Els límits de l'ètica i l'esport....

Fa unes setmanes, dins el marc de "Nits a l'Àtic", xerrades nocturnes que organitza ATICTES (Amics de les TIC de les Terres de l'Ebre) , Axel Müller va realitzar una xerrada baix el títol "L'esport i la tecnologia", on va anar posant al dia als assistents com la tecnologia ajuda a millorar la pràctica de l'esport i aconseguir més bons resultats.
En acabar la xerrada, durant el torn de preguntes, es va plantejar la possibilitat que podia existir que un esportista, fent-se valer de implantacions o pròtesis podés igualar o compertir contra esportistes, diguem-ne "habituals". En aquell moment va passar pel meu cap el terme olímpic i paralímpic. Vaig pensar que, segurament, els esportistes paralímpics obtenen marques que estan bastant per sota de les marques olímpiques ... però que podria arribar un dia en que algun complement o gadget pugués situar a l'esportiste/a en territori fronterer i en una situació difícil d'ubicar ... pensant amb les federacions sobretot. Doncs sembla que aquesta idea estava a punt de saltar als mitjans de comunicació. El seu nom, Oscar Pistorius. Us aconsello que llegiu la notícia aparguda a El PAIS. Caldrà veure quina és la postura que adopten les federacions, ja que la proposta de poder competir en els propers Jocs Olímpics de Pekin està sobre la taula .... i els temps que l'acrediten per a medir-se amb els millors del món ... també !!!!
Sens dubte, un cas molt interessant ... i més si hi penso fent-lo extensible a altres àmbits. Posem per cas .... l'Educació.