Finlàndia està molt ... lluny

Ja fa temps que el programa Singulars, que dirigeix i presenta Jaume Barberà, sobresurt per damunt de la mitjana pel que fa a oferir informacio i convidats de qualitat. Si bé les temàtiques que es tracten són molt diverses, abunden sobre mesura els programes dedicats a parlar de la crisi econòmica. De tant en tant, però, van apareixen temes "diferents" a l'econòmic, que són de tant interés o més que l'econòmic.

Aquest és el cas de la passada setmana, on el convidat va ser Xavier Melgarejo, tot un expert en temes educatius, i en especial en el sistema educatiu finés (o és finlandés?). Més enllà d'evidenciar les diferències que existeixen entre el nostre sistema educatiu i el de Finlàndia (i que es poden reseguir en el vídeo adjunt a la part superior del post), la seva exposició va resultar interessant per que va fer una molt bona aproximació als diversos elements que intervenen en la configuració d'un sistema educatiu, on el pes del sistema socioeconòmic i familiar esdevé tan o més important que les lleis que regeixen el propi sistema.

També es va poder veure amb detall quins són els resultats obtinguts pels dos estat en les proves de competències d'àmbit internacional, aportant alguns elements que poden explicar aquesta diferència, com ara la pròpia cultura de cada estat envers la funció de l'educació o altres dades com la diferència en inversió educativa en cada cas (nosaltres sempre estem al darrera).

I també va ser il•lustrativa l'explicació dels diversos models educatius que la mateixa OCDE va relatar en la seva publicació de 2006 "Think scenarios, rethink education" (http://www.oecd.org/edu/researchandknowledgemanagement/thinkscenariosrethinkeducation.htm). Un programa per a retenir a la memòria.


Línies generals del Pla de Formació Permanent 2012-2013



Per al proper curs acadèmic 2012-2013 l'estructura de la Formació Permanent del Professorat es veurà sotmesa a diversos canvis. El motiu, com tots coneixem, és la manca de dotació econòmica, la qual obliga a fer un replantejament a fons, i mirar altres formes de poder-ho portar a terme sense que això suposi cap "despesa addicional" afegida. El concepte ve a dir que tots els treballadors públics, per tal de realitzar les tasques encomanades, representem una despesa "corrent", que podríem anomenar també despesa "prevista". Per tant, que no hi hagui "despesa addicional" significa que la formació haurà de ser assumida pel personal que l'administració educativa disposi en els seus òrgans i serveis diversos que la composen. O en altres paraules, la formació no tindrà associada cap tipus de despesa "extra" i l'hauran de portar a terme els diferents professionals dels Serveis Educatius, Serveis Territorials, ICE's, Serveis Centrals, ... com un element més del seu Pla de Treball.

Aquest fet suposarà que en els diversos Plans de Treball caldrà incorporar franges horàries per a la realització d'activitats d'assessorament (cursos de formació). No només per a l'assessorament, si no que també caldrà preveure una determinada franja de temps per a la seva preparació. Per la meva experiència com a formador penso que cada hora de formació pot suposar ben bé unes 2-3 hores de preparació, segons si es tracta d'un assessorament molt novedós o no, o si el formador ja ha fet algun assessorament similar amb anterioritat. Per tant, en termes pràctics, caldrà comptar cada hora real d'assessorament per quatre, a efectes del Pla de Treball (1+3). Vegem quins són els principals tipus d'assessoraments i qui seran els encarregats de portar-los a terme:

  • assessoraments relacionats amb l'IMPLEC (Pla d'Implus a la Lectura) i PLC (Pla Lector de Centre): els portaran a terme les persones referents en cada Servei Territorial sobre aquesta temàtica i els professionals del LIC (Serveis Educatius);
  • assessoraments en Competència Comunicativa i Competència Matemàtica: la realitzaran els professionals dels ICE's corresponents en cada zona, experts en aquestes dos Competències;
  • assessoraments (altres diferents a aquests dos primers): els realitzaran professionals que estiguin destinats en el propi centre educatiu (en el cas que hi hagi aquesta possibilitat), o professionals d'altres centres educatius (en cas que el centre receptor de la formació tingui possibilitat de córrer a càrrec de les despeses que se'n puguin derivar); si aquestes dos opcions no són viables, llavors l'assessorament pot ser assumit pel personal dels Serveis Territorials, Serveis Educatius (EAP, CRP, LIC) que tinguin disponibilitat i capacitat vers la temàtica en concret;
  • formació interna de centre (FIC): venen a ser el que anteriorment es coneixia com a Grups de Treball, on són els components del centre que s'autoformen entre ells, sense cap formador o assessor de referència, i on aniran descrivint bones pràctiques d'aula;
  • formació interna en xarxa (FIX): serà similar a la formació FIC però entre centres que àrees d'interès. Aquesta tipologia es desplegarà més endavant, quan ja es disposi d'un cert camí recorregut en la modalitat FIC.

El model és nou per a aquest curs acadèmic 2012-2013 i de moment no es tenen notícies sobre si hi haurà o no modificacions importants més endavant, tot i que segons es preveu, el marc econòmic a mitjà termini continuarà sent de pocs recursos econòmics. A més, sembla que una vegada realitzat el canvi de model, les modificacions futures hagin d'anar més en la via de millorar-lo o desplegar-lo encara més el model encetat, que no pas modificar-lo en excés. De tota manera, ja ho anirem veient. L'escenari macroeconòmic és molt canviant i en pocs dies es prenen moltes decisions que poden tenir forts efectes en el conjunt del sistema.



Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Els librettos culturals i l'ensenyament


A partir d'un Estudi anomenat "LA BRECHA EN LA ENSEÑANZA", de James W. Stigler i James Hiebert, he trobat una explicació referent als diversos enfocaments que es produexen en l'ensenyament, i que m'ha semblat interessant tenir-ho recollit al blog. La font original és:
www.cepchile.cl/dms/archivo_3093_786/frev86_stigler.pdf

Recullo, tot seguit, un dels fragments que m'ha semblat interessant.
------------

Per a moltes persones, el sopar en família és un esdeveniment que forma part de la vida diària. Molt sovint, es compartit sense adonar-se'n d'aspectes que es donen per segurs. Tots s'asseuen a taula i comencen a menjar més o menys al mateix temps. No es reparteixen targetes amb el menú del dia, sino que el menjar es posa a taula en fonts i tots mengen del mateix. A continuació, els aliments es reparteixen passant les fonts al voltant de la taula i cadascú es va servint al seu gust. Els adults, molt sovint, ajuden als nens en aquesta tasca. Per norma general, la conversa és lliure i no hi ha tema fix. Tots fan comentaris, i adults i nens participen del diàleg.

El sopar de família és una activitat cultural. Les activitats culturals s'expressen en llibrettos culturals, que reuneixen coneixements generals sobre un succés que està en la ment dels participants. Els llibrettos orienten el comportament i a més indiquen als participants allò que es pot esperar. Dins d'una mateixa cultura, aquests llibrettos són compartits ampliament i, per tant, és difícil percebre'n la seva presència. El sopar en família és una activitat tan corrent que resulta estrany referir-se als aspectes que la caracteritzen. Rarament se'ns acudeix pensar que podria ser diferent de com és. Per altra part, ens adonaríem ràpidament si alguna de les seves característiques es canviés; per exemple, ens sorprendria que en un sopar de família ens entreguessin el menú, o si en acabar ens passessin el compte.

Els llibrettos culturals s'aprenen de forma implícita, mitjançant l'observació i la participació, i no estudiant-los de forma conscient. Això distingeix les activitats culturals d'altres tipus d'activitats. Per exemple, considerem l'activitat d'aprendre a utilitzar l'ordinador. Per a la majoria de gent gran no constitueix una activitat cultural. Aprenen a utilitzar-la desenvolupant de manera conscient destreses, llegint manuals, prenent notes, obtenint ajuda d'especialistes i amb exercitació. Avui dia, però, l'ús dels mitjans informàtics s'està convertint ràpidament en una activitat cultural. Per exemple, els nens n'aprenen de forma natural, mirant als seus germans o companys d'aula.

La docència és una activitat cultural. S'assembla molt més a participar d'un sopar en família que a aprendre a utilitzar un ordinador. Això pot semblar sorprenent, per què la docència no acostuma a ser considerada d'aquesta manera. Alguns pensen que ensenyar és una destresa innata, quelcom amb el que es neix. Altres pensen que els professors aprenen apuntant-se a programes d'actualització professional, cursos de formació, o similars. Hi hauria cabuda per a un enfocament diferent a aquests, fonamentat en la idea de que ensenyar és una activitat cultural.

Igual que altres activitats culturals, s'aprèn a ensenyar fent-ho durant un llarg temps. És quelcom que s'aprèn millor quan un creix dins d'una cultura i manera de fer, més que no pas estudiant-ho de manera formal. Encara que la majoria de les persones no hagin estudiat pedagogia, sí que han assistit a l'escola. Les persones que pertanyen a una mateixa cultura comparteixen també un concepte intel·lectual d'allò que és la docència. A aquest concepte el podem anomenar llibretto. En realitat, el llibretto és una versió o esquema intel·lectual fonamentat en una determinada concepció sobre el significat de la paraula ensenyar. Els llibrettos poden explicar les raons per les quals hi ha diferències tant significatives sobre la forma d'ensenyar entre uns paisos i uns altres. Mentre que, per altra banda, els professors d'un mateix país comparteixen aquest llibretto o forma d'ensenyar.

Si estirem dels fils històrics, culturals, sociològics, ... podrem esbrinar fàcilment quin és l'origen o la procedència dels librettos, i per què acostumen a ser àmpliament compartits. Els llibrettos culturals per a l'ensenyament es comencen a adquirir molt aviat, de vegades inclús abans de que els nens vagin a l'escola. A mesura que els nens van avançant al llarg de dotze o més anys d'ensenyament, van formant i construint els seus librettos sobre l'ensenyament. Segurament tots nosaltres, encara que no siguem professors, podríem entrar demà mateix a una aula i actuar com si ho fóssim, per què tots compartim el mateix libretto cultural. En realitat, una de les raons per les quals les lliçons es van succeint, una rera l'altra, sense massa ensurts, és per què tant els alumnes com els professors compartim el mateix libretto. És a dir, saben allò què es pot esperar de l'acte d'ensenyar i els papers que cadascú pot jugar.

