El dissabte passat (31-01-09) prèviament a l’Assemblea General Ordinària d’Espiral, que es va celebrar al CETEI (centre de Tecnologies Ituarte), en Jordi Vivancos (Cap del Servei TAC del Departament d’Educació i autor del blog “De les TIC a les TAC”), va oferir a tots els assistents la conferència “La competència digital i les TAC”. En Joan Badia, Director General d’Innovació, va presidir l’acte. El que segueix a continuació és una transcripció dels aspectes més interessants des del meu punt de vista personal.
Aproximació a les competències bàsiques
En una primera aproximació es va fer un breu recorregut històric del desenvolupament curricular, des del 1867, amb la Llei Moyano, on el currículum s’estructurava al voltant dels “fets” i la “memòria” al voltat dels mateixos, fins a la LOE del 2006, moment en que apareixen les competències bàsiques i mètodes pedagògics. Inicialment, els primers que van començar a parlar de competències van ser psicòlegs vinculats al món dels recursos humans (McClelland).
Van donar-se compte que no hi havia correlació entre l’expedient acadèmic i l’evolució personal dins la companyia .... aquest fet els van portar a buscar altres indicadors que els ajudessin a identificar els candidats més apropiats per a cada lloc de treball. Una altra peça important en la definició del concepte de competència és l’estudi que va encarregar l’UNESCO, dirigits per Jacques Delors i que es conegut amb el nom “Pilars de l’Educació” (1996). En ell, tot i que no es parla directament de competències, s’hi poden veure reflectits els seus fonaments.
A casa nostra, Catalunya, tenim els inicis en els treball del FREREF 1999-CNE 2001. Un altre aspecte a tenir en compte és la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de la UE (2006). Aquesta recomanació europea coincideix en el moment en que s’està elaborant la LOE i ja podem trobar “mapejades” les corresponents equivalències en la pròpia llei.
En el desplegament de la LOE, les quatre tipologies, pràcticament es poden identificar en els quatre pilars que es definien en l’informe UNESCO. De forma simplificada podem dir que les competències són coneixements posats en acció, posats en pràctica.
Competències bàsiques i principi de Pareto. Si intentem aplicar aquest principi al món del programari, el 80 del usuaris fem ús del 20 % de les funcionalitats disponibles, mentre que el 20% fan ús del 80% de les funcionalitats. En canvi quan es compra la llicència d’ús el cost és del 100% en tots els casos.
Transposat a les competències bàsiques, podríem fer-ne la lectura de que hi ha un 20 % del currículum que el seu impacte posterior és del 80%. Per tant allò que hauríem de fer els docents és concentrar-nos en treballar aquest 20% que tanta influència futura tindrà en els nostres estudiants.
Competència digital
Podem entendre la competència digital com una suma d’alfabetitzacions (alfabetització informacional + alfabetització audiovisual + alfabetització TIC). La convergència digital facilitarà la conversió dels tres tipus d’alfabetitzacions que actualment la composen. A més, altres actors internacionals, com per exemple ISTE(http://www.iste.org/), estableixen un seguit d’àmbits o camps en els que es pot descomposar la competència digital.
Si ens fixem l’ordre en que apareixen veurem que el domini a nivell tecnològic no és el primer que apareix .... per reflexionar-hi. El Departament està treballant en un document per establir un marc comú de la competència digita vàlid per a tota la comunitat educativa. S’espera poder fer-ne difusió i contrast aquest mateix curs acadèmic. Per que parlem de TAC? Partint de la posició inicial de que el nom que donem a les coses orienten de forma molt clara l’us que en fem i la seva intencionalitat, mirant enrere als noms que hi hem anat assignant tenim:
Van donar-se compte que no hi havia correlació entre l’expedient acadèmic i l’evolució personal dins la companyia .... aquest fet els van portar a buscar altres indicadors que els ajudessin a identificar els candidats més apropiats per a cada lloc de treball. Una altra peça important en la definició del concepte de competència és l’estudi que va encarregar l’UNESCO, dirigits per Jacques Delors i que es conegut amb el nom “Pilars de l’Educació” (1996). En ell, tot i que no es parla directament de competències, s’hi poden veure reflectits els seus fonaments.
A casa nostra, Catalunya, tenim els inicis en els treball del FREREF 1999-CNE 2001. Un altre aspecte a tenir en compte és la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de la UE (2006). Aquesta recomanació europea coincideix en el moment en que s’està elaborant la LOE i ja podem trobar “mapejades” les corresponents equivalències en la pròpia llei.
En el desplegament de la LOE, les quatre tipologies, pràcticament es poden identificar en els quatre pilars que es definien en l’informe UNESCO. De forma simplificada podem dir que les competències són coneixements posats en acció, posats en pràctica.
