Passa al contingut principal

Maneres d'incentivar al formador de formadors


En el camp de l'ensenyament la formació permanent està estructurada en dos àmbits prou diferents. Per una banda està la formació en centre. Per dir-ho clar i ras són els cursos de formació (fins ara presencials) que es realitzen en els centres educatius i que es planifiquen a partir dels Projectes Educatius de cada Centre (PEC) i en els Projectes de Formació de Centre (PFC). D'aquestes modalitats n'he anat parlant en els posts anteriors. En aquest àmbit, la certificació ja actua com a motor prou important per als assistents, a banda de la necessitat de millorar en la tasca docent; i també ho serà en un futur la necessitat d'alinear-se amb els principis directors de cada centre, que adoptaran fent ús de la seva autonomia.

Per altra banda hi ha l'àmbit de la formació de formadors. És a dir, la formació de les persones que, més tard o més d'hora assumiran el rol de formadors en els cursos de centres. Els que faran de formadors dels docents en centre. Aquests "formadors de formadors" també tenen necessitats de formació i actualització permanent, molt necessàries en tant i en quant han de ser els que aniran als centres a impulsar noves línies de treball, assessorar als companys/es i actuar com a factors de canvi. Aquesta "formació de formadors", normalment, és assumida pels ICE's de les diferents universitats.

En uns moments on les dificultats econòmiques són més que evidents, sembla clar que la situacio pot repercutir d'alguna manera en el grau de compromís o de disposició dels formadors, sobretot si només fem atenció a la part de remuneració econòmica.

Aquest article vol recollir algunes de les opcions que també cadria considerar en uns moments com aquests. Com a exemple s'han buscat similituds amb alguns dels jugadors del Barça (bàsicament per què sóc barcelonista i són els que més en conec). Potser no és l'exemple més encertat (sobretot pel que fa al tema econòmic), però permeteu-me detallar els altres 5 grans motors en les persones (i en concret als formadors de formadors), i disculpeu l'aproximació que en faig, millorable segurament.

1. Donar sentit a la feina. Identifico a Xavi i Guardiola amb aquesta força impulsora. Tots dos saben quin és el significat d'estar al FC Barcelona. En el seu cas és més que un esport. És una manera de pensar, un posicionament, una defensa d'uns ideals. Els agrada el futbol, però saben que darrera el futbol hi ha uns valors molt més importants que defensar. I ells ho fan des de la seva parcel·la. Molt semblan en el cas dels formadors. Hi som per què hi creiem. Per compromís, per la confiança depositada amb nosaltres, per voler aportar el nostre granet de sorra i millorar el món de l'ensenyament.

2. Retribució emocional. Personificada per Lionel Messi. No ha nascut aquí, però sí que s'hi ha fet gran. És on hi té els seus amics de per vida, és conscient de tot el que ha aprés a Can Barça i per això sempre que se'l necessiti hi serà present (deixeu-me dir que el primer partit amb la samarreta del Barça, en els equips inferiors, el va jugar a Amposta). El camp de la retribució emocional és un altre on caldria avançar en la formació de formadors. El sentit de pertinença d'equip, el reconeixement adequat, la valoració de la feina ben feta, ...

3. Competències professionals. No és que Alves no fora bo ans d'arribar al Barça, però estic segur que en sortirà encara millor. Formar part d'un grup pot ser molt interessant i enriquidors, fins i tot si no hi ha massa diners pel mig, si veus que pots aportar-hi i sobretot si aprens, si millores, si progreses decididament. Millorar les competències professionals dels formadors de formadors pot ser també un element molt important a considerar. És requisit indispensable el d'estar disposat a compartir i aprendre dels teus iguals.


4. Presència. Poso com a model a Puyol. Per a un noi de La Pobla, un petit poble català i rural dels Pirineus, enfundar-se la samarreta del Barça, defensar els seus colors i ser-ne el Capità, ha de ser el més gran que li pot passar des d'un punt de vista professional. Hi ha un grau de motivació afegit pel fet d'estar-hi. Molts formadors de formadors també és possible que s'identifiquen amb aquesta situació. Qui no es sent afalagat que li proposen una ponència, jornada o demés? Es tracta d'una remuneració que no es paga amb diners, i que en algunes persones, el ser-hi o no ser-hi, pot actuar com a un motor de realització o portar-los a una participació activa.


5. Possibilitat de relació directa. Per seguir amb jugadors poso a Pinto, però segurament seria més adequat posar com a exemple a algú de la junta directiva, que normalment és el lloc on s'estableixen coneixences i contactes a uns nivells que d'altra manera no es podrien assolir. Passant-ho al camp de la formació de formadors això significa poder establir contactes amb altres companys/es, engegar projectes de treball comuns, tenir la franquesa per poder comentar de forma oberta aspectes diversos, ...

En definitiva, més enllà dels diners, hi ha molts més aspectes que caldria cuidar per tal de mantenir i fins i tot ampliar (amb la que està caient) el compromís de les persones amb la formació en particular, i amb les organitzacions en general. Es tracta de poder dir, sense dubtar-ho que "més enllà de la qüestió econòmica, em resulta interessant participar-hi".

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

E…

Antoni Zabala: l'aprenentatge per competències.

Aquest post està escrit en directe des del CosmoCaixa. Afortunadament hi ha una xarxa a disposició dels assistents. És una cosa molt d'agrair !!!


Sr. Joaquim Núñez: "... el Departament vol donar suport al canvi metològic que suposo el treball per competències ..." , "... tenim el model que millor resposta pot donar a aquesta necessitat, és el de la pràctica reflexiva, per tant en el proper curs es previsible que s'amplie ..." , "... es veu la necessitat de fer un coneixement compartit comú amb les bones pràctiques dels diferents professionals, juntament amb la formació en centres... "

(A mi a la pràctica reflexiva no em deixen parlar d'aquest tema .... és tabú !!!) Gràcies per donar-me la raó Joaquim !!!

Per donar resposta a la demanda s'ha canviat l'orientació (hi assisteix professorat de totes les matèries !!!) , de sessió de treball a ponència. S'espera que des de la Subdirecció General hi hagi més jornades dirigides a la resta de…

Videoconferència amb Sardenya (Itàlia)

Segurament molts de vosaltres ja coneixeu el programa Skype (http://www.skype.com/intl/es/helloagain.html) i possiblement l'heu fet servir alguna vegada per a realitzar una videoconferència o trucada de veu. Potser això no és massa novedós, però que es faci servir en un IES amb finalitats educatives i que la comunicació es realitzi amb una zona italiana, on es parla també català, representa un enfocament i una aplicació molt nova de l'eina.

Crec que val la pena donar-ne difusió. Bàsicament per un sol motiu. És un dels coordinadors de la zona qui ens planteja la possibilitat de realitzar aquesta activitat. Amb el paper explicatiu i un mail i/o telefon de contacte amb Sardenya decidim tirar-ho endavant. Només portem una sessió, és cert, però estic pràcticament segur que a ningú (dels que se suposa que han de conèixer tot allò que es fa en els centres i més si és novedós) els hi arribarà cap notícia de la mateixa i aquell que ens la va proposar, segurament que no podrà "escap…