, per contrast d'oposats, penso que val la pena dedicar-hi unes línies al concepte "Pesimalisme".

He fet una cerca a la web, de manera oblíqüa (..... vull dir, sense tampoc dedicar-hi massa temps) i no he trobat que estigui referenciat, així que ja aviso que tal vegada es tracta d'una entelèquia meva :-)

El fet és que, per comparació inversa, podríem dir que els pesimalistes són aquelles persones que conjuguen pesimisme i realisme. Serien aquells que orienten les seves accions partint de la situació real però encaminant-les cap a siuacions de no-reeixida, cap a carrerons sense sortida. Quan es planteja una solució a un problema/situació donat, i que no encaixa dins els seus esquemes mentals o plantejaments, es posicionen més aviat com a fre que no pas com a motor de canvi. Aquells que davant un plantejament podem identificar-los amb l'espressió "Sí, pero ...." com introducció més habitual dels seus platejaments.

Segur que tothom coneixem algú que encaixa en aquesta mena de perfil i manera de fer; però segur que coincidirem que aquesta actitud no ha de ser la desitjable; estem on estem, i amb independència de la tasca que tinguem encomanada, hem de mirar sempre cap al costat del optimalisme, i deixar les postures més pesimalistes.

En definitiva es tracta de veure la botella mig plena (optimalisme) o mig buida (pesimalisme). I tu, com la veus ?


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Buscant optimalistes

Font: www.flickr.com/photos/83265757@N00/140526327

Sempre em sorprenc de la quantitat de coses que ignoro, i per tant, de quant i quant em queda per aprendre. Com segur que ja esteu pensant, és ben conegut que mai podrem arribar a tenir un coneixement ple. Això ho tenim ben assumit i tothom ens conformem a, almenys, saber (i fins i tot aspirem a saber molt) d'aquells camps que per diversos motius hi tenim una determinada afinitat i/o preferència. I aquí és on rau la meva sorpresa permanent, quan descobreixo nous conceptes, tendències, teories o tot un munt d'informacions desconegudes, en aquells temes que estan entre els meus preferits (i que per tant penso que en sé alguna cosa).

Ja fa uns anys que com a resultat d'anar parant les orelles (vull dir, d'anar a trobades, formacions, cursos, seminaris, ...) com més escolto, més m'adono de la multitud de connexions que s'estableixen entre disciplines de vegades molt llunyanes, de vegades molt properes. Ja fa bastant de temps que els temes de Psicologia m'han atrapat i s'han convertit en un dels que sempre em fan tenir les "antenes parades".

El darrer concepte que he aprés és el de OPTIMALISME, també anomenat optimisme dinàmic o optimisme intel·ligent.

L'optimalisme és una barreja entre l'optimisme i el realisme. Els entesos diuen que aquesta actitud és una molt bona estratègia per afrontar els problemes i poder tenir una major probabilitat de reeixir en les diverses circumstàncies que se'ns presenten.

Són optimalistes aquelles persones que treballen per tal de millorar el seu entorn, per canviar les circumstàncies de l'entorn i/o les seves pròpies. Aquestes persones tenen sempre consciencia de la realitat que els envolta i actuen de manera planificada, avaluant la situació de partida i les conseqüències i resultats que poden produir les seves accions. En definitiva es tracta de persones que són optimistes de mena, però que realitzen les seves accions partint d'un anàlisi molt acurat de la realitat i dels recursos de que disposen per tal cercar i aplicar solucions als problemes que se'ls plantegen.

Més que conèixer el concepte, allò veritablement important és dur-lo a la pràctica. La veritat és que no sé definir-me a mi mateix si sóc optimaliste o no. Suposo que en un cert grau si que ho dec de ser, com pràcticament tothom, vaja. Al menys, sí que em serveix el concepte per a definir-me un objectiu o punt de referència. Digueu-me aspirant a optimalista !!! Necessitem gent optimalista per tal de donar resposta als reptes que se'ns presenten en el devenir de la nostra tasca educativa.

Avui mateix he pogut compartir uns moments amb un grapat de gent així, i això és el que m'ha animat a escriure aquest nou article que ja fa uns dies que em voltava pel cap. Però la trobada d'optimalistes d'avui mereix un altre post, serà el proper.