Gestió i mesura d'indicadors amb formularis



Els formularis acostumen a ser els "germanets petits" del gruix d'eines que Google (o ara també XTEC) posa a disposició dels seus usuaris. Les més conegudes i utilitzades acostumen a ser:
  • Blogger: per a la creació de blogs
  • Calendari: per a la gestió de l'agenda particular i/o compartida
  • Google Sites: per a la creació d'espais web o pàgines web (d'una form molt similar a les wikis)
  • Google Docs: per a la creació de documents en línia, ja sigui a nivell particular o compartit amb altres usuaris.
Ja, dins de Google Docs, s'hi poden crear diversos tipus de documents. Els més utilitzats són els documents de text, els fulls de càlcul i les presentacions. En menor mesura els segueixen els formularis.

La pàgina web que segueix a continuació (URL: https://sites.google.com/site/indicadorsaensenyament) pretén ser una mostra de com es poden utilitzar els formularis per a la mesura d'indicadors relacionats en alguns dels processos educatius més habituals, com per exemple:
  • enquestes de satisfacció per a plans estratègics de centres educatius;
  • creació d'una matriu DAFO;
  • quadern de notes del professor;
  • proves d'avaluació automatitzades;
  • registres d'assistència;
  • registres d'observació, d'avaluació contínua o recollida de dades;
  • enquestes de satisfacció d'activitats de formació permanent.
S'hi expliquen els fonaments bàsics i de quina manera es poden crear aquestes eines de mesura. El lloc està obert a la participació i col·laboració de tothom que ho desitge. La idea principal és poder disposar d'un espai específic que tracti aquesta temàtica i on s'hi puguin realitzar aportacions en el camp dels indicadors i la mesura, relacionat amb el món de l'ensenyament.


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Maneres d'incentivar al formador de formadors


En el camp de l'ensenyament la formació permanent està estructurada en dos àmbits prou diferents. Per una banda està la formació en centre. Per dir-ho clar i ras són els cursos de formació (fins ara presencials) que es realitzen en els centres educatius i que es planifiquen a partir dels Projectes Educatius de cada Centre (PEC) i en els Projectes de Formació de Centre (PFC). D'aquestes modalitats n'he anat parlant en els posts anteriors. En aquest àmbit, la certificació ja actua com a motor prou important per als assistents, a banda de la necessitat de millorar en la tasca docent; i també ho serà en un futur la necessitat d'alinear-se amb els principis directors de cada centre, que adoptaran fent ús de la seva autonomia.

Per altra banda hi ha l'àmbit de la formació de formadors. És a dir, la formació de les persones que, més tard o més d'hora assumiran el rol de formadors en els cursos de centres. Els que faran de formadors dels docents en centre. Aquests "formadors de formadors" també tenen necessitats de formació i actualització permanent, molt necessàries en tant i en quant han de ser els que aniran als centres a impulsar noves línies de treball, assessorar als companys/es i actuar com a factors de canvi. Aquesta "formació de formadors", normalment, és assumida pels ICE's de les diferents universitats.

En uns moments on les dificultats econòmiques són més que evidents, sembla clar que la situacio pot repercutir d'alguna manera en el grau de compromís o de disposició dels formadors, sobretot si només fem atenció a la part de remuneració econòmica.

Aquest article vol recollir algunes de les opcions que també cadria considerar en uns moments com aquests. Com a exemple s'han buscat similituds amb alguns dels jugadors del Barça (bàsicament per què sóc barcelonista i són els que més en conec). Potser no és l'exemple més encertat (sobretot pel que fa al tema econòmic), però permeteu-me detallar els altres 5 grans motors en les persones (i en concret als formadors de formadors), i disculpeu l'aproximació que en faig, millorable segurament.

1. Donar sentit a la feina. Identifico a Xavi i Guardiola amb aquesta força impulsora. Tots dos saben quin és el significat d'estar al FC Barcelona. En el seu cas és més que un esport. És una manera de pensar, un posicionament, una defensa d'uns ideals. Els agrada el futbol, però saben que darrera el futbol hi ha uns valors molt més importants que defensar. I ells ho fan des de la seva parcel·la. Molt semblan en el cas dels formadors. Hi som per què hi creiem. Per compromís, per la confiança depositada amb nosaltres, per voler aportar el nostre granet de sorra i millorar el món de l'ensenyament.

2. Retribució emocional. Personificada per Lionel Messi. No ha nascut aquí, però sí que s'hi ha fet gran. És on hi té els seus amics de per vida, és conscient de tot el que ha aprés a Can Barça i per això sempre que se'l necessiti hi serà present (deixeu-me dir que el primer partit amb la samarreta del Barça, en els equips inferiors, el va jugar a Amposta). El camp de la retribució emocional és un altre on caldria avançar en la formació de formadors. El sentit de pertinença d'equip, el reconeixement adequat, la valoració de la feina ben feta, ...

3. Competències professionals. No és que Alves no fora bo ans d'arribar al Barça, però estic segur que en sortirà encara millor. Formar part d'un grup pot ser molt interessant i enriquidors, fins i tot si no hi ha massa diners pel mig, si veus que pots aportar-hi i sobretot si aprens, si millores, si progreses decididament. Millorar les competències professionals dels formadors de formadors pot ser també un element molt important a considerar. És requisit indispensable el d'estar disposat a compartir i aprendre dels teus iguals.


