Passa al contingut principal

Seguint el pas de la tecnologia


Llegeixo a una entrevista realitzada a Nicholas Burbules al diari La nación (veure entrevista) alguns dels conceptes relacionats amb l'ús de la tcnologia a l'aula i que estan en el cap de molts de nosaltres. Tot i que es tracta d'una entrevista curta, parla d'un grup de temes interessants.

Derivades de la lectura de la mateixa em permeto escriure unes poques impressions personals sobre alguns dels temes tractats. Per una banda, i no és el primer cop que ho llegeixo ni que ho parlo, sembla clar que a nivell d'eines i conceptes els nostres alumnes tenen més capacitats que nosaltres. Voldria matissar, però, que aquest penso que és un concepte enganyós, en el sentit que són destres en aquelles eines que utilitzen de forma més general (Messeger, missatges SMS, navegació per internet, mail, ...) , mentre que n'hi ha moltes altres que simplement són autèntics desconeixedors (edició web, tractament d'imatges, ...). Els professors, tenim l'oportunitat de formar-nos (les possibilitats són diverses), i per motius molt diferents i molt personals (falta de temps, altres feines, falta de motivació, ocupacions familiars, ...) no tothom es va actualitzant com caldria. Aquest podria ser un problema puntual, i no passaria res. Però lo més habitual és que donat que la clau principal recau en la mateixa persona que es té d'anar actualitzant, els mateixos motius o situacions personals es van repetint i/o allargant en el temps, i això sí que esdevé problemàtic.

Dit d'una altra manera, puc tenir un o dos anys molt embolicats i deixar la meva vessant d'actualització didàctica un poc en stand-by, més endavant, quan sigui possible, ja ho reprendré. Però si "paso" de fer cursos de formació de forma sistemàtica, any rere any, pels motius que siguin (administrativament no em fan falta, les classes les faig a la manera tradicional de sempre i no veig ni penso canviar-ho, estic desmotivat i només compto els dies/mesos/anys que em falten per a jubilar-me, ...) estaré deixant de complir amb la meva feina, així de clar !!! Pot un venedor de rentadores estar al marge dels nous models que es fabriquen i continuar sabent les mil i una característiques dels models de fa dos anys enrera? És evident que no.

Llavors què hi ha diferent? Un lloc és una administració pública i l'altre una empresa .... si, si ... però els dos ofereixen serveis a uns clients determinats, així que si es ho mirem des d'aquest vessant és el mateix (servei > client). Ah !!! Els € !!! Un venedor de rentadores, normalment, cobrarà una part del seu sou en comissions, i per tant li interessarà vendre'n el nombre més gran possible (i això el fa mantenir-se actualitzat en els darrers models).

En el camp educatiu, comparativament, passa un fenomen molt curiós. Aquí, partint de la base, que el sou és estàndard per a tothom, cal mesurar-ho tot en termes de temps i volum de feina, per tal de veure-ho clar. Qualsevol persona que tingui un grau de formació prou alt, tindrà més possibilitats de que el director del propi centre o als mateixos companys, li encomanin tasques per a les quals és més competent (portal del centre, enregistraments de vídeos divulgatius, concursos de fotografies digitals, revisió d'ordinadors que "no se sap el motiu" però estan fallant, ...). Com més coses saps, més possibilitats tens que t'encomanin determinades tasques, mentre que si ho mirem des de l'altra banda, com menys coses ets capaç de fer (deixant de banda les tasques docents per a les que tot/es estem habilitats, clar !!!), menys coses t'encarreguen de fer, i per tant tens menys feina, menys compromisos i més temps per a tu. O sigui, si un sap poques coses, rep el mateix sou i el volum de feina és el mínim possible. No anem bé !!!


Conclusió, la gent no es forma fins que no ho veu com una cosa indefugible i quasi sempre a posteriori (m'estalvio els exemples !!!).

Ah!!! No volia allargar-me tant !!! Només volia dir que "Alguns alumnes saben més que alguns professors" .

Comentaris

Marià Cano Santos ha dit…
Hola Artur,

he llegit i he pres nota de les reflexions del Nicholas Burbules, certament interessants i que venen a sintetitzar d'alguna manera alguna de les idees que saps que ens bullen pel cap després d'haver-les escoltat, llegit o comentat en altres llocs.

També he llegit part dels 45 comentaris de lectors que conté l'entrevista, i coincideixo en l'apreciació que alguns d'ells fan quan diuen que potser caldria matitzar l'afirmació sobre que els alumnes saben més els professors.

Efectivament, jo penso que caldria veure que és allò que saben realment i, encara més important, que saben fer millor amb allò que se suposa que saben més.