Aquest post està inspirat a partir de l'article del Magazine de La Vanguardia (20/09/09):

Alguns del lloc web on podem trobar informació relacionada són:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

La vida digital en 10 serveis --> Una proposta d'organització de la informació


Ja fa temps que tenia un post a mig escriure en referència als diversos serveis que es poden vincular a la part digital de les nostres vides. La veritat és que no m'acabava de decidir a publicar-lo per què cada dia sorgeixen noves possibilitats i entre l'exploració i l'estabilització en l'ús d'un servei hi ha una gradació que es manté amb el temps i que és difícil de aturar, ni que sigui per a escriure'n un post.

L'evolució de la web ens ha obert la possibilitat de poder fer xarxa entre iguals, compartint i aportant multitud de referències i pensaments, que estant bullint en els nostres caps i sota l'influx del foc incessant que ve de la mà de la Web 2.0 . En els darrers temps qualsevol de nosaltres (que sigui un poc tastaolletes i que per tant li agradi probar/testejar les possibilitats que ofereixen els serveis web) haurà tingut de decidir entre diverses opcions per tal d'anar triant quines són les coses que li resulten més o menys útils en el seu "dia a dia digital", en la seva "vida digital".

Aquesta presa de decisions del "dia a dia", no ve condicionada només per les possibilitats que es van albirant en els nous entorns, que també, si no que venen acompanyades per un moviment més ampli que implica a la resta de usuaris/àries, al menys amb els que mantenim alguna mena de relació. Per tant a més de la potencialitat del servei en qüestió, hi ha d'haver una certa difusió i socialització d'aquest en el si de la comunitat en la que ens trobem immersos. Tot i tenint en compte aquests condicionants, les opcions que hi ha a l'abast són encara moltes, i si el que pretenem és posar un mínim d'ordre, de manera inexorable ens cal anar traçant la nostra pròpia estratègia comunicativa i també informativa. Us explicaré algunes de les meves decisions, i els perquès personals que les acompanyen. Sóc conscient que aquesta posició no és la millor, ni tampoc serà definitiva; amb el temps amb tota seguretat anirà evolucionant, però si serveix per aportar un poc d'orientació em dono per satisfet.
  • Correu electrònic. És el pilar fonamental de la vida digital, i el seu ús va en augment a cada dia que passa. Per posar un poc d'ordre disposo del compte de correu institucional (d'XTEC) i que faig servir per als meus assumptes de caràcter més professional, i del compte de correu de GMAIL, que a més d'oferir-me una capacitat d'emmagatzematge pràcticament inasgotable, m'obre la porta al gruix de serveis Google que comento més endavant. Acostumo a consultar el compte de correu de GMAIL, on hi fan cap els correus de llistes de distribució, butlletins electrònics, assumptes personals, i on hi tinc redirigit el correu d'XTEC. Des del compte de GMAIL em descarrego els correus a l'ordinador de casa (únicament), guardant sempre còpia dels mateixos a GMAIL, per tal de tenir-los sempre en línia i a disposició.
  • Bloc. Aquest bloc, Tres és companyia, és un dels meus espais preferits. El motiu és ben clar, és el meu canal de comunicació, d'expressió d'idees. Penso que hem tardat molt de temps a poder disposar d'aquesta opció, de poder tenir una veu pròpia, i ara per ara, i mentre tingui coses a dir, no vull renunciar-hi.
  • Lector de notícies. Per tal de fer el seguiment de la multitud de canals de notícies que segueixo regularment em cal un Lector de RSS. Durant un cert temps vaig fer servir el Thunderbird, per a correu i RSS, però donat que cada vegada més es tendeix a disposar tot a la xarxa, ja fa temps que utilitzo el Google Reader.
  • Picasa. Històricament després dels blocs van sorgir, amb poc marge de diferència, els llocs socials que permeten emmagatzemar i compartir imatge fotogràfiques. Tot i flirtejar amb Flickr, a la realitat utilitzo més Picasa. A més de l'aplicació web també hi ha una aplicació d'escriptori que funciona superbé.