4. Presència. Poso com a model a Puyol. Per a un noi de La Pobla, un petit poble català i rural dels Pirineus, enfundar-se la samarreta del Barça, defensar els seus colors i ser-ne el Capità, ha de ser el més gran que li pot passar des d'un punt de vista professional. Hi ha un grau de motivació afegit pel fet d'estar-hi. Molts formadors de formadors també és possible que s'identifiquen amb aquesta situació. Qui no es sent afalagat que li proposen una ponència, jornada o demés? Es tracta d'una remuneració que no es paga amb diners, i que en algunes persones, el ser-hi o no ser-hi, pot actuar com a un motor de realització o portar-los a una participació activa.


5. Possibilitat de relació directa. Per seguir amb jugadors poso a Pinto, però segurament seria més adequat posar com a exemple a algú de la junta directiva, que normalment és el lloc on s'estableixen coneixences i contactes a uns nivells que d'altra manera no es podrien assolir. Passant-ho al camp de la formació de formadors això significa poder establir contactes amb altres companys/es, engegar projectes de treball comuns, tenir la franquesa per poder comentar de forma oberta aspectes diversos, ...

En definitiva, més enllà dels diners, hi ha molts més aspectes que caldria cuidar per tal de mantenir i fins i tot ampliar (amb la que està caient) el compromís de les persones amb la formació en particular, i amb les organitzacions en general. Es tracta de poder dir, sense dubtar-ho que "més enllà de la qüestió econòmica, em resulta interessant participar-hi".

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Formació permanent del professorat (III) - O com fer front a la formació amb pocs recursos


