Passa al contingut principal

Audiència bloggera amb el Conseller Ernest Maragall


És evident que realitzar un desplaçament de 200 km des d’Amposta cap a Barcelona, més 200 km més de retorn a casa, mereixen tenir una bona motivació. Estic acostumat a fer-ho, però aquesta vegada era diferent. La proposta era “estranya”, si més no, poc habitual. L’Honorable Conseller d’Educació, Ernest Maragall, havia convocat a un grup de professionals vinculats al món de la web 2.0 i de professionals docents coneguts per la seva activitat blogera (o en altres camp) i vinculada al món educatiu. Tot plegat una vintena curta. Com és habitual, i sempre que es dóna l'ocasió, vam fletar un viatge conjuntament des de les terres tarragonines amb Marià Cano i Xavi Suñe.

Fa poques setmanes que el Departament d’Educació ha obert diversos compte d’usuari en entorns que venim anomenant 2.0 . De moment, un bloc [http://www.gencat.cat/educacio/bloc/], un canal a Twitter [http://twitter.com/Educacio_cat] i un canal a Youtube [http://www.youtube.com/user/Educaciocat]. La finalitat de la trobada era poder rebre aportacions i debatre al voltant de l’ús d’aquestes eines per part de l’administració educativa.

Es tractava doncs d’una proposta engrescadora i que,una vegada assumit el compromís, només esperes que les expectatives de poder mantenir un diàleg fluid i entre iguals puguin fer-se realitat. Doncs bé, 2:30 hores van ser les que vam estar amb el Conseller parlant i debatent, en un diàleg d’anada i tornada, amè, pla i sincer. I sobra dir que amb això, les meves expectatives més que completes.

Ans de seguir amb alguns dels aspectes més destacats de la sessió, sí que voldria destacar la sensació de valentia i convicció que em va transmetre. Ja n’ha donat mostres durant els darrers anys, impulsant la redacció de la LEC, canvis en el calendari escolar o impulsant decididament el projecte EduCat1x1. I ara, a curta distància, i en el tema que es debatia, la sensació va ser la mateixa. Convicció i decisió per a tirar endavant aquest nou projecte dins el marc de la web 2.0 .

Molts dels companys han escrit una entrada relacionada en el seu blog personal:

També voldria utilitzar, modestament, el meu blog per fer una breu reflexió de la sessió; aquests són alguns dels temes que voldria destacar:

Capacitat comunicativa. Segurament la immediatesa i la possibilitat de comunicar-se directament des de l’administració a l’administrat, i viceversa, és la potencialitat més gran d’aquests entorns. De forma natural, en aquests espais, la participació augmenta de forma exponencial i per tant cal diversificar responsabilitats en el camp de l’atenció a l’usuari i resposta a les demandes plantejades. Inevitablement cal un equip de redacció diversificat i potent. Per altra banda cal estar disposat a abandonar el centre del cercle, i fer un pas o més en direcció a la perifèria, donant per fet d’aquesta manera que són els usuaris els que validaran l’eina a partir de la funcionalitat o informació que aquesta els hi aporti. Si l’eina és considerada útil, i està oberta a la participació, els usuaris la utilitzaran. Si per altra banda, el que passa al món real, es trasllada al món virtual (mecanismes complexes de resposta, feed-back inexistent, poca receptivitat o capacitat de diàleg, ...), portarà a una baixa utilització per part dels usuaris.

Agregació de diversos canals. Estaria bé que els canals s’anessin consolidant i incorporant en els diversos web institucionals, i que des d’un lloc central s’hi pugues accedir a la resta (ara es troben desconnectats per complet). I cal tenir present que encara hi ha força gent que està molt lluny d’utilitzar lectors RSS o utilitats com Twitter. Molts encara estan fent un ús extensiu del correu. Per tant caldria oferir diversitat de canal de comunicació, des de rebre les novetats per e-mail, fins a RSS i altres possibilitats com la publicació a Twitter.