  • Delicious. Ho utilitzo per a anar recollint els meus llocs favorits i tenir-los disponibles allà on vagi, independentment de l'ordinador que utilitzi. També és mot important que es puguin compartir enllaços amb altres companys/es que estiguin donats d'alta al servei. A més, mitjançant una extensió que hi ha per a Firefox, l'etiquetatge es pot realitzar de manera fàcil i còmoda.
  • Friendfeed. Aquesta aplicació permet agregar sota un sol compte una gran quantitat de canals de diversa naturalesa, i de diversos usuaris/àries. La veritat és que encara no he avançat massa en el seu ús, però em sedueix la idea de que actua coma un servei aglutinador, i això en els temps que corren és bo. Tot i que fet algun test amb Tumblr, pel que he vist ara per ara em decanto més per Friendfeed.
  • Twitter. Ha esdevingut la meva xarxa social que consulto a diari i que em serveix realment en el meu dia a dia. La potència de poder expressar una idea amb només 140 caràcters és captivadora i enganxosa. He de dir però, que no tots els usos que se'n fa de l'eina em resulten prou satisfactoris. Crec realment que segons quines coses es podrien estalviar perfectament ja que de fet no aporten res de nou ni enriquidor. M'agrada conèixer què diuen aquells a qui considero com a veus autoritzades, i de fet, actualment, és una de les meves fonts de informació més important. El situaria al darrera del bloc i el lector de RSS.
  • TwitterFeed. Em serveix per a automatitzar la publicació de determinats continguts dels canals propis cap a Twitter, de forma automàtica. Ara mateix tinc automatitzada la publicació d'un nou article al bloc i també la publicació dels articles compartits en el Google Reader. No sé si ho ampliaré a altres canals o no en un futur. El temps ho dirà.
  • Món Google. Ja he comentat l'ús de Google Reader, el propi bloc de Blogger, ... Google ofereix una gran quantitat de serveis. A més dels comentats, destaquen el de Google Docs per a l'elaboració de documents en línia i també el de Google Sites, per a la creació de wikis.
  • SlideShare. Coincidireu amb mi que altres estrelles de la web 2.0 com ara Youtube, també podrien ser tingudes en compte en aquesta llista. El cas és que m'he imposat no passar de 10. En aquesta ocasió poso a SlideShare ans de Youtube per què bàsicament la meva producció, en aquest moment, està més en el camps de les presentacions que no en l'elaboració de vídeos. Són nombroses les vegades que he fet servir SlideShare per a hostatjar les meves presentacions, i tot i que també he fet algun test "real" amb noves eines com ara Prezi, de moment en la meva trajectòria digital he fet més ús de SlideShare.
Aquesta llista no és exclusiva, n'hi ha molts altres de serveis que en vaig fent ús, però, penso que a hores d'ara aquest són els més imprescindibles, al menys per a mi .... són els 10 que trio per tal d'organitzar-me. Segurament que amb el temps aniré canviant, afegint i suprimint, però ara, crec que pot ser una bona foto de com m'organitzo la informació.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Powered by ScribeFire.

Wings of war: amb el casc posat i a volar !!

Ahir vaig tenir l'oportunitat de jugar una estona, de nou. Tot i que m'agraden força els jocs de taula, el cert és que d'una bona temporada cap aquí hi he jugat més aviat poc. Els motius són diversos: massa feina, poc acompanyament, i suposo que com tot, les coses van segons les temporades, i aquesta tocava jugar poc.

El cas és que vaig poder fruir d'uns engrescats i molt bons companys de taula, de tauler. El joc que vam escollir va ser "Wings of war", un joc d'avions ambientat en la I Guerra Mundial. Va ser molt divertit portar els comandament del Fokker D.VII (Udet) :
Els dos enfrontaments que vam realitzar (Exèrcit Alemany - Tropes Aliades) van tenir un resutat victoriós per als aeroplans de l'Exèrcit Alemany ....... efectivament, la sort del principiant !!

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Mirant noves plantilles per al bloc


Doncs ja estic de nou, remenant i provant noves plantilles per la bloc. A veure que en sortirà ..... de moment vaig remennat per http://btemplates.com/blogger-templates .