Ja m'ha costat algun disgust que altre defensar la idea de que els recursos econòmics són només un dels possibles tipus de compensació que se li pot oferir a un formador/a. Habitualment estem molt centrats en el tema "peles" i tendim a creure que sense "peles" no podem fer res, a poca cosa. Fins ara, la cosa ha funcionat així, de forma prou acceptable, però ja comencem a veure que davant la carestia econòmica caldrà imaginar / inventar / cercar  noves alternatives de formació permanent del professorat que no estiguin centrades (al menys, no tan centrades) amb el tema monetari. El tema monetari és molt, molt, però molt important; a banda d'això (que em doldrà renunciar-hi ni que sigui minimament), deixeu-me explicar algunes idees per a intentar sobreviure a la tasca d'estructurar la formació permanent del professorat amb pocs "recursos" a la butxaca.
  1. Potenciar al formador/a. Quan no hi ha "peles", prou "peles", per a atendre les necessitats formatives cal posar valor afegit al rol de formador/a, per tal que si no és possible incentivar econòmicament la seva tasca, al menys hi hagi altres punts que facin interessant dedicar-s'hi. Per exemple:
      • es podria crear un "segell" que certifiques a algú com a formador qualificat del Departament;
      • el Departament (o els ICE's) podria crear xarxes de formadors/es, estables a mitjà termini, i on els anés fent arribar (des del punt de vista formatiu) notícies d'interès, recursos ... i es fomentés l'intercanvi d'informacions i maneres de fer;
      • quan hi hagi congressos, jornades o events molt específics i adequats a un camp concret, el Departament podria convidar a assistir-hi als seus formadors (si no a tots, a un grup representatiu) per tal que estiguessin al cas de les darreres tendències i es fer el traspàs a la resta de grup;
      • en el moment d'elaborar documents-guies, orientacions per part del Departament es podria convidar a formadors/es representatius del grup per tal de treballar de forma conjunta i consensuada;
      • es podria fer alguna jornada molt específica per als formadors/es del Departament amb informacions d'interès generals a tot el conjunt;
      • es podria donar visibilitat als equips de formadors/es amb opcions molt diverses (pàgines web, publicacions temàtiques elaborades amb les aportacions del grup, ...).
  2. Procedimentar l'especialització com a formador.  Hauria d'estar molt i molt clar com una persona arriba a ser formador/a, quins processos ha de realitzar per arribar-hi, quins són els compromisos que adquireix (temps de permanència, nivell de disposició, temàtica d'interès, ...), quines compensacions i/o reconeixements hi haurà per la tasca realitzada, quins són els processos que intervenen en la realització d'una formació, ...
  3. Més llarges i menys intenses. La formació, per a que produeixi resultats acceptables, és necessari que sigui dilatada amb el temps. Hi ha que deixar prou espai per a que les idees, conceptes, propostes, arrelin en les ments de les persones i comencin a donar certs fruits. Per tant, en lloc de fer sessions setmanals, en la meva opinió és millor deixar més temps entre sessió i sessió per a que els participants puguin anar avançant al seu propi ritme de treball. En aquest punt és molt important el component telemàtic. No és necessari que tota la formació sigui presencial (cada vegada més es contempla la component telemàtica). Deixem disponibles els pdf's amb la informació rellevant, i dediquem-nos més temps per al treball i l'elaboració de materials i productes, més temps per als processos.
  4. Focalització en el producte. Clarament, les formacions han de donar com a resultat final un producte. Si una formació no comporta que els assistents s'emportin o s'enriqueixin, en definitiva, aprenguin, podem dir que és sobrant. I com ja és conegut que s'aprèn fent. Les formacions han d'incorporar procediments, creació de producte, resultats palpables. Si la informació és un conjunt de pdf's per llegir ..... ho podem anomenar "lectura"?  :-)
  5. Virtualitat. Cal fer una aposta més decidida per la component virtual de TOTES les formacions. Hi ha un clar estalvi en temps de desplaçament, despeses de desplaçament i una millor adaptació als horaris i ritmes de treball propis de cadascú. Ja hi ha moltes formacions que són totalment virtuals, si bé és cert que no són formació en centre. Amb tot, cada cop més, hi ha un nombre creixent de formadors/es que demanen poder disposar d'un espai virtual (al Moodle del CRP, per exemple) on deixar materials relacionats amb la formació i per poder utilitzar-lo com a lloc de referència, contacte i interacció de la formació. Amb l'ajut de la virtualitat, moltes formacions en centre es podrien reduir a tres sessions presencials (la d'inici, la intermitja de control, i la final de cloenda), fent una gran de feina en mode virtual. El responsable de formació en centre (que acostuma a ser el Cap d'Estudis) responsabilitzant-se "in situ" del seu correcte desenvolupament i el formador/a orientant i resolent dubtes i consultes des de la distància. Amb aquest esquema d'organització i uns bons materials es podria avançar tant o més que amb l'esquema habitual.
