Algunes orientacions per a un bon acompanyament

El passat divendres vaig tenir ocasió d'assistir a la Jornada de la ACP de CRP's, que es celebra anualment. Va ser la primera vegada que hi vaig poder anar, i el cert és que després de la intensa i extensa setmana anterior que vaig passar al CitiLab, va ser un bon punt de trobada amb alguns companys fets pocs dies abans i també un bon aforament de debat respecte al que són els dos projectes més importants, ara per ara, del Departament d'Educació.

El matí es va fer curt, i això bé a dir que el programa va ser encertat i ajustat al que demanen els temps que corren. En el pla personal vaig realitzar la descoberta de Carles Parellada, que va ser l'encarregat de realitzar la conferència central "La funció de l'assessorament dels CRP des d'una perspectiva sistèmica". Segurament per una certa cerca personal interior que vinc fent d'un temps ença, però també per una certa consciència de la importància que té la comunicació i els sentiments de les persones en tot allò que fem, i també per tot allò que ens porta el projecte EduCat1x1 (amb moltes oportunitats, dubtes, pors i incerteses), a mesura que l'exposició del Carles va anar avançant, em vaig anar adonant que allí es trobaven algunes de les idees que personalment havia anat cercant, tot i que fins al moment, de manera discontínua.

La seva conferència va ser molt encertada i fonamentalment va anar enumerant tot un seguit de característiques que, al seu parer, caldria tenir en compte en vistes a realitzar un bon procés d'acompanyament. Tot i que aquestes idees són perfectament aplicables a l'acompanyament que els membres dels Serveis Educatius haurem de fer en relació al Projecte Educat1x1, també es poden aplicar a qualsevol dels processos de formació que es puguin realitzar. Penso que són un seguit d'indicacions que tots els formadors hauríem de tenir interioritzades, i que tot i que algunes les hem anat descobrint amb el temps, en general, no hem tingut accés a una formació d'aquest estil, i que a hores d'ara em sembla que és de vital importància.

Amb les idees principals que van sortir, i amb algun petit apunt afegit, de caire més personal, vaig elaborar un mapa conceptual per tal de tenir-ho tot juntet, a un cop d'ull. Us l'adjunto tot seguit per si us resulta d'utilitat:


De manera anecdòtica l'hem anomenat Model E-S-C-O-L-A !!


Creative Commons License

3 comentaris:

mcano@xtec.cat ha dit...

Hola Artur,

gràcies per compartir l'esforç de síntesi i conceptualització que representa aquest mapa conceptual i l'anterior. Estic convençut que s'hi poden llegir més coses entre línies de les que realment hi ha reflectides no creus?

Salutacions cordials,

marià ;-)

Manel de la Fuente ha dit...

Caram Artur
quin resum tan ben fet i presentat.
Moltes gràcies en nom de tota l'ACPdeCRP

Manel de la Fuente

violinista ha dit...

Benvolgut Artur,
Ahir vaig veure el teu mapa conceptual, que em va agradar molt: organitzat i clar.
Avui llegeixo les teves opinions de la Jornada, i les comparteixo.
L'aportació d'en Carles Parellada va ser molt encertada i va generar unes sinergies positives de les persones cerreperes assistents.
A part de la visió que com a professionals ens aporta, déu-n´hi-dó la càrrega de profunditat i ajut que pot aportar la pràctica sistèmica en l'entorn personal i familiar.
També dir-te que com tu, sempre m'ha preocupat el tema de la comunicació interpersonal.
Gràcies,
Enric Badal i Valls