Suposo que trigaré uns dies en tenir-ho tot "presentable". Disculpes per endavant.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

La culpa és del 2.0

Ja fa bastants de dies que no publico en el blog. La veritat és que no es degut a la falta de notícies i novetats, ja siguin particulars o a nivell de col·lectiu. El ritme és vertiginós i segurament aquest es un dels motius pels quals el blog ha estat un poc paradet ..... prometo reprendre'l.

L'altre motiu és l'allau de novetats a la xarxa. Les eines que estan sorgint són un començar i no parar, i la migració d'usuaris cap a altres tipologies d'aplicacions és ja un fet. Facebook, Twitter i altres aplicacions socials estan creixent sense parar.

Encara, per si això no fora suficient, els nous dispositius ultramòbils (microportàtils i telèfons mòbils) juntament amb l'expansió de les connexions 3G, afegeixen més riquesa a l'escenari que s'està dibuixant .... un món ple d'oportunitats, on la imaginació és la protagonista principal, i on cal saber moure's ràpid .... quelcom que els hobbits sabem fer molt i molt bé !!!


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

UMPC's Project

Avui, 20 d'abril, en la tercera sessió del Seminari TAC de les Terres de l'Ebre s'ha realitzat la presentació de l'experiència que s'està portant a terme amb el Projecte de Investigació amb UMPC's. Es tracta d'un projecte a l'empara de l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili, i que compta amb el partenariatge tecnològic de Acer Computer Ibérica. A més, emprant el sistema operatiu Linkat, propi de l'àmbit educatiu català. Un dels primers èxits del projecte ha estat l'obtenció d'una imatge de clonació del sistema operatiu Linkat, a partir d'un USB. Per tal de poder inserir aquesta imatge en l'Acer One Aspire, es pot obtenir de les adreces següents i també al següent post de El Termòmetre de les TIC:
Important: Abans de restaurar les imatges, cal llegir detalladament les indicacions. Tant el procés de creació dels USB com la restauració dels Acer eliminen qualsevol informació existent al disc dur i al pendrive. No ens fem responsables de les possibles pèrdues que puguin haver-hi.

El projecte de investigació es va iniciar a primers del setembre passat, coincidint amb l'inici del curs acadèmic, i tot i el camí que encara té per endavant, als assistents els ha estat molt interessant conèixer de primera mà algunes de les reflexions que ja es poden extreure. Més si tenim en compte que amb un termini no massa llarg de temps, seran diversos els professors, centres o fins i tot alumnes a mode particular, que introduiran aquests dispositius en el seu dia a dia d'aula.

La sessió ha estat conduïda per Marià Cano, un els professors investigadors del projecte, i ha girat al voltant dels diversos aspectes que es poden relacionar d'una forma més o menys directa amb la introducció dels UMPC's a les aules. Podeu veure algunes fotos de la sessió en aquest espai. A partir de la presentació inicial, s'ha obert el debat als assistents per tal de poder recollir de primera mà les impressions inicials, les incerteses, els aclariments... i aquests han quedat recollits en un diagrama FODA, dins de la pròpia presentació, en forma de Fortaleses, Oportunitats, Debilitats i Amenaces.

Per cert, la presentació s'ha realitzat fent ús del servei Prezi. Puff, quin aplicatiu!! Suposa un abans i un després en el camp de les presentacions. Hauré de provar-lo !! La presentació està disponible a l'adreça http://prezi.com/35318/view/ i per navegar-la i consultar-la cal seguir els comandaments de la part inferior dreta de la pantalla web. A més amb el ratolí (botons dret i esquerre i roda central) es poden fer zooms sobre els seus continguts. És impressionant !!

I impressionant també ha estat la presentació de l'experiència, encertada fins i tot en el seu títol "Portàtils lleugers: llums i ombres" on, més enllà de deixar-se enlluernar per la introducció d'un nou tipus d'aparell tecnològic, s'han parlat dels diversos elements involucrats i que cal considerar en el seu procés d'adopció.

