Vés al contingut principal

Decisions intuïtives



Quantes decisions prenem de forma diària? Quins són els elements que emprem per decidir-nos entre diverses opcions? Quins són els mecanismes que s'amagen detras d'una desició eficaç?

Sembla que els darrers avanços dins la psicologia del coneixement apunten al fet que en ocasions el fet de tenir una part de la informació pot ser més bo, més eficaç, que tenir-la tota. Fins ara sempre s'ha dit que abans de prendre una desició és bo tenir damunt la taula tots els elements (positius i negatius) que ens poden ajudar a decidir en un sentit o en un altre. Però, aquesta manera de fer, si ens parem a pensar, no resulta ser massa operativa, tots els dies a totes hores estariem realitzant anàlisis davant la gran quantitat de coses que decidim al dia."Hi ha una desició darrera de cada acció, creença, percepció". La majoria de decisions importants, sembla ser que, es prenen de forma intuïtiva i en base a uns principis generals.

Sense ser cap mena d'experts amb la matèria ni conèixer totes les variables que intervenen, davant la pregunta "Quin pais guanyarà més nombre de medalles en els propers Jocs Olimpics de Pekin 2008?" quasi bé tothom respondriem el mateix .... es una resposta (desició) intuïtiva. Ens enamorem de forma intuïtiva. Davant un menú gastronòmic, decidim de forma intuïtiva allò que menjarem. En el moment de fer un xut a porta, quines variables fa servir el jugador per decidir? ... amb poc temps per fer-ho .... decideix de forma intuïtiva.

Tenir un bon motiu per decidir quelcom, en ocasions pot ser millor que tenir-los tots presents. Pel que sembla hi ha una branca anomenada heurística del coneixement que tracta sobre tot allò relacionat amb les desicions intuïtives i on també s'hi tracten aspectes d'inferència insconscient, o dels mecanismes que el cervell posa en funcionament per tal de d'interpretar els senyals que li arriben a través dels sentits.
Aquests són els apunts que he pogut prendre del programa REDES, emès per La 2 el 27-07-08, en el que s'entrevistava a Gerd Gigerenzer, expert en la matèria.

Ja fa uns anys que vaig descobrir la importància de la psicologia dins el camp de l'educació, de les relacions que s'hi estableixen entre els diversos actors: professors, alumnes, famílies .... encara que sigui una obvietat (com deveu d'estar pensant), quan s'accedeix a la professió des de la Facultat de Química o des de la Facultat de Lletres, no es tracta d'una cosa tan òbvia. Diguem que els docents no estem formats en aspectes psicològics, en el moment d'accedir a la feina.

En aquest cas, les desicions intuïtives m'han cridat l'atenció en relació als processos educatius. Durant els darrers mesos, arran de la formació rebuda en aspectes de Qualitat i Millora aplicats a l'Educació, he vist que un dels punts crítics és el que fa referència a la recollida i anàlisi de les dades del sistema. La gran quantitat de dades que es manipulen i la forma de fer-ne una interpretació correcta que ajudi a prendre desicions adequades, sembla que és uns dels aspectes més dificultosos relacionats amb Qualitat i Millora. Potser s'està sistematitzant l'anàlisi en una proporció massa alta, massa extrema. Al cap i a la fi, les organitzacions estan formades per persones, i les relacions i la coordinació dels diversos òrgans que les composen, depenen de forma molt directa de les mateixes persones que els composen.

Així doncs, si finalment hem d'arribar a les interaccions interpersonals per entendre com funciona una organització, és lògic tenir present la psicologia, com una eina tant per entendre moltes de les coses que succeeixen en el si de l'organització, com per saber actuar i interaccionar de forma adequada cercant canvis i aspectes de millora dins la cultura organitzacional.

Algunes referències interessants sobre el tema:
  • Transcripció de l'entrevista a Gerd Gigerenzer (pdf)
  • Qui és Gerd Gigerenzer (wikipedia)
  • Llibre de Gerd Gigerenzer (llibre)
  • Blog de Redes (SmartPlanet)

Comentaris

mcano@xtec.cat ha dit…
Hola Artur,

molt interessant el tema del post i la referència sobre Gigerenzer. Hi prenc nota. Arriba en un moment oportú en relació a les reflexions i lectures sobre disseny organitzacional que vinc fent en els darrers dos anys.

Me lliga amb diverses idees sobre lideratge, procés decisió-acció, complexitat, caos i pensament sistèmic. Per pensar-hi en profundidat en molts àmbits d'anàlisi que podrien anar des de les relacions personals fins al camp de la cibernètica i la intel·ligència artificial. Màquines amb algoritmes de computació intuitius?...jejeje

marià :-)
Ramon Barlam ha dit…
Artur,

Com el Marià, prenc nota també de les referències. Un dels encants de la nostra feina es basa en la creativitat, i sobre aquesta crec que hi té molt a veure la intuïció.

Gràcies i bon estiu !

Entrades populars d'aquest blog

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

E…

Arriba la competència digital docent #CDD

Fa temps que es parla de les competències que han de tenir els treballadors en el context actual, dominat per la tecnologia i l'accés a la informació. Més concretament, dins de l'àmbit de l'ensenyament, sembla clar que si hem de preparar els nostres estudiants per al món de demà (a uns vuit o deu anys vista) una de les competències que els hem de dotar és la competència digital. No sabem com serà el món del futur, ni quines seran les professions que s'estilaran, però està clar que d'una manera o una altra, les pantalles, la informació i internet hi seran molt presents. Fa uns mesos el Departament d'Ensenyament va presentar els documents referents al desenvolupament de la Competència Digital de l'alumnat.

Ara bé, per tal de fer alumnes digitalment competents, cal que també els professors ho siguin. I aquí està la novetat d'aquests dies. El passat dia 6 de juliol es va presentar l'informe interdepartamental de la competència digital docent, que traça …

Aire renovat en el món educatiu: escolanova21

S'ha alçat el teló d'un nou escenari educatiu!! Potser sóc massa agosarat utilitzant aquesta expressió, però em fa la sensació que el Projecte Escolanova21 (http://www.escolanova21.cat) ha arribat per a quedar-se i canviar les practiques educatives i l'organització dels centres. I per extensió, el sistema educatiu.
Hem passat un període de temps (d'una certa sequera de propostes) on un podia assistir a jornades, conferències, xerrades, ..., en les que es mostraven experiències centrades en un canvi de metodologia, però que molt sovint estaven limitades a una aula o a un professor en concret, i més darrerament hem conegut d'algun centre que de forma integral ha iniciat processos de transformació metodològica. Aquests professors i centres innovadors han tirat endavant aquestes pràctiques prenent decisions arriscades i fent de funambulistes sobre el fil del marc legal educatiu. Cal reconèixer la seva valentia i la seva força per a impulsar el canvi portes endins, amb…