Passa al contingut principal

Les competències bàsiques segons els paisos europeus


Tants caps, tants barrets. Posar-se d'acord amb la definició de competència bàsica no és senzill. A poc que hagim llegit veurem que hi ha definicions per a tots els gustos. Una forma (senzilla) de definir les competències bàsiques podria ser:

Les competències bàsiques són els coneixements (format per conceptes, procediments i actituds) posats en pràctica en situacions reals o per a la resolució de problemes reals.

Molt fàcil de dir, però no tan fàcil de portar a terme. Més enllà d'aquesta definició, amb la que podem estar més o menys d'acord, tenim assumit que les competències bàsiques són aquestes vuit:
  • Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
  • Competència artística i cultural.
  • Tractament de la informació i competència digital.
  • Competència matemàtica.
  • Competència d'aprendre a aprendre.
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal.
  • Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.
  • Competència social i ciutadana.

Suposo que ho tenim assumit per què és la norma estatal qui ens ho marca, i per tant no hi ha lloc a discussió. Les competències bàsiques estan definides en el Decret 143/2007, de 26 de juny de 2007. El que potser no és tan conegut és que aquesta relació de competències bàsiques no és tan "única". De fet, cada pais té el seu propi sistema de competències. Xabier Garagorri (veure més avall) situa el nostre sistema (l'estatal) com un model mixt, format per la suma de competències clau i àrees curriculars en alguns casos. Per exemple a la competència matemàtica hi té un pes molt fort la matèria de matemàtiques.

Hi ha altres models, on la identificació de matèries no és gens evident. Per exemple en el cas del currículum basc, no es pot identificar clarament una competència amb una àrea concreta:
  • Aprendre a prendre i a pensar.
  • Aprendre a comunicar.
  • Aprendre a viure junts.
  • Aprendre a ser jo mateix.
  • Aprendre a fer i a emprendre.
I encara hi ha un tercer model on les competències bàsiques no es diferencien de les àrees curriculars. És a dir, venen a ser equivalents. És el cas del sistema català, per exemple:
  • Àmbit lingüístic.
  • Àmbit matemàtic.
  • Àmbit tecnocientífic.
  • Àmbit social.
  • Àmbit laboral.
  • Àmbit de les TIC.
  • Àmbit de l'educació artística.
  • Àmbit de l'educació fisica.

Quin embolic ..... De tota manera tenir una certa visió de com es defineixen els sistemes de competències en altres paisos dóna una perspectiva més àmplia, i a la fi, també ens fa pensar més enllà del sistema que nosaltres mateixos tenim.

Com és possible que ara us hagi picat la curiositat de saber o explorar altres sistemes competencials, us facilito l'enllaç a l'article de Xabier Garagorri per tal que el pugueu explorar. Crec que és de l'any 2007.



Podeu llegir més articles meus aquí (a Llunà-TIC)


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-N comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

10 anys amb Scratch

Aquest mes de maig es celebra el 10è aniversari d'Scratch!! En concret, el 17 de maig de cada any s'ha establert com a l'Scratch Day. Aquest 2017 ha coincidit amb la jornada de robòtica RobotEbre 2017 (una gran coincidència, deixeu-m'ho dir de passada). En aquests deu anys de camí Scratch ha esdevingut una referència obligada per tal d'iniciar als nenes i nenes al món de la programació. La seva idea és molt senzilla: donat que hi ha sentències, estructures de programació i algorismes, que s'empren de forma recursiva, es poden assimilar a petits blocs lògics de programació que s'uneixen com a peces de Lego, potenciant d'aquesta manera el pensament lògic i un aspecte més visual de la programació . I el seu mèrit és que totes les propostes d'iniciació a la programació i la robòtica es fonamenten amb la programació per blocs que ha popularitzat Scratch. Tot això unit a l'execució en línia i la possibilitat de compartir les creacions amb tot...

Beetle Blocks: impressió 3D amb blocs de programació

Fa poques setmanes es va celebrar el 10è aniversari d'Scratch que, entre els seus mèrits ha estat el de proposar un entorn de programació per blocs molt visual i al qual és fàcil apropar-se a edats molt petites; per tant, ha posat a l'abast de tothom la possibilitat d'apropar-se al món de la computació. Tal ha estat el seu èxit que pràcticament la totalitat de plataformes dirigides a educació, en aquest camp, utilitzen la programació per blocs, a imatge i semblança d'Scratch. Una d'aquestes plataformes és Beetle Blocks , un entorn de programació nascut a partir d' Snap , i que té per objectiu dissenyar objectes que posteriorment s'imprimiran en 2D o 3D a partir de blocs lògics de programació. Tot i tenir-ne alguna referència prèvia, va ser a l' STEAM Barcelona Conference 2017 , quan vaig tenir-ne un contacte més directe, i ens van agradar tant les possibilitats que posava a l'abast que juntament amb Xavier Rosell vam llançar-nos a generar una ...

Introduint els puzzles amb Tangram a Educació Infantil

  Els puzzles són un dels jocs que comencen a introduir-se en els nens que fan Educació Infantil, si bé els que normalment es fan servir són els que estan fets per cubs amb imatges impreses a les seves cares i que juntament amb altres conformen una imatge més gran. És un poc més estrany jugar o fer puzzles amb el Tangram. Aquests dies, a casa, hem començat a jugar amb el Tangram. El material que hem utilitzat és molt bàsic: reculls de figures on les peces estan diferenciades per colors; fulls en blanc on dibuixem cada figura utilitzant les peces d'un Tangram, que en una etapa inicial és bo que siguin de diferents colors; les figures es poden pintar amb el color corresponent, el fet de pintar la figura ja és per ell mateix una bona introducció al Tangram; un Tangram de colors per anar construint la figura que hem pintat (en cas de no tenir-ne cap es pot construir amb trossos de cartolina de colors). L'activitat resultant és força entretinguda i addictiva!! ...