Aspectes relacionats amb l' UMPC's Project

La competència digital i les TAC



El dissabte passat (31-01-09) prèviament a l’Assemblea General Ordinària d’Espiral, que es va celebrar al CETEI (centre de Tecnologies Ituarte), en Jordi Vivancos (Cap del Servei TAC del Departament d’Educació i autor del blog “De les TIC a les TAC”), va oferir a tots els assistents la conferència “La competència digital i les TAC”. En Joan Badia, Director General d’Innovació, va presidir l’acte. El que segueix a continuació és una transcripció dels aspectes més interessants des del meu punt de vista personal.

Aproximació a les competències bàsiques

En una primera aproximació es va fer un breu recorregut històric del desenvolupament curricular, des del 1867, amb la Llei Moyano, on el currículum s’estructurava al voltant dels “fets” i la “memòria” al voltat dels mateixos, fins a la LOE del 2006, moment en que apareixen les competències bàsiques i mètodes pedagògics. Inicialment, els primers que van començar a parlar de competències van ser psicòlegs vinculats al món dels recursos humans (McClelland).

Van donar-se compte que no hi havia correlació entre l’expedient acadèmic i l’evolució personal dins la companyia .... aquest fet els van portar a buscar altres indicadors que els ajudessin a identificar els candidats més apropiats per a cada lloc de treball.
Una altra peça important en la definició del concepte de competència és l’estudi que va encarregar l’UNESCO, dirigits per Jacques Delors i que es conegut amb el nom “Pilars de l’Educació” (1996). En ell, tot i que no es parla directament de competències, s’hi poden veure reflectits els seus fonaments.

A casa nostra, Catalunya, tenim els inicis en els treball del FREREF 1999-CNE 2001. Un altre aspecte a tenir en compte és la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de la UE (2006). Aquesta recomanació europea coincideix en el moment en que s’està elaborant la LOE i ja podem trobar “mapejades” les corresponents equivalències en la pròpia llei.

En el desplegament de la LOE, les quatre tipologies, pràcticament es poden identificar en els quatre pilars que es definien en l’informe UNESCO. De forma simplificada podem dir que les competències són coneixements posats en acció, posats en pràctica.
Competències bàsiques i principi de Pareto. Si intentem aplicar aquest principi al món del programari, el 80 del usuaris fem ús del 20 % de les funcionalitats disponibles, mentre que el 20% fan ús del 80% de les funcionalitats. En canvi quan es compra la llicència d’ús el cost és del 100% en tots els casos.

Transposat a les competències bàsiques, podríem fer-ne la lectura de que hi ha un 20 % del currículum que el seu impacte posterior és del 80%. Per tant allò que hauríem de fer els docents és concentrar-nos en treballar aquest 20% que tanta influència futura tindrà en els nostres estudiants.


Competència digital

Podem entendre la competència digital com una suma d’alfabetitzacions (alfabetització informacional + alfabetització audiovisual + alfabetització TIC). La convergència digital facilitarà la conversió dels tres tipus d’alfabetitzacions que actualment la composen. A més, altres actors internacionals, com per exemple ISTE(http://www.iste.org/), estableixen un seguit d’àmbits o camps en els que es pot descomposar la competència digital.

Si ens fixem l’ordre en que apareixen veurem que el domini a nivell tecnològic no és el primer que apareix .... per reflexionar-hi.
El Departament està treballant en un document per establir un marc comú de la competència digita vàlid per a tota la comunitat educativa. S’espera poder fer-ne difusió i contrast aquest mateix curs acadèmic. Per que parlem de TAC? Partint de la posició inicial de que el nom que donem a les coses orienten de forma molt clara l’us que en fem i la seva intencionalitat, mirant enrere als noms que hi hem anat assignant tenim:
  • anys 70: tècniques audiovisuals, tecnologia educativa;
  • anys 80 i 90: ensenyament assistit per ordinador, mitjans audiovisuals, tecnologies de la informació , (CAI, CBL, CML, ICT, media education);
  • ara: eLearning, mlearning, gestió del coneixement, Web 2.0.
El terme TAC pretén fer referència a la component d’eLearning però també a la de gestió del coneixement.
TAC= elearning + gestió del coneixement
Les TAC, però, es poden veure des de diferents perspectives:
  • perspectiva del tecnòleg educatiu, centrades en el professor, centrades en l’alumne i centrades en el grup;
  • perspectiva des dels continguts digitals que es disposen;
  • TAC i Psicologia d ‘aprenentatge (elearning innovations - levels of abstraction multiple, o d’una també taxonomies de Bloom+ intel·ligències múltiples de Gardner);
  • mirada de la governança de la tecnologia, .... els equips directius dels centres han de tenir present que la tecnologia es un element central en la presa de decisions .... hi ha d’haver un document que en parli (pla TAC). La governança ha de preveure el disposició de maquinari que es desplega ... això es veurà concretat en aquest cas a través del catàleg que en breu tindran a disposició els centres educatius.

El professorat i la competència digital

Els professor no podem estar-ne al marge. Koehler & Mishra (2007) ho descriuen clarament, quan diuen que és necessària una component de coneixement centrat en l’especalitat docent, més una component de coneixements pedagògics i una tercera component de coneixements tecnològics. Així, per exemple, ISTE (http://www.iste.org/), proposa 5 dimensions de la competència digital per al professorat. El repte és definir i anar concretant l’escola del segle XXI, l’escola digital,.... que haurem d’anar desenvolupant entre tots. Per donar resposta a aquest reptes es va crear el Pla Director TAC (document bàsic en l’estructuració i organització del Servei TAC del Departament d’Educació).

Algunes idees més a mode de tancament van ser que la operativització de les competències no és/serà senzill d’orquestrar, tot i que en el cas de les TAC (competència digital) potser s’albira menys dificultós que en altres. En Joan Badia, Director General d’Innovació, va fer esment a la necessitat de prestar atenció també a les proves PISA que aquest curs dins l’avaluació de la competència lectora, introdueix com a novetat l’avaluació de la comprensió de textos en entorns digitals.
---------------------------------
Va ser una jornada que va valer molt la pena tot i la distància que vaig recòrrer per tal de poder-hi assistir. Tot i que la temàtica no em resultava aliena, descobrir nous punt de vista i perspectives, i trobar nous elements de reflexió sempre és enriquidor i fascinant. Chaupeau !!!

PISA 2009

No és la primera vegada que escric al voltant de la competència lectora digital, vinculada a les proves PISA 2009, que es celebraran la propera primavera, i espero que no sigui aquest el darrer article en el que hi faci relació :-)

Aquesta vegada, només és per donar la referència que en fa El País (veure article), i resaltar-ne les dades més importants que a mode de resum hi apareixen. Us recomano, però, fer una lectura completa de l'article.


EbreBloc'09

Ja està quí la 3a trobada de blocaires ebrencs !!! Us adjuntem l'esplèndid programa d'aquesta nova edició !!! Sou convidats/des a assistir i sobretot a gaudir-la !!!

6 de febrer de 2009 (Biblioteca Marcel·lí Domingo)

16.45 - 17.00h : Recepció i recollida de materials.

17.00 - 18.00h : Presentació i inauguració de la jornada a càrrec de:

18.00 - 19.00h : Xerrada de Teresa Fèrriz Roure, directora de “Lletra, l’espai virtual de la literatura catalana de la UOC.

19.00 - 20.30h : Taula redona : Blocs i literatura, moderada per Emigdi Subirats. Amb la participació de:

20.30h : Cloenda del primer dia de l’EbreBloc a càrrec del M. H. Sr. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya.

21.00h : Vi d’honor.

7 de febrer de 2009 (Biblioteca Municipal de Roquetes)

10.00 - 11.30h : Taller de videobloc, a càrrec de Jesús Ferré.

11.30 - 12.00h : Esmorzar.

12.00 - 12.30h : Radiografia-estat de l’Ebresfera, a càrrec de Daniel Gil.

12.30 - 13.30h : TEVEON, un any de televisió per internet a les Terres de l’Ebre i el Maestrat, a càrrec de Cinta Bonet.

14.00h : Dinar.

16.00 - 17.00h : Taula redona: Els blocs col·lectius de l’Ebresfera. Amb la participació de blocaires dels blocs La Voz Telúrica, Hespèria, Cinema-Classics i Antics Alumnes de La Mercè.

