Fa poques setmanes es va celebrar el 10è aniversari d'Scratch que, entre els seus mèrits ha estat el de proposar un entorn de programació per blocs molt visual i al qual és fàcil apropar-se a edats molt petites; per tant, ha posat a l'abast de tothom la possibilitat d'apropar-se al món de la computació. Tal ha estat el seu èxit que pràcticament la totalitat de plataformes dirigides a educació, en aquest camp, utilitzen la programació per blocs, a imatge i semblança d'Scratch. Una d'aquestes plataformes és Beetle Blocks , un entorn de programació nascut a partir d' Snap , i que té per objectiu dissenyar objectes que posteriorment s'imprimiran en 2D o 3D a partir de blocs lògics de programació. Tot i tenir-ne alguna referència prèvia, va ser a l' STEAM Barcelona Conference 2017 , quan vaig tenir-ne un contacte més directe, i ens van agradar tant les possibilitats que posava a l'abast que juntament amb Xavier Rosell vam llançar-nos a generar una ...
Comentaris
jo tb vaig llegir dissabte la contra de Kotter però des de BCN. Me va fer pensar inmediatament en aquella altra contra llegida fa més d'un any i que me va suggerir el aquest post. Tampoc he pogut evitar pensar en situacions, persones i personatges propers coneguts per ambdos. Especialment després de llegir fragments com aquests:
Creo en el poder de las emociones y de una buena historia. Y una historia cargada de emoción es invencible. Los cambios duraderos sólo surgen a partir de las emociones: "Ver-sentir-cambiar". Ésa es la secuencia.
[...]el directivo que lidera transformaciones suele caer en el complejo de líder incomprendido y solitario, pero se equivoca: el cambio o es de todos o no es. Se debe articular un equipo guía que lo lidere, desarrollando una visión y una estrategia y consolidando el triunfo para mantener el impulso.
Las empresas generan cinismo que liquida la ilusión y es inmovilista. Debemos localizar y neutralizar esos generadores de cinismo, los víboras que siempre se quejan y hablan mal de todo y todos, y los megaegos.Cuanto más grande es un ego, menos espacio deja a los demás para que piensen y actúen.
D'un temps ençà, les idees de John Kotter, Peter Drucker i Michael Fullan me proporcionen inspiració merliniana camí de Camelot...jejeje