Competències bàsiques i principi de Pareto. Si intentem aplicar aquest principi al món del programari, el 80 del usuaris fem ús del 20 % de les funcionalitats disponibles, mentre que el 20% fan ús del 80% de les funcionalitats. En canvi quan es compra la llicència d’ús el cost és del 100% en tots els casos.Transposat a les competències bàsiques, podríem fer-ne la lectura de que hi ha un 20 % del currículum que el seu impacte posterior és del 80%. Per tant allò que hauríem de fer els docents és concentrar-nos en treballar aquest 20% que tanta influència futura tindrà en els nostres estudiants.
Competència digital
Podem entendre la competència digital com una suma d’alfabetitzacions (alfabetització informacional + alfabetització audiovisual + alfabetització TIC). La convergència digital facilitarà la conversió dels tres tipus d’alfabetitzacions que actualment la composen. A més, altres actors internacionals, com per exemple ISTE(http://www.iste.org/), estableixen un seguit d’àmbits o camps en els que es pot descomposar la competència digital.
Si ens fixem l’ordre en que apareixen veurem que el domini a nivell tecnològic no és el primer que apareix .... per reflexionar-hi. El Departament està treballant en un document per establir un marc comú de la competència digita vàlid per a tota la comunitat educativa. S’espera poder fer-ne difusió i contrast aquest mateix curs acadèmic. Per que parlem de TAC? Partint de la posició inicial de que el nom que donem a les coses orienten de forma molt clara l’us que en fem i la seva intencionalitat, mirant enrere als noms que hi hem anat assignant tenim:
- anys 70: tècniques audiovisuals, tecnologia educativa;
- anys 80 i 90: ensenyament assistit per ordinador, mitjans audiovisuals, tecnologies de la informació , (CAI, CBL, CML, ICT, media education);
- ara: eLearning, mlearning, gestió del coneixement, Web 2.0.
TAC= elearning + gestió del coneixement
Les TAC, però, es poden veure des de diferents perspectives: - perspectiva del tecnòleg educatiu, centrades en el professor, centrades en l’alumne i centrades en el grup;
- perspectiva des dels continguts digitals que es disposen;
- TAC i Psicologia d ‘aprenentatge (elearning innovations - levels of abstraction multiple, o d’una també taxonomies de Bloom+ intel·ligències múltiples de Gardner);
- mirada de la governança de la tecnologia, .... els equips directius dels centres han de tenir present que la tecnologia es un element central en la presa de decisions .... hi ha d’haver un document que en parli (pla TAC). La governança ha de preveure el disposició de maquinari que es desplega ... això es veurà concretat en aquest cas a través del catàleg que en breu tindran a disposició els centres educatius.
El professorat i la competència digital
Els professor no podem estar-ne al marge. Koehler & Mishra (2007) ho descriuen clarament, quan diuen que és necessària una component de coneixement centrat en l’especalitat docent, més una component de coneixements pedagògics i una tercera component de coneixements tecnològics. Així, per exemple, ISTE (http://www.iste.org/), proposa 5 dimensions de la competència digital per al professorat. El repte és definir i anar concretant l’escola del segle XXI, l’escola digital,.... que haurem d’anar desenvolupant entre tots. Per donar resposta a aquest reptes es va crear el Pla Director TAC (document bàsic en l’estructuració i organització del Servei TAC del Departament d’Educació).
Algunes idees més a mode de tancament van ser que la operativització de les competències no és/serà senzill d’orquestrar, tot i que en el cas de les TAC (competència digital) potser s’albira menys dificultós que en altres. En Joan Badia, Director General d’Innovació, va fer esment a la necessitat de prestar atenció també a les proves PISA que aquest curs dins l’avaluació de la competència lectora, introdueix com a novetat l’avaluació de la comprensió de textos en entorns digitals.
---------------------------------Va ser una jornada que va valer molt la pena tot i la distància que vaig recòrrer per tal de poder-hi assistir. Tot i que la temàtica no em resultava aliena, descobrir nous punt de vista i perspectives, i trobar nous elements de reflexió sempre és enriquidor i fascinant. Chaupeau !!!
Comentaris
la darrera vegada que vaig parlar sobre competència digital va ser al novembre passat en un comentari al post NI nativos, ni residentes,... del Boris Mir (una reflexió absolutament recomanable al voltant del significat de la competència digital). Precisament en aquell comentari feia referència al teu treball d'estudi sobre curriculum i competència TIC.
En aquell comentari escrivia: "La qüestió fonamental sobre com s'apren i com s'ha d'ensenyar en un entorn escolar, continua sent el nucli del problema. Abans sense TIC, ara amb TAC i demà no sé..., aquest problema és recurrent. Hi intervenen múltiples variables: factors personals, organitzacionals, emocionals, socials, culturals, cognitius.."
Avui hi continuo convençut, allò complicat no és educar amb TIC sinó educar. I avui encara no tinc massa clar si es pot afirmar amb rotunditat que les TIC simplifiquen o agreugen més el problema principal.
marià :-)