Passa al contingut principal

Entrades

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta...

LEC i formació docent (buidatge de referències)

La formació docent és una de les variables més importants pel que fa a la qualitat d'un sistema educatiu. Dintre d'aquesta, podem diferenciar entre formació inicial , que corre més a càrrec del sistema universitari que "fabrica" els nous docents, i la formació permanent , que és la que s'encarrega d'anar actualitzant els coneixements i les pràctiques dels docents que ja estan dins del sistema educatiu, exercint com a tals. La formació permanent té punts de contacte amb els Plans de Formació en Centre , i també guarda relació (si anem estirant del fil) amb la concepció educativa d'un centre ( Projecte Educatiu de Centre ) i amb l'avaluació d'aquest. Sota aquesta perspectiva he anat fent una lectura de la LEC i els decrets que la despleguen fins ara, assenyalan les referències que em semblaven interessants i que en certa manera estan relacionades: formació docent, projecte educatiu de centre i avaluació docent. Fonts: http://www.gencat.cat/educac...

Estàndards i educació

Estandards i educació View more presentations from atallada Fa uns mesos el Grup de Treball en Llengües Estrangeres del ICE de la URV em va convidar a fer una xerrada sobre el món dels estàndards a l'educació, com a introducció al treball en l'aplicació eXelearning ( http://exelearning.org/ ). Es va tractar d'una aproximació als conceptes que s'hi relacionen, sense entrar-hi massa en profunditat. En aquest punt també cal tenir present la Biblioteca de Recursos Digitals d'XTEC, Alexandria ( http://alexandria.xtec.cat/ ), que posa a disposició de tots els docent una gran quantitat de recursos creats seguint estàndards educatius. Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Aprendre i ensenyar en línia

No descobriré el món si us dic que les activitats de formació presencials (els cursos de formació), a mínim que es dissenyin correctament, han d'incloure un apartat dedicat al treball personal, fora de les hores d'obligada assistència. Jo mateix acostumo a utilitzar un curs Moodle com a suport a una activitat de formació presencial, per a recollir els materials emprats en el curs o com a espai de contacte i resolució de dubtes amb els participants. Per tant, cal tenir una certa idea de l'ús que volem fer de l'entorn virtual, del rol que hi adoptarem, i de moltes altres coses que a priori passem per alt. Si el curs és telemàtic, aquests aspectes encara tenen més importància . El disseny del curs esdevé cabdal, i la relació alumne-docent, la comunicació, les activitats d'ensenyament-aprenentatge proposades, i fins i tot l'avaluació, han de ser repensades i actualitzades al nou entorn. A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ja han començat a po...

Les pedres grans i petites

Un expert assessor d'empreses en gestió del temps va voler sorprendre els assistents a la seva conferència. Va treure de sota de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. El va col·locar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un puny, i va preguntar: - Quantes pedres penseu que caben en el flascó? Després que els assistents fessin les seves conjectures, va començar a posar pedres fins que va omplir el flascó. Quan va acabar va preguntar: - És ple? Tothom el va mirar i va assentir. Llavors va treure de sota de la taula una galleda amb graveta. Va posar part de la graveta al flascó i el va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir: - És ple? Aquesta vegada els oients van dubtar: - Potser no. - Bé ! I va posar a la taula una galleda amb sorra que va començar a abocar al flascó. La sorra es filtrava pels petits racons que deixaven les pedres i la grava. - És ple? –...

La veritat ofèn, al Japó i aquí també

Avui, 16 de març de 2011, hem tingut constància a través de tots els mitjans de comunicació que el reactor 2 de la central nuclear de Fukushima (Japó) està greument danyat i emetent elevades quantitats de radicació a l'exterior ( http://www.elpais.com/articulo/internacional/nueva/cadena/accidentes/complica/situacion/planta/Fukushima/I/elpepuint/20110316elpepuint_1/Tes ). De tots és sabut a hores d'ara que el passat divendres 12 de març de 2011, el Japó va ser saccejat per un terratrèmol de 8,9 a l'escala Richter ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Richter ), i aquest, posteriorment va ocasionar un Tsunami. Si bé la majoria d'aquipaments nuclears van resistir bé el brutal terratrèmol, va ser el Tsunami posterior que va causar la fallada en els sistemes de refrigeració de la centra nuclear de Fukushima I. No em vull estrendre en la narració dels fets, per que d'això en trobarem abastament informació en els mitjans digitals. Vull fer esment però en una manera de...

Teoria bàsica d'indicadors

Fa uns dies que tinc aquest post que em ronda pel cap deixeu-me ans de res que va sobre indicadors, i per si això no fora prou que es tracta d'una teoria/interpretació de caràcter lliure i molt personal. Si amb això no us he espantat, i seguiu llegint, sense cap mena de dubte el tema us interessa. Resulta que en el món de l'educació, com no podia ser d'altra manera, els indicadors hi són cada cop més presents, com a eina de mesura del progrés o millora de la institucio educativa en el seu conjunt. I lluny d'anar a menys, la tendència sembla que es mantindrà com a mínim. Tota mesura on s'hi relaciona un indicador es realitza a partir d'una situació inicial, en la qual es marca un objectiu desitjable d'assolir, i on, passat un cert temps es mesura la situació final (en la que ens hem apropat més o menys a l'objectiu marcat). D'aquesta manera el percentatge de millora és una relació entre allò que s'ha progressat realment (diferència entre la situ...