Un expert assessor d'empreses en gestió del temps va voler sorprendre els assistents a la seva conferència. Va treure de sota de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. El va col·locar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un puny, i va preguntar:
- Quantes pedres penseu que caben en el flascó?
Després que els assistents fessin les seves conjectures, va començar a posar pedres fins que va omplir el flascó. Quan va acabar va preguntar:
- És ple?
Tothom el va mirar i va assentir. Llavors va treure de sota de la taula una galleda amb graveta. Va posar part de la graveta al flascó i el va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir:
- És ple?
Aquesta vegada els oients van dubtar:
- Potser no.
- Bé!
I va posar a la taula una galleda amb sorra que va començar a abocar al flascó. La sorra es filtrava pels petits racons que deixaven les pedres i la grava.
- És ple? –va tornar a preguntar.
- No! –van exclamar els assistents.
- Bé –va dir.
Va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar al flascó. El flascó encara no vessava.
- Bé, què hem demostrat? –va preguntar.
Un alumne va respondre:
- Que tant és si tens l'agenda molt atapeïda. Si ho intentes, sempre pots fer que hi càpiguen més coses.
- No! –va concloure l'expert:
Aquesta lliçó ens ensenya que si no col·loques les pedres grans primer, mai no podràs col·locar-les després. Quines són les grans pedres a la teva vida? Els teus fills, els teus amics, els teus somnis, la teva salut, la persona que estimes. Recorda, situa-les en primer lloc i la resta trobarà el seu.
Segurament molts de vosaltres ja coneixeu el programa Skype ( http://www.skype.com/intl/es/helloagain.html ) i possiblement l'heu fet servir alguna vegada per a realitzar una videoconferència o trucada de veu. Potser això no és massa novedós, però que es faci servir en un IES amb finalitats educatives i que la comunicació es realitzi amb una zona italiana, on es parla també català, representa un enfocament i una aplicació molt nova de l'eina. Crec que val la pena donar-ne difusió. Bàsicament per un sol motiu. És un dels coordinadors de la zona qui ens planteja la possibilitat de realitzar aquesta activitat. Amb el paper explicatiu i un mail i/o telefon de contacte amb Sardenya decidim tirar-ho endavant. Només portem una sessió, és cert, però estic pràcticament segur que a ningú (dels que se suposa que han de conèixer tot allò que es fa en els centres i més si és novedós) els hi arribarà cap notícia de la mateixa i aquell que ens la va proposar, segurament que no podrà "esc...
Comentaris