Ves al contingut principal

Existiran els pesimalistes?

font: http://www.flickr.com/photos/10249049@N08/1987999252

En el post anterior parlava del terme "Optimalisme" com a un estil de viure o manera de ser i actuar en que s'hibrida lo millor de l'optimisme i del realisme. En aquesta ocasió, per contrast d'oposats, penso que val la pena dedicar-hi unes línies al concepte "Pesimalisme".

He fet una cerca a la web, de manera oblíqüa (..... vull dir, sense tampoc dedicar-hi massa temps) i no he trobat que estigui referenciat, així que ja aviso que tal vegada es tracta d'una entelèquia meva :-)

El fet és que, per comparació inversa, podríem dir que els pesimalistes són aquelles persones que conjuguen pesimisme i realisme. Serien aquells que orienten les seves accions partint de la situació real però encaminant-les cap a siuacions de no-reeixida, cap a carrerons sense sortida. Quan es planteja una solució a un problema/situació donat, i que no encaixa dins els seus esquemes mentals o plantejaments, es posicionen més aviat com a fre que no pas com a motor de canvi. Aquells que davant un plantejament podem identificar-los amb l'espressió "Sí, pero ...." com introducció més habitual dels seus platejaments.

Segur que tothom coneixem algú que encaixa en aquesta mena de perfil i manera de fer; però segur que coincidirem que aquesta actitud no ha de ser la desitjable; estem on estem, i amb independència de la tasca que tinguem encomanada, hem de mirar sempre cap al costat del optimalisme, i deixar les postures més pesimalistes.

En definitiva es tracta de veure la botella mig plena (optimalisme) o mig buida (pesimalisme). I tu, com la veus ?


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

mcano@xtec.cat ha dit…
“El pesimista se queja del viento, el optimista espera que cambie,
el realista ajusta las velas.”
William George Ward


marià :-)

Entrades populars d'aquest blog

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

E…

Sessió TAC al "Postgrau en direcció de centres educatius" de la Fundació Martí l'Humà

El curs 2016-2017 s'ha realitzat la primera edició d'un postgrau en direcció de centres educatius realitzat exclusivament a Terres de l'Ebre. El postgrau ha estat creat i impulsat per la Fundació Universitària Martí l'Humà, i el seu plantejament ha estat el d'oferir un postgrau que habilite per a la direcció de centres realitzat en el propi territori i realitzat per professionals també del territori.
Amb aquesta idea s'ha organitzat un ampli grup de professionals, experts en diferents camps de l'educació, als quals se'ns ha encarregat assumir algunes hores de formació. En el meu cas, vaig assumir la part relacionada amb les TAC. Un tema molt ampli i amb molts aspectes a comentar que va consumir ràpidament el temps de que disposàvem. 
En relació a aquest postgrau s'ha creat un espai web específic, http://www.fordires.org/, on es pot endevinar la intenció de donar continuïtat a la formació inicial i permanent de ls equips directius. Caldrà seguir-ho!! P…

Treballar la programació i els processos a infantil i primària

Moltes vegades quan parlem de robòtica educativa, programació, aprendre codi, ... tendim a situar-mos (o a pensar) que això és quelcom que atany a l'educació secundària i, rarament ens preguntem si des l'educació infantil i primària es pot fer alguna cosa en aquest sentit. Bé, en el cas de primària una part important dels docents ja tenen identificat a Scratch com un dels recursos que facilita l'apropament dels alumnes a aquest món. El cas és que sempre pensem amb recursos digitals (quasi bé inevitable, en els nostres dies) i en cap cas (diria jo) ens plantegem què es pot fer en l'etapa de l'Educació Infantil i primers cursos de l'Educació Primària.
Només cal parar-se un poc a pensar per tal d'adonar-se'n que ja en els primers instants de la nostra vida estem sotmesos a processos: les pautes de dormir, menjar, passeig, ... i també des del primer moment que anem a l'escola, el primer que fem és aprendre les rutines i processos de funcionament. Succe…