Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

Les competències bàsiques segons els paisos europeus

Tants caps, tants barrets. Posar-se d'acord amb la definició de competència bàsica no és senzill. A poc que hagim llegit veurem que hi ha definicions per a tots els gustos. Una forma (senzilla) de definir les competències bàsiques podria ser: Les competències bàsiques són els coneixements (format per conceptes, procediments i actituds) posats en pràctica en situacions reals o per a la resolució de problemes reals. Molt fàcil de dir, però no tan fàcil de portar a terme. Més enllà d'aquesta definició, amb la que podem estar més o menys d'acord, tenim assumit que les competències bàsiques són aquestes vuit: Competència comunicativa , lingüística i audiovisual. Competència artística i cultural. Tractament de la informació i competència digital. Competència matemàtica. Competència d'aprendre a aprendre. Competència d'autonomia   i   iniciativa  personal. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. Competència social i ciutada

Quadcopter i programació

Els quadcopters són una mena d'helicòpters-joguines-drones dotats amb quatre hèlices. A més incorporen dos càmeres (dorsal i frontal) i la filosofia open source, per tal que es puguin desenvolupar aplicacions de control del robot. Amb un poc d'enginy, el seu xip es pot programar per tal que realitzi accions o interaccioni d'una manera determinada o una altra. Un exemple de la seva versatilitat i de les opcions que poden oferir, són els dos vídeos que seguieixen (TED Talks amb subtitols incorporats): Podeu llegir més articles  meus   aquí (a Llunà-TIC) Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Raspberry Pi: instal·lació des de zero

Durant els darrers mesos del curs que ha finalitzat hem fet proves amb la Raspberri Pi, de la qual ja en vaig parlar en un post anterior . Fins i tot vam realitzar un tutorial per tal de realitzar una instal·lació des de zero. Els passos a realitzar són els seguents: Realitzarem la instal·lació en una targeta de 16 GB (imatge 1). Primer a raspberrypi.org i a “Downloads” ( http://www.raspberrypi.org/downloads ) triem l'opció “Raspbian” (482 Mb) que és el genèric i específic, una barreja de Raspberry i Devian (imatge 3 i imatge 4). Per a instal·lar-lo a la carpeta també hem de descarregar el Diskimager de Softforge ( http://sourceforge.net/projects/win32diskimager/ ), per exemple (5,7 Mb). El descomprimim i l'executem. Compte, cal descarregar el fitxer binari, ja que el que correspon al codi font s'ha de compilar prèviament (imatge 5). Veurem que detecta la targeta (device). En executar “DiskImager podem triar anar a una imatge feta o crear-ne una de nova. Ara

Programa mSchools a secundària

La Fundació Mobile World Capital de Barcelona, juntament amb GSMA   posen  en marxa un projecte per tal d'impulsar l'us educatiu dels dispositius mòbils a les aules. Anirà dirigit a més d'un milió d'alumnes de secundària , hi invertiran 2,5 milions d'euros i suposarà la incorporació d'una assignatura opcional d'informàtica a les escoles, per tal que els alumnes s'inicien en la programació d'Apps. Així d'entrada, i a falta de veure com es concreta, la iniciativa és força engrescadora, i be a confirmar la idea exposada en l'article anterior on s'explicava la importància d'aprendre un llenguatge de programació per tal de poder moure's amb "normalitat" en un món on cada vegada hi ha una presència més forta de la tecnologia ( http://tresescompanyia.blogspot.com.es/2013/06/aprendre-programacio-i-jugar-amb-robots.html ). Aquesta vegada la proposta arriba amb col·laboració amb altres departaments, a més del d'En

Aprendre programació i jugar amb robots

Encara hi ha bastantes persones que quan mescles el concepte de jugar i aprendre et miren amb una cara estranya. La idea de que s'apren jugant, o que aprendre ha de ser un acte "emocionant" encara està molt lluny de ser acceptada ni tan sols coneguda. Si a més a més hi afegim el tema de la tecnologia digital, el tema encara es fa més difícil. El cert, però, és que anem cap a un món on TOT i TOTS/ES estarem hiperconnectats i on caldrà disposar d'un mínim de coneixements per a desenvolupar-se amb normalitat. Saber buscar una determinada informació a la xarxa, analitzar-la amb criteri, ser capaç de fer servir un telèfon intel·ligent, saber fer ús de la Smart TV, geocalitzar informacions d'interès, engegar la calefacció de casa, fer ús de la nevera intel·ligent, ... en definitiva, treure'n el màxim profit dels ginys que ens envoltaran envolten, requereix d'una certa alfabetització digital. En aquest cas em vull referir no a utilitzar un ordinador i

ERA - Electronic Reading Assessment

Va ser l'any 2007 quan vaig tenir coneixença, per primer cop, de la competència lectora en digital (ERA - Electronic Reading Assessment). Va ser a través de la publicació número 12 de la sèrie "Documents", publicat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, i que venia a ser la definició del marc conceptual al voltant del qual es realitzarien les proves PISA 2009. És ben cert que llegir sobre una pantalla d'ordinador no és el mateix que llegir en paper. Els textos digitals incorporen elements diversos com ara imatges, vídeos o enllaços a altres punts de referència que fan, tot plegat, que al forma de llegir, interpretar el contingut i consultar la informació sigui completament diferent. Tan diferent que s'ha definit com una competència específica dins de la lectura (vegeu-ne els trets distintius en aquesta presentació de Renata Mandelbaum i Alicia Beatriz Paur): Lectura y escritura en la era digital from renatamandelbaum

Et desitjo ... (per a ell i ella)

Et desitjo primer que estimis i que , estimant , t'estimin . Que si no és així siguis breu en oblidar i després d'oblidar no guardis rancor. Et desitjo també que tinguis amics i que encara que pocs siguin nobles i fidels , i que n’hi hagi almenys un en qui puguis confiar totalment. I perquè la vida és així et desitjo també que tinguis alguns adversaris, ni molts ni pocs , en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. Que en els moments difícils, quan no et quedi res més que aquesta utilitat, et serveixi per mantenir-te en l'esperança. Igualment et desitjo que siguis tolerant i respectuós. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable i que fent bon ús de la teva tolerància serveixis d'exemple als altres. Et de