Aquest cap de setmana he llegit a La Vanguardia dins la seva secció "La Contra" una entrevista realitzada a JOHN KOTTER, un expert en lideratge de processos de canvi. Cal dir que he llegit l'entrevista des d'una òptica educativa (que és lo que em toca) i l'he trobat força interessant. Deixo aquí l'enllaç per tenir-la a mà.
Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta
Comentaris
jo tb vaig llegir dissabte la contra de Kotter però des de BCN. Me va fer pensar inmediatament en aquella altra contra llegida fa més d'un any i que me va suggerir el aquest post. Tampoc he pogut evitar pensar en situacions, persones i personatges propers coneguts per ambdos. Especialment després de llegir fragments com aquests:
Creo en el poder de las emociones y de una buena historia. Y una historia cargada de emoción es invencible. Los cambios duraderos sólo surgen a partir de las emociones: "Ver-sentir-cambiar". Ésa es la secuencia.
[...]el directivo que lidera transformaciones suele caer en el complejo de líder incomprendido y solitario, pero se equivoca: el cambio o es de todos o no es. Se debe articular un equipo guía que lo lidere, desarrollando una visión y una estrategia y consolidando el triunfo para mantener el impulso.
Las empresas generan cinismo que liquida la ilusión y es inmovilista. Debemos localizar y neutralizar esos generadores de cinismo, los víboras que siempre se quejan y hablan mal de todo y todos, y los megaegos.Cuanto más grande es un ego, menos espacio deja a los demás para que piensen y actúen.
D'un temps ençà, les idees de John Kotter, Peter Drucker i Michael Fullan me proporcionen inspiració merliniana camí de Camelot...jejeje