Centrar temes. Almenys en una primera fase, cal centrar els temes o l’orientació que se li vol donar a cada entorn. Per una part està la web oficial del Departament d’Educació, i la d’XTEC, i molts altres entorns on l’afluència de notícies i novetats és constant. Sembla clar que un dels objectius és poder tenir un diàleg directe sobre diversos temes relacionats amb l’administració educativa, tant per poder comunicar les idees per part de l’administració com per poder rebre els suggeriments per part de l’audiència. Aquest aspecte, per ara verge, ha estat debatut en moltes ocasions (en moltes converses de cafè), i per tant, celebro que hi hagi una possibilitat de fer aportacions constructives en qualsevol àmbit relatiu a la tasca docent. Quin treballador no estaria content que el seu cap li demanés opinió? També és possible que encara que no de manera immediata es vegi clar que cal més d’un bloc (per exemple) per a tractar temes diversos ..... això, però, ja s’anirà veient. Un altre tema molt interessant seria el d’establir mecanismes agregadors al voltant dels diversos temes educatius i formacions que es realitzen al seu voltant. M’explico. Gastem molts esforços per organitzar la formació i gestionar-la, però una vegada finalitzada, no hi ha na sistemàtica de recollida del saber i del coneixement que s’ha generat. Es tracta d’una gran quantitat de coneixement que tenim en el si de la nostra organització però que queda dispers, a no ser que es reflecteixi per via d’algun dels assistents, pels canals web personals de cadascú.

Capacitat de convicció. És genial que des del Departament, encapçalat pel Conseller, es tingui una decidida intenció de començar a caminar dins aquest entorn tant nou (administrativament parlant). Caldrà, però, que altres unitats o serveis també sentin aquesta necessitat com a pròpia i poc a poc vagint sentint la necessitat d’adaptar-se a aquesta nova proposta. Per exemple, és lògic pensar que des de Serveis Territorials de Terres de l’Ebre, hi puguin haver decisions que foren bones consultar en el si de la comunitat local. Els temes locals no tenen, en principi, cabuda ni massa interès en àmbits de caràcter més general. Per tant, és previsible que poc a poc, aquesta iniciativa es vagi replicant i adaptant a les necessitats locals o específiques d’una temàtica determinada (podríem fer un espai propi de PAC’s ? ...... o per exemple l’espai Ning d’EduCat1x1). Estic segur que amb el temps tot arribarà.

Com deia aquell ..... tot és començar, i el demés, .... ja vindrà !!


Els assistents vam ser (espero no deixar-me a ningú):

Per a més informació consulteu la notícia publicada al 3cat24 .

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

Trina Milan ha dit…
Artur,
moltes gràcies per acceptar venir a participar en la trobada, és una primera acció de relació directa que veiem necessària per a la consolidació dels nous canals socials. La relació entre professionals i responsables polítics sempre ha estat necessària i no sempre suficient; potser iniciant converses virtuals podrem aconseguir accions que millorin la qualitat de la feina de tots els que formen part de la comunitat educativa. Gràcies de nou i estem en contacte

Entrades populars d'aquest blog

Adaptant-nos a la xarxa

A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

UMPC

Ultra Mobile Personal Computer ( veure Wikipedia ), aquest és el significat que s'amaga darrera d'aquestes sigles. Llegint el blog Gabinete de Informatica ( http://gabinetedeinformatica.net/wp15 ) he trobat aquest vídeo on es mostra què i com pot ser el futur proper quan aquests dispositius siguin d'ús general. Certament, a hores d'ara, molts entenem que el futur passa per introduir de forma decidida tota la potència que ens aporten les eines TIC a l'educació. Ha de ser així, o no serà. Tal vegada, l'aspecte clau vindrà donat d eles mateixes famílies. Encara està molt llunyà els dies en que imaginem a un alumne que assisteixi amb un PC a classe. Suposo que en ambients universitaris aquest fet ja es deu donar en major o menor grau, encara que sigui de forma anecdòtica. En un centre de secundària, ara, això es veu molt i molt lluny, per diversos motius, entre ells pel cost que suposa el PC, perquè encara no és una eina que es consideri indispensable, i perque els

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta