Sempre, faci el que faci, inevitablement, la seva banda sonora em fa alçar els ulls cap a la pantalla del televisor. Ja no sé si és el costum, o la seva tonada, o ..... no sé ..... el cert és que si fessim l'exercici de traslladar-ho al nostre àmbit professional, ..... seria impressionant !!! Un imme d'equip, com aquest, és el que m'agradria tenir. Tot seguit la transcripció original: Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom. El futbol, no és bonic? la velocitat, el control, anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol? És el joc en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat. Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom. La feina ben feta, qui no recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria. Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall. Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia ...
Comentaris
jo tb vaig llegir dissabte la contra de Kotter però des de BCN. Me va fer pensar inmediatament en aquella altra contra llegida fa més d'un any i que me va suggerir el aquest post. Tampoc he pogut evitar pensar en situacions, persones i personatges propers coneguts per ambdos. Especialment després de llegir fragments com aquests:
Creo en el poder de las emociones y de una buena historia. Y una historia cargada de emoción es invencible. Los cambios duraderos sólo surgen a partir de las emociones: "Ver-sentir-cambiar". Ésa es la secuencia.
[...]el directivo que lidera transformaciones suele caer en el complejo de líder incomprendido y solitario, pero se equivoca: el cambio o es de todos o no es. Se debe articular un equipo guía que lo lidere, desarrollando una visión y una estrategia y consolidando el triunfo para mantener el impulso.
Las empresas generan cinismo que liquida la ilusión y es inmovilista. Debemos localizar y neutralizar esos generadores de cinismo, los víboras que siempre se quejan y hablan mal de todo y todos, y los megaegos.Cuanto más grande es un ego, menos espacio deja a los demás para que piensen y actúen.
D'un temps ençà, les idees de John Kotter, Peter Drucker i Michael Fullan me proporcionen inspiració merliniana camí de Camelot...jejeje