  6. Xarxes. Cal potenciar el treball en xarxa, ja sigui entre centres o amb docents que tinguin interessos o projectes comuns. Aquí també ens pot ser molt útil la component virtual, on els CRP's poden jugar un paper molt important en l'organització, gestió i dinamització d'aquestes xarxes de centres i persones. Per altra banda les activitats emmarcades dins el Pla de Formació de Centre haurien de deixar un cert pòsit de coneixement en l'organització educativa, i on s'hi podrien encabir altres informacions a partir de l'assistència a jornades dels docents components del claustre, participació en projectes, lectures d'interès..... es tractaria de crear una autèntica xarxa de gestió del coneixement en cada centre. Pel que fa a les activitats que no siguin "en centre" s'haurien de difondre totes elles de forma telemàtica. Potser no tots els espais disposen dels requeriments suficients per a fer emissió en directe (i en certa manera hi ha d'haver un plus de valor afegit per als assistents), però fer un enregistrament en vídeo i emmagatzemar-lo per a consultes o visionats posteriors, a disposició de tothom que ho necessiti és una perfecta optimització de la despesa que pugui suposar una determinada formació. A més de l'enregistrament en vídeo, seria magnífic que hi hagués algú que assumís el rol de "corresponsal" i redactes un breu article amb els punts i aspectes més destacats de la sessió. Sempre he cregut que aquesta estructura, ben organitzada, podria donar molt bons resultats.
  7. Consultor / assessor o instructor? Com la virtualització de la formació és una tendència clara cap on ens dirigim, crec que val la pena diferenciar entre consultor/assessor i instructor. Avui tenim a disposició quantitats ingents d'informació. Sovint el problema està en organitzar-la de forma coherent i amb un sentit determinat, més que no elaborar guies i manuals un rera l'altre. La majoria de formacions es poden assolir amb uns bons manuals, unes bones referències bibliogràfiques o de consulta i un poc d'ordre i pausa (que ha de marcar el formador/a en aquells punts on, segons la seva experiència, val la pena passar-hi amb un poc més de pausa). Si es donen aquestes condicions, una formació més virtualitzada com la que comentava anteriorment i on el formador/a faci més aviat tasques de coordinació/consultor/assessor és possible. Per altra banda, sempre hi haurà formacions de caràcter instructiu, on totes les hores seran de presencialitat tant del formador/a com dels participants, però són les menys abundants, segons la pròpia experiència.
  8. Itineraris de formació (de centre i personals). No tota la formació es pot encabir "en centre" o en activitats que el Departament organitza de forma més global. Cal deixar espai suficient per a que puguin néixer i créixer iniciatives de formació de caràcter més individual. Són espurnes d'innovació que tard o d'hora tindran una incidència sobre el sistema. Per dir-ho d'alguna manera, no només els centres educatius tenen el dret de tenir una previsió d'activitats de formació i objectius a assolir. També les persones poden tenir un camp d'interès (que si bé no és generalitzable al gruix del sistema) pot donar a la llarga un bon resultat. Aspectes com lideratge, organitzacions i canvis, realitat augmentada, xarxes socials com a plataformes d'aprenentatge, aplicacions mòbils, llibres electrònics, .... potser no tenen avui una aplicació directa (o clara) a les nostres aules, però segur que en futur sí que la tindran. Per tant, si hi ha algú que té molta dèria per obrir nous camins, el sistema hauria de reconèixer aquest esforç d'alguna manera. Hi ha alguna opció de fer-ho, mitjançant seguiment o suport a l'estil "coaching", i també amb l'elaboració d'un portfoli d'aprenentatge.
Amb tot això, i concretant més encara a partir de les tipologies d'activitats de formació que existeixen, proposo: 
  • els tallers en centre es poden mantenir com estan, són a cost zero!! Cal donar-los un poc més d'estructura i orientacions per a que aquest peça vagi per ella sola;
  • els assessoraments en centre es poden mantenir, en la seva majoria, però no amb tantes sessions presencials ni amb tanta despesa en formadors/es (tot i que cal dir que ja és baixa), si no més aviat amb ajut de la formació telemàtica i fent ús de la gran quantitat de materials ja elaborats per múltiples institucions o pels propis formadors/es en formacions similars (moltes formacions d'un curs a un altre es repeteixen, només que en centres diferents, per tant hi ha d'haver materials suficients);
  • cal potenciar les xarxes a tots nivells entre formadors, entre centres, dins del propi centre, ... els tallers o assessoraments en centre poden ser el substrat per a començar a teixir-les; amb les xarxes intercentres el motor ha de ser els interessos comuns o projectes en els que intervinguin plegats;
  • el Departament ha començat, de forma experimental, o oferir Tallers Oberts (a cost zero) i segurament anirà ampliant-ne l'oferta. Amb aquests materials i altres de similars que es poden elaborar, pot oferir-se una completa oferta. Si en lloc de pensar-ho a gran escala, Departament d'Ensenyament, ho pensem a un nivell més petit, el model es pot traslladar a l'entorn proper, i el paper d'organitzador, gestor, dinamitzador i validador dels Tallers Oberts poden ser els CRP's. Seria tant fàcil com organitzar grups de treball entre els CRP's per tal de crear alguns Tallers Oberts sobre temàtiques que ja es tinguin molt identificades, i tot seguit intercanviar-los per tal de poder-los oferir a tots els docents de la zona del CRP (competències bàsiques, pissarres digitals, dinamització lectora, ...). Els temes no són tant diferents, no creieu? ;
  • es poden obrir noves vies de formació lligades al camp del mentoring i coaching on es fomenti l'autodescobriment dels participants amb l'assessoraments o guies puntuals, que acompanyen un procés d'aprenentatge de caràcter més individual i personal. Cada participant es posaria els seus objectius a assolir i un temps determinat podria comptar amb la col·laboració del coach o mentor; els portafolis d'aprenentatge serien els validadors de la formació;
  • les activitats de caràcter més obert s'haurien d'enregistrar i posar a disposició de la comunitat per revisionar-les tantes vegades com calgui, d'aquesta manera i amb el temps s'aniria forjant un fons comú documental amb el conjunt de formacions d'interés i a disposició de tothom.
Bé, m'ha costat un poc escriure totes les idees que tenia al respecte, i segurament algunes han quedat massa poc desenvolupades. De tota manera, és suficient per ara :-)

