Ves al contingut principal

Les competències bàsiques segons els paisos europeus


Tants caps, tants barrets. Posar-se d'acord amb la definició de competència bàsica no és senzill. A poc que hagim llegit veurem que hi ha definicions per a tots els gustos. Una forma (senzilla) de definir les competències bàsiques podria ser:

Les competències bàsiques són els coneixements (format per conceptes, procediments i actituds) posats en pràctica en situacions reals o per a la resolució de problemes reals.

Molt fàcil de dir, però no tan fàcil de portar a terme. Més enllà d'aquesta definició, amb la que podem estar més o menys d'acord, tenim assumit que les competències bàsiques són aquestes vuit:
  • Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
  • Competència artística i cultural.
  • Tractament de la informació i competència digital.
  • Competència matemàtica.
  • Competència d'aprendre a aprendre.
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal.
  • Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.
  • Competència social i ciutadana.

Suposo que ho tenim assumit per què és la norma estatal qui ens ho marca, i per tant no hi ha lloc a discussió. Les competències bàsiques estan definides en el Decret 143/2007, de 26 de juny de 2007. El que potser no és tan conegut és que aquesta relació de competències bàsiques no és tan "única". De fet, cada pais té el seu propi sistema de competències. Xabier Garagorri (veure més avall) situa el nostre sistema (l'estatal) com un model mixt, format per la suma de competències clau i àrees curriculars en alguns casos. Per exemple a la competència matemàtica hi té un pes molt fort la matèria de matemàtiques.

Hi ha altres models, on la identificació de matèries no és gens evident. Per exemple en el cas del currículum basc, no es pot identificar clarament una competència amb una àrea concreta:
  • Aprendre a prendre i a pensar.
  • Aprendre a comunicar.
  • Aprendre a viure junts.
  • Aprendre a ser jo mateix.
  • Aprendre a fer i a emprendre.
I encara hi ha un tercer model on les competències bàsiques no es diferencien de les àrees curriculars. És a dir, venen a ser equivalents. És el cas del sistema català, per exemple:
  • Àmbit lingüístic.
  • Àmbit matemàtic.
  • Àmbit tecnocientífic.
  • Àmbit social.
  • Àmbit laboral.
  • Àmbit de les TIC.
  • Àmbit de l'educació artística.
  • Àmbit de l'educació fisica.

Quin embolic ..... De tota manera tenir una certa visió de com es defineixen els sistemes de competències en altres paisos dóna una perspectiva més àmplia, i a la fi, també ens fa pensar més enllà del sistema que nosaltres mateixos tenim.

Com és possible que ara us hagi picat la curiositat de saber o explorar altres sistemes competencials, us facilito l'enllaç a l'article de Xabier Garagorri per tal que el pugueu explorar. Crec que és de l'any 2007.



Podeu llegir més articles meus aquí (a Llunà-TIC)


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-N comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

E…

Beetle Blocks: impressió 3D amb blocs de programació

Fa poques setmanes es va celebrar el 10è aniversari d'Scratch que, entre els seus mèrits ha estat el de proposar un entorn de programació per blocs molt visual i al qual és fàcil apropar-se a edats molt petites; per tant, ha posat a l'abast de tothom la possibilitat d'apropar-se al món de la computació. Tal ha estat el seu èxit que pràcticament la totalitat de plataformes dirigides a educació, en aquest camp, utilitzen la programació per blocs, a imatge i semblança d'Scratch.

Una d'aquestes plataformes és Beetle Blocks, un entorn de programació nascut a partir d'Snap, i que té per objectiu dissenyar objectes que posteriorment s'imprimiran en 2D o 3D a partir de blocs lògics de programació.

Tot i tenir-ne alguna referència prèvia, va ser a l'STEAM Barcelona Conference 2017, quan vaig tenir-ne un contacte més directe, i ens van agradar tant les possibilitats que posava a l'abast que juntament amb Xavier Rosell vam llançar-nos a generar una proposta f…

Treballar la programació i els processos a infantil i primària

Moltes vegades quan parlem de robòtica educativa, programació, aprendre codi, ... tendim a situar-mos (o a pensar) que això és quelcom que atany a l'educació secundària i, rarament ens preguntem si des l'educació infantil i primària es pot fer alguna cosa en aquest sentit. Bé, en el cas de primària una part important dels docents ja tenen identificat a Scratch com un dels recursos que facilita l'apropament dels alumnes a aquest món. El cas és que sempre pensem amb recursos digitals (quasi bé inevitable, en els nostres dies) i en cap cas (diria jo) ens plantegem què es pot fer en l'etapa de l'Educació Infantil i primers cursos de l'Educació Primària.
Només cal parar-se un poc a pensar per tal d'adonar-se'n que ja en els primers instants de la nostra vida estem sotmesos a processos: les pautes de dormir, menjar, passeig, ... i també des del primer moment que anem a l'escola, el primer que fem és aprendre les rutines i processos de funcionament. Succe…