Sempre, faci el que faci, inevitablement, la seva banda sonora em fa alçar els ulls cap a la pantalla del televisor. Ja no sé si és el costum, o la seva tonada, o ..... no sé ..... el cert és que si fessim l'exercici de traslladar-ho al nostre àmbit professional, ..... seria impressionant !!! Un imme d'equip, com aquest, és el que m'agradria tenir. Tot seguit la transcripció original:
Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.
El futbol, no és bonic? la velocitat, el control, anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol?
És el joc en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat.
Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.
La feina ben feta, qui no recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.
Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí, des d'aquí universals.
La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó.
Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.
Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret?- es preguntava tothom.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.
Són les ganes, treballar fort. Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.
Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret, es preguntava tothom.
Si fem les coses com nosaltres sabem: hi ha res impossible?, què no aconseguirem?.
I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.
El futbol, no és bonic? la velocitat, el control, anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol?
És el joc en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat.
Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.
La feina ben feta, qui no recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.
Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí, des d'aquí universals.
La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó.
Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.
Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret?- es preguntava tothom.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.
Són les ganes, treballar fort. Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.
Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret, es preguntava tothom.
Si fem les coses com nosaltres sabem: hi ha res impossible?, què no aconseguirem?.
I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.
Comentaris
http://ticcancanto.blogspot.com/2009/12/quin-es-el-secret-la-feina-ben-feta.html
http://ticcancanto.blogspot.com/2009/12/quin-es-el-secret-la-feina-ben-feta.html
marià :-)