Posts relacionats:

Creative Commons License

Formació permanent del professorat (II)


Considerada com un dels agents més importants de canvi a l'escola, la formació permanent del professorat, és una eina a la que no hi hem de renunciar de cap manera. Els més entesos així ho diuen, i no es cansen de repetir que la formació permanent (dins i fora de l'àmbit escolar i laboral) ha de ser un dels eixos fonamentals del futur.

Succeeix que, donada la situació econòmica actual, és fàcil imaginar que, com tantes i tantes altres coses, calgui buscar alternatives que optimitzen els recursos de que es puguin disposar, i que en els darrers anys han anat a la baixa (de forma general).

Vegem algun elements de context per fer-nos una composició de lloc:
  • en el post anterior a aquest (http://tresescompanyia.blogspot.com/2012/02/formacio-permanent-del-professorat-i.html) es veu la importància d'integrar el Pla de Formació de Centre dins del Projecte Educatiu de Centre;
  • actualment el Pla Marc de Formació 2005-2010 està prorrogat durant aquest curs. Es pot consultar http://www.xtec.cat/formacio/pla_marc/plamarc_formacio.pdf  . S'entén perfectament donada la coincidència amb el canvi de govern, però fora bo disposar del nou pla marc ans d'acabar aquest mateix curs. Per altra banda, el propi Departament ha comentat públicament la validesa del Pla Marc de Formació 2005-2010 a les necessitats actuals, d'aquí que no s'esperin grans canvis en el nou Pla Marc de Formació;
  • de forma paral·lela s'està fent la revisió del sistema actual de reconeixement dels estadis docents que, a efectes de formació, la proposta que hi ha ara proposa que no hi hagi un mínim de hores de formació per a poder demanar antiguitat. S'hi afegeixen altres elements, com per exemple, l'elaboració de materials didàctics. Pel que toca a formació, treure uns mínims és el mateix que treure-la dels requisits necessaris. Per tant, deixarà de ser obligatòria a efectes d'estadis docents. Aquest punt és controvertit donat que sabem de casos on els assistents a una formació només tenien un únic interès en assistir-hi, els punts per a l'estadi docent, i tampoc era una situació satisfactòria ni que aportes cap mena de valor afegit al grup. Però aquesta mesura pot donar lloc a un descens de les inscripcions, en general, si bé cal dir que "si som menys, estarem més avinguts i amb més interès". Aquesta tendència es pot veure compensada amb el rendiment de resultats a nivell de centre i la possible capacitat que pot tenir la direcció en la conformació de les plantilles. Molt resumit aniria així: "Em puc abstreure de la formació en centre sempre que els resultats i els objectius que assoliexi com a professional estiguin en concordança amb els del centre (PEC); s'entendrà així que, en el meu cas, no era necessari formar-me en un camp determinat. En el cas que els objectius i els resultats meus com a docent difereixin molt dels del centre, i a més s'evidencie que aquesta diferència es deguda a una despreocupació meva per la formació i actualització, s'obre la possibilitat que aquest fet s'incorpori a l'avaluació del meu acompliment o deures com a professional docent".(http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.c9daa2c559ab545a72623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=63bdf2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=63bdf2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=0879c2ecbecc4310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) . Permeteu-me dotar d'un contingut més aclaridor a aquesta argumentació repassant l'article LEC i formació docent, escrit ja fa uns dies (http://tresescompanyia.blogspot.com/2011/08/lec-i-formacio-docent-buidatge-de.html)
  • el seguiment i avaluació dels resultats i els canvis que han produït la formació també ha de tenir un paper important. El fet no està només en organitzar i portar a terme una activitat formativa en centre, si no que a més cal veure quins són els canvis o efectes que aquesta a produït o desencadenat en el centre. És el que anomenem transferència. Normalment totes les activitats de formació, en finalitzar, són avaluades des de la perspectiva de tots els actors implicats (assistents, centre educatiu, formadors i gestors). És l'avaluació típica. En els darrers cursos s'està començant a treballar en l'avaluació de la transferència. Aquesta es realitza quan a passat un temps des de que la formació ha finalitzat, i el que vol detectar és que la formació s'ha aplicat o a tingut una certa incidència en les rutines del centre. L'avaluació de la transferència és un aspecte que encara no està 100% generalitzat, i on manquen orientacions per dur-la a terme. Clarament és un punt de millora i un aspecte a mantenir, ja que assegura la adequació i utilitat d'una formació en centre. A mi m'agrada afegir-hi un pas més (ara per ara del tot utòpic) i és l'avaluació de la permanència. Si bé l'avaluació de la transferència es realitza entre 6 i 12 mesos una vegada acabada la formació, l'avaluació de la permanència s'hauria d'anar seguint més enllà, en els cursos següents a la finalització de la formació. El motiu és que potser just en acabar la formació, per la pròpia inèrcia de la formació, és possible que s'hagin engegat projectes nous, que s'hagin introduït canvis en el centre, ... però quan acaba aquesta inèrcia (és el que mesura l'avaluació de la transferència) cal veure què és el que realment queda, de forma permanent, integrat a la cultura i manera de fer del centre (avaluació de la permanència). Hi ha diversos elements on es podria detectar aquesta permanència, en citaré només dos.
      • 1. Si la formació ha estat per millorar el clima de centre o disminuir els conflictes (per exemple), les orientacions, guies, rutines, procediments, .... han de quedar integrats d'alguna manera en la documentació bàsica de centre, a les NOFC, a les programacions, etc .... si no és així, i passats dos o tres cursos, que podem dir del que ha quedat en el centre sobre una formació determinada? .... El mateix concepte és vàlid per a altres camps: competències, TIC, educació emocional, .... com podem valorar-ne la seva eficàcia si no s'integra d'alguna manera al dia a dia del centre?
      • 2. Aspectes de gestió de la informació i difusió de la informació (relacionada amb la formació) que de forma molt resumida podria consistir en que el centre disposes un lloc on anar emmagatzemant els continguts de les formacions rebudes, lectures d'interès per als docents, resums de ponències o assistències a jornades, ... tot allò que tingui a veure amb el coneixement ..... sí, gestió del coneixement, organitzacions que aprenen, ..... altrament el contingut vessat en una formació (s'apliqui o no) on queda? ..... No queda en lloc de l'organització, només en els caps dels assistents, molt movibles entre centres ....
Posts relacionats:
Creative Commons License

Formació permanent del professorat (I)


Amb el vostre permís, deixeu-me posar negre sobre blanc, les meves idees sobre la formació permanent del professorat. Fa dies que em ronden pel cap, ja sigui sobrevingudes per la meva pràctica com a formador, com a assistent, o com a gestor en altres ocasions, però no ha estat fins que he tingut notícia de l'article escrit pel company Jaume Illa (http://4ratlles.blogspot.com/2012/01/formacio-permanent-del-professorat.html) que m'he decidit a posar-m'hi.