17.00 - 18.30h : Taula redona: Facebook 100% ebrenc.

18.30 - 18.45h : Acte de cloenda, a càrrec de Francesc Gas, alcalde de Roquetes.

19.00h : Trobada de feisbucaires i Vins&Blocs, a la mateixa Biblioteca.

I si voleu, us podeu descarregar el díptic amb el programa en PDF:

ebrebloc2009

I us recordem que us podem subscriure al Twitter de l’EbreBloc 2009: http://twitter.com/EbreBloc2009

POKEN ..... per a educació !!!

Farà cosa de una setmana, estava a la feina xerrant amb companys/es a l'hora d'esmorçar. El tema de conversa ens va endinsar en l'àmbit de les TIC (com si no !!! ... :-) ), però no de forma premeditada ni volguda ja que el grup era prou heterogeni i divers pel que feia a interessos. Tot va venir de la mà dels Codis QR, dels que ja n'he parlat en algun altre moment en aquest blog, i d'alguns dels treballs i estudis que en vam fer el curs passat, un parell de "frikies".

En aquell moment els vaig comentar que hi havia uns dispositius, que corrien pel Japó, anomenats Poken, i que servien per a intercanviar dades electròniques entre compays/es i amistats del món real. Tot just avui m'acabo d'assaventar que aquests "animalons" ja es poden adquirir aquí a casa nostra (http://www.pokenespana.com/).

Només d'entrada ja em resulten d'interès per a l'àmbit educatiu, donat que s'hi poden relacionar aspectes de:
  • Identitat digital: serà un dels aspectes que s'hauran de tenir en compte en un futur proper, en el que la pràctica totalitat d'informació, d'interaccións socials, i construcció de la pròpia identitat personal, passen per la xarxa. Ja no serà necessari tenir nicks que emulin o s'assemblin al nom real ... podrem tenir-los tant difícils de recordar i tant estranys com vulguem, i sense por d'equivocar-nos o transmetre'ls de forma errònea. D'aquesta manera podrem ser més difícils de localitzar a la xarxa, o en tot cas, en bona part, tindrem una capacitat més gran de poder-ho decidir.
  • Protecció de dades: els usuaris hauran de prendre molt més consciència de la sensibilitat que suposa disposar de determinades dades personals, de totes en general, però sobretot també d'aquelles relacionades amb el món digital. La potencialitat d'aquests "gadgets" radica en la facilitat de connectar el món analògic amb el digital.
Espero que ven aviat en jornades, seminaris, cursos i congressos, pugui intercanviar les meves dades de contacte amb els meus col·legues !!

Aprenentatge per competències (II part)


Fa quasi bé un any que vaig publicar un article relacionat amb la conferència que va realitzar el Sr. Antoni Zabala al voltant del tema "L'aprenentatge per competències" (veure article anterior). Posteriorment a la conferència, el CESIRE de Tecnologia (AulaTEC) va publicar un extens article a mode de resum, però també amb moltes extensions, de la pròpia conferència i d'informacions relacionades amb el propi tema (articles de revistes, l'enregistrament en vídeo, enllaços d'interès ...).

Donada la importància del tema en qüestió, i també, per que en moltes ocasions, a mi mateix em costa de localitzar-ne la seva ubicació, afegeixo l'enllaç per si algú té interès en ampliar el coneixement del mateix.

Manuals sobre privacitat a Internet per a joves

Justament en l'article anterior vaig estar fent referència a la necessitat que els ens o organitzacions que es troben en les atalaies superiors i que per tant tenen una perspectiva més àmplia de la societat i els processos que en ells s'hi desenvolupen, a més de fer detecció dels problemes emergents i dels que ja puguin estar ben arraigats en el nostre dia a dia (lo qual considero molt important de conèixer), facin propostes de canvi i millora, per mirar de paliar-los o reconduir-los (i això ja succeeix menys, segurament per què és molt difícil allargar el braç i assenyalar amb el dit cap a on anar).

Davant aquest visió personal, tenia espectatives molt altes en la jornada de presentació dels "Manuals sobre privacitat a Internet per a joves" que aquesta setmana s'ha realitzat al CosmoCaixa (lloc que no deixa de meravellar-me cada cop que hi vaig). L'Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el Departament d'Educació han presentat tres nous manuals pràctics dirigits a menors amb la finalitat de conscienciar-los de les amenaces a la intimitat i a la privacitat que representa la publicació de les seves dades personals a Internet, com també proporcionar-los recomanacions pràctiques per evitar situacions de risc i fer un bon ús de les tecnologies d'informació.

En el següent enllaç podreu veure la notícia relacionada, i també accedir als tres manuals en format PDF. En una fase posterior està previst fer-ne difusió als centres educatius.

Qui més qui menys, som conscients que els nostres nens i nenes han d'anar amb compte a l'hora de fer ús de les TIC, pels diversos components de perill que, com qualsevol altra cosa, porten implícits. Però el fet que hi hagi una referència, amb cara i ulls que doni un seguit de pautes i orientacions que dotant de solidesa a les purament lògiques que cadascú de nosaltres mirem de seguir i fer seguir (amb més o menys dubtes d'equivocar-nos), és molt d'agrair.

SITES 2006 i valoracions relacionades


Ja fa uns dies, en concret el 20 d'octubre (.... com passa el temps !!), vaig tenir l'oportunitat de descobrir els Seminaris d'Avaluació Educativa que cada any organitza el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. Bé, no només descobrir-los, també d'assistir-hi, al 5è, que es va dedicar a la presentació, a casa nostra, de l'estudi SITES 2006 (Second Information Technology in Education Study), en el que Catalunya també hi va participar com a part de la mostra d'estudi.

No crec que tingui massa sentit fer-ne un resum, i més quan a la xarxa s'hi poden trobar diverses referències, la majoria d'elles oferides per les pròpies institucions participants:
Voldria acabar aquesta referència fent dos reflexions amb veu alta, una de freda i una altra de calenta:
  • [La calenta]: Per una part, la descoberta (pot ser pensareu que amb un pèl de retard, per la meva part) del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, i de la feina que allí s'hi està fent. Justament l'article anterior també feia referència a un informe elaborat pel mateix ens al voltant de la Comprensió Lectora, que no té desperdici, en concret per la part que a mi m'interessa: la comprenssió lectora digital. Conec personalment alguns dels components del Consell, i haig de dir que la seva capacitat de treball i el valor de les seves aportacions i feina feta, estan fora de qualsevol dubte, i a la vista està veient la feina que s'està desenvolupant. Així, que encara que un poc tard, ha estat una gran descoberta personal, i un lloc que sovint visito per fer seguiment de les darreres novetats.
  • [La freda]: Per l'altra banda, com a valoració personal, tot i que coincideix amb la d'altres companys en que de manera més o menys informal hem creuat converses, punts de vista i sensacions, estem començant a tenir diversos inputs en forma d'informes al voltant dels mals que adoleixen els nostres sistemes educatius, en especial en l'àmbit de l'ús de les TIC (que és el que a mi personalment m'interessa). Sense anar més lluny i per citar al dos més destacat, l'informe PIC-L'escola a la societat xarxa: Internet a l'educació primària i secundària, assenyala com a una de les conclusions més importants que l'us que en fan tant els alumnes com els professors d'internet en els contextos de centre i en el context familiar, no són els mateixos. De fet l'ús és molt més important en les propies llars que en els centres educatius. De l'informe SITES 2006, la principal aportació (si més no, la que a mi em queda, passats uns dies), és que el grau d'implantació de les TIC en els processos d'ensenyament-aprenentatge d'un centre educatiu, depen fonamentalment de la visió i posició que en tingui l'equip directiu al respecte. Potser si que són necessaris aquesta mena d'estudis per confirmar les "sensacions" que molts ja tenim des de fa temps, però crec que una vegada ja està conegut i estudiada la base del problema i en que consisteix aquest, cal aventurar-se també en l'elaboració de guies, orientacions, plans, projectes, estudis, pilotatges, ajudes, ... que aportin un poc de llum cap avant, cap al camí que tots plegats haurem de traçar, si o si, ... i ja posats, millor si el fem acompanyats i amb guies sòlides que no fer-ho a les palpentes.