Però dit això, entro en el terreny de la formació de professorat, o potser seria més apropiat dir de la falta de formació del professorat..., que tu abordes en el post. Apuntes aspectes sobre incentius professionals i motivació, però és inevitable que nosaltres tinguem una visió d'aquests temes des de la condició de funcionariat del professorat públic.

Fa pocs mesos, en unes jornades sobre competetivitat i educació, un important empresari bancari afirmava obertament que potser s'hauria de plantejar si els professors havien de ser funcionaris, donat el seu tòpic inmobilisme. Ojo, aquest no és un debat ni banal ni estèril!

Ens agrade o no, al nostre país sabem que per molta gent assolir l'estatus de funcionari, ja sigue en educació o en qualsevol altra branca administrativa, és una fita personal importantíssima: millors condicions laborals, major estabilitat i seguretat professional, menys hores de treball, més vacances, avantatges de conciliació familiar, millors retribucions, un sou garantit de forma vitalicia. O no és així?

Fora de l'oasi funcionarial, a la jungla competitiva dels empresaris autònoms o dels treballadors amb comtractes temporals, quanta gent considera la nostra situació laboral com privilegiada?

No és d'estranyar doncs que, en el imaginari col·lectiu, el funcionariat sigue considerat com un lloc d'arribada professional en comptes com un lloc de sortida. Un destí on aparcar-se indefinidament en el limb de l'auto-satisfacció, on no cal esforçar-se més del necessari en aquesta dura vida per obtenir el pa nostre de cada dia.

Sumem-li a això un sistema d'accés i selecció de competències professionals més que questionable, combinat amb un pràcticament inexistent procediment d'avaluació continuat, i potser començarem a entendre alguna de les claus de la millora de la funció pública.

Salutacions cordials,

marià :-)

Entrades populars d'aquest blog

Beetle Blocks: impressió 3D amb blocs de programació

Fa poques setmanes es va celebrar el 10è aniversari d'Scratch que, entre els seus mèrits ha estat el de proposar un entorn de programació per blocs molt visual i al qual és fàcil apropar-se a edats molt petites; per tant, ha posat a l'abast de tothom la possibilitat d'apropar-se al món de la computació. Tal ha estat el seu èxit que pràcticament la totalitat de plataformes dirigides a educació, en aquest camp, utilitzen la programació per blocs, a imatge i semblança d'Scratch. Una d'aquestes plataformes és Beetle Blocks , un entorn de programació nascut a partir d' Snap , i que té per objectiu dissenyar objectes que posteriorment s'imprimiran en 2D o 3D a partir de blocs lògics de programació. Tot i tenir-ne alguna referència prèvia, va ser a l' STEAM Barcelona Conference 2017 , quan vaig tenir-ne un contacte més directe, i ens van agradar tant les possibilitats que posava a l'abast que juntament amb Xavier Rosell vam llançar-nos a generar una ...

10 anys amb Scratch

Aquest mes de maig es celebra el 10è aniversari d'Scratch!! En concret, el 17 de maig de cada any s'ha establert com a l'Scratch Day. Aquest 2017 ha coincidit amb la jornada de robòtica RobotEbre 2017 (una gran coincidència, deixeu-m'ho dir de passada). En aquests deu anys de camí Scratch ha esdevingut una referència obligada per tal d'iniciar als nenes i nenes al món de la programació. La seva idea és molt senzilla: donat que hi ha sentències, estructures de programació i algorismes, que s'empren de forma recursiva, es poden assimilar a petits blocs lògics de programació que s'uneixen com a peces de Lego, potenciant d'aquesta manera el pensament lògic i un aspecte més visual de la programació . I el seu mèrit és que totes les propostes d'iniciació a la programació i la robòtica es fonamenten amb la programació per blocs que ha popularitzat Scratch. Tot això unit a l'execució en línia i la possibilitat de compartir les creacions amb tot...

Introduint els puzzles amb Tangram a Educació Infantil

  Els puzzles són un dels jocs que comencen a introduir-se en els nens que fan Educació Infantil, si bé els que normalment es fan servir són els que estan fets per cubs amb imatges impreses a les seves cares i que juntament amb altres conformen una imatge més gran. És un poc més estrany jugar o fer puzzles amb el Tangram. Aquests dies, a casa, hem començat a jugar amb el Tangram. El material que hem utilitzat és molt bàsic: reculls de figures on les peces estan diferenciades per colors; fulls en blanc on dibuixem cada figura utilitzant les peces d'un Tangram, que en una etapa inicial és bo que siguin de diferents colors; les figures es poden pintar amb el color corresponent, el fet de pintar la figura ja és per ell mateix una bona introducció al Tangram; un Tangram de colors per anar construint la figura que hem pintat (en cas de no tenir-ne cap es pot construir amb trossos de cartolina de colors). L'activitat resultant és força entretinguda i addictiva!! ...