Hi ha diversos aspectes a tractar, però d'entrada en vull destacar dos:
  • em sembla detectar un desajust important entre els objectius / expectatives que es plantegen en moltes formacions, la realitat sobre la temàtica a tractar i l'exercit de formadors/es que es disposa. Es tracta d'una visió molt subjectiva, però en moltes ocasions sembla que la realització d'una activitat de formació (en qualsevol camp: competències bàsiques, TIC, gestió dels conflictes, noves metodologies, ...) hagi de comportar tot de seguida una millora dels resultats acadèmics dels alumnes, o una reducció dràstica de la conflictivitat, o que tot el claustre comenci a treballar definitivament per competències, .... quan de fet això no succeeix. I és lògic que així sigui. Invertir determinades tendències, promoure canvis qualitatius, que donin resultats ràpidament no és cosa fàcil. I d'aquí que en rebin les conseqüències l'exercit de formadors/es, perquè des dels mateixos centres es té la visió que la formació ha de ser el revulsiu, el cabàs on es posen totes les garrofes. Resultat, el nivell d'exigència i expectatives generades, molt sovint, és massa elevat. Hi ha una exigència / expectativa massa elevada sobre el paper que ha de jugar el formador, com si fora el metge que tot ho cura. És important, per tant, tocar més de peus a terra. Ningú des de fora pot arreglar res. El formador pot obrir finestres de coneixement, encetar camins, donar orientacions pel que fa al rumb, però de cap manera incidir de forma tant alta en els aspectes particulars dels centres.
  • el segon punt, deriva del primer. Els centres educatius han de tenir una clara línia pedagògica, un rumb clar a mantenir. Si cada curs es planifiquen activitats de formació molt distants, molt diferents, no hi ha temps suficient per a introduir i integrar els canvis o per assolir els objectius marcats. Per tant, cal que les activitats de formació realitzades en el centre estiguin molt ben vinculades al projecte educatiu del centre. D'aquesta formació se n'haurien de derivar l'assoliment o no d'uns objectius, que a la vegada estarien marcats en el PEC. El grau d'assoliment d'aquests objectius faria a la vegada que les formacions tinguessin un sentit i una aplicació continuada en el temps. Dispersar la temàtica massa, també despista massa. Aquí caldria introduir la formació específica, en els casos on calgui, derivada dels Projectes impulsats pel Departament d'Ensenyament (com el Pla d'Impuls a la Lectura, per exemple). Aquesta doble vessant, línia educativa del centre i projectes del Departament, hauria de ser el doble camí d'entrada de la formació en centre.
Resumint-ho molt: rebaixar les expectatives sobre la formació i ajust de la formació als Projectes Educatius de Centre (i vinculats a indicadors).

Ajustar les expectatives, per part dels assistents, que hi ha en algunes formacions (he de ser sincer, i dir que en altres simplement no hi ha cap tipus d'expectativa) a allò que realment pot donar de sí la formació, no és una tasca fàcil. Moltes vegades això és degut a un desconeixement important del tema a tractar, o pel fet de pensar que algú ens descobrirà la sopa d'all. A banda d'aquest desajust per part del receptor, hi ha un camí important a recórrer en la banda del formador. Deixeu-m'ho aclarir. 

He de dir que tots i totes els formadors/es que conec són uns grans professionals, molt compromesos amb la formació permanent, que accepten tot tipus de reptes, i que posen a judici d'altres companys de professió la seva imatge i vàlua professional, cosa no massa habitual ara per ara.

Cal dir que en la preparació d'aquests formadors hi tenen (o tindrien) molt a dir els ICE's (però no únicament). Us explico el mecanisme, tal i com hauria de funcionar. Els centre a través del seu Pla de Formació de Centre planifiquen les activitats de formació que a mitjà termini poden necessitar per a l'assoliment dels seus objectius (a tres o quatre anys vista). Aquesta planificació, que tal com s'ha dit anteriorment, ha d'anar vinculada a la línia pedagògica del centre (i per tant al seu Projecte Educatiu de Centre) té l'avantatge que permet visionar a mitjà termini el tipus de demandes de formació que es produiran, i també el nombre. Per tant, aquesta formació, recollida i gestionada convenientment, pot permetre als ICE's avançar-se i "entrenar" als professionals / formadors/es que a mitjà termini portaran a terme les formacions en centre.

Si l'engranatge està ben engreixat, com es veu, el Pla de Formació de Centre (que ara estarà integrat al Projecte Educatiu de Centre), ens servirà per preveure, organitzar i preparar, amb molt i molt temps les formacions en centre. A més, donat que en el PEC s'hi establiran indicadors de seguiment, alguns d'ells estaran forçosament vinculats a les formacions previstes o als objectius que es preveuen assolir a través d'aquestes. Això farà que de les formacions en puguem després avaluar la transferència (terme que explicaré més endavant) i per tant estem al davant de accions formatives de més llarg recorregut en la vida del centre. Per tant, és molt important lligar tots aquests aspectes en el Projecte Educatiu del Centre.

Per acabar de tancar el cercle, la Llei d'Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/lleieducacio.pdf) en el seu article 86, dedicat als Serveis Educatius, diu:

Són funcions dels serveis educatius, d’acord amb el que en cada cas es determini per norma reglamentària:

a) Donar suport a l’activitat educativa, per mitjà de l’assessorament psicopedagògic als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies.
b) Orientar sobre el procés d’escolarització les famílies dels alumnes amb necessitats educatives específiques, dels alumnes amb trastorns d’aprenentatge o comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i dels alumnes amb altes capacitats.
c) Atendre especialment les situacions en què l’escolarització dels alumnes nouvinguts o amb risc d’exclusió social té implicacions en l’àmbit de la integració lingüística.
d) Facilitar l’accés dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitar-los serveis didàctics de suport a la docència.
e) Vehicular i facilitar la formació permanent del professorat i dels professionals d’atenció educativa.
f) Col·laborar amb els centres en la innovació educativa.
g) Col·laborar amb els centres en activitats orientades al coneixement del patrimoni natural, del patrimoni social i dels espais singulars de Catalunya.
h) Donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d’innovació educativa, en l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques educatives i, molt especialment, en la formulació del projecte educatiu.
i) Complir les altres funcions de caràcter especialitzat que s’estableixin per reglament.

Posts relacionats:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons