Tres és companyia

L'ordenació dels elements digitals que de forma gradual es van incorporant als centres educatius fan necessària una certa planificació per tal que tingui un cert sentit i una intencionalitat pedagògica clara. Aquesta planificació, en el cas del sistema educatiu català, es concreta en el Pla TAC de centre (en altres llocs anomenat Proyecto Digital de Centro). En aquest document els centres han de fer una planificació,a mitjà termini, que defineixi les línies principals en la gestió i dotació de recursos digitals, tant de maquinari com materials pedagògics, l'organització dels espais digitals del centre, les necessitats de formació que se'n deriven, el treball integrat de les TAC a les àrees, .... i molts altres aspectes, que tots junts conformen una sola entitat, sota el descriptor "gestió i usos de les TAC en el centre" . El document de referència, per tal d'orientar en l'elaboració i implantació del Pla TAC de centre, és la publicació num. 1 de la Col·...

Web del congrés: http://www.ub.edu/congresice/presentacio.html El III Congrés internacional de noves tendències en la formació permanent del professorat, organitzat per la Universitat de Barcelona, va resultar sorprenent pel conjunt de continguts que s'hi van tractar. Segurament jo mateix em vaig fer una idea poc precisa d'allò que s'amaga al darrera de la formació permanent dels docents, i d'aquí que parlar de forma tan directa i profunda sobre la veritable raó de ser de l'escola m'agafés d'improvist. Ben mirat la formació permanent ha d'estar al servei de la institució educativa, i segons quina sigui la visió que en tinguem de l'escola, així haurà de ser la formació permanent dels docents. Parlar de la funció que ha de tenir l'escola, de la identitat docent, de la formació inicial dels professors, de la seva formació permanent, d'assessorament, d'avaluació de la formació, de transferència de la formació, del paper de les tecnologies, d...

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta...

La formació docent és una de les variables més importants pel que fa a la qualitat d'un sistema educatiu. Dintre d'aquesta, podem diferenciar entre formació inicial , que corre més a càrrec del sistema universitari que "fabrica" els nous docents, i la formació permanent , que és la que s'encarrega d'anar actualitzant els coneixements i les pràctiques dels docents que ja estan dins del sistema educatiu, exercint com a tals. La formació permanent té punts de contacte amb els Plans de Formació en Centre , i també guarda relació (si anem estirant del fil) amb la concepció educativa d'un centre ( Projecte Educatiu de Centre ) i amb l'avaluació d'aquest. Sota aquesta perspectiva he anat fent una lectura de la LEC i els decrets que la despleguen fins ara, assenyalan les referències que em semblaven interessants i que en certa manera estan relacionades: formació docent, projecte educatiu de centre i avaluació docent. Fonts: http://www.gencat.cat/educac...

Estandards i educació View more presentations from atallada Fa uns mesos el Grup de Treball en Llengües Estrangeres del ICE de la URV em va convidar a fer una xerrada sobre el món dels estàndards a l'educació, com a introducció al treball en l'aplicació eXelearning ( http://exelearning.org/ ). Es va tractar d'una aproximació als conceptes que s'hi relacionen, sense entrar-hi massa en profunditat. En aquest punt també cal tenir present la Biblioteca de Recursos Digitals d'XTEC, Alexandria ( http://alexandria.xtec.cat/ ), que posa a disposició de tots els docent una gran quantitat de recursos creats seguint estàndards educatius. Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

No descobriré el món si us dic que les activitats de formació presencials (els cursos de formació), a mínim que es dissenyin correctament, han d'incloure un apartat dedicat al treball personal, fora de les hores d'obligada assistència. Jo mateix acostumo a utilitzar un curs Moodle com a suport a una activitat de formació presencial, per a recollir els materials emprats en el curs o com a espai de contacte i resolució de dubtes amb els participants. Per tant, cal tenir una certa idea de l'ús que volem fer de l'entorn virtual, del rol que hi adoptarem, i de moltes altres coses que a priori passem per alt. Si el curs és telemàtic, aquests aspectes encara tenen més importància . El disseny del curs esdevé cabdal, i la relació alumne-docent, la comunicació, les activitats d'ensenyament-aprenentatge proposades, i fins i tot l'avaluació, han de ser repensades i actualitzades al nou entorn. A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ja han començat a po...

Un expert assessor d'empreses en gestió del temps va voler sorprendre els assistents a la seva conferència. Va treure de sota de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. El va col·locar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un puny, i va preguntar: - Quantes pedres penseu que caben en el flascó? Després que els assistents fessin les seves conjectures, va començar a posar pedres fins que va omplir el flascó. Quan va acabar va preguntar: - És ple? Tothom el va mirar i va assentir. Llavors va treure de sota de la taula una galleda amb graveta. Va posar part de la graveta al flascó i el va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir: - És ple? Aquesta vegada els oients van dubtar: - Potser no. - Bé ! I va posar a la taula una galleda amb sorra que va començar a abocar al flascó. La sorra es filtrava pels petits racons que deixaven les pedres i la grava. - És ple? –...