Avui ha estat un dia molt interessant, he tingut l'ocasió de poder assistir al IV Seminari Internacional de la UOC, que durarà fins divendres, i haig de dir que no m'ha defraudat gens ni mica, ans al contrari. Segurament és l'experiència amés alt nivell que he tingut en aquest camp d'exploració-formació-construcció-innovació pel qual estic caminant ja fa un temps.
Hi han hagut tres xerrades d'una hora de duració cadascuna. I després de cada xerrada 45 minuts reals de debat, qüestions i aclariments.
Els tres ponents han estat:
Hi han hagut tres xerrades d'una hora de duració cadascuna. I després de cada xerrada 45 minuts reals de debat, qüestions i aclariments.
Els tres ponents han estat:
Phil Long, Associate Director of the Office of Educational Innovation and Tecnology, MIT (USA). La seva conferència ha portat per títol: Web 2.0 and education: an overall look.
Juan Freire, Universidade de A Coruña (Spain). La seva conferència ha portat per títol: Web 2.0 institutional challenges.
Larry Johnson, Chief Executive Officer. New Media Consortium (USA). La seva conferència ha portat per títol: Second Life as an educational space.
Per la meva part, en resulta molt complicat tractar d'explicar amb extensió tots els temes que han sortir. Comento tres de les conclusions que he extret i que personalment em resulten molt interessant. Partint d'un pla personal i anant cap a un pla col·lectiu:
Per la meva part, en resulta molt complicat tractar d'explicar amb extensió tots els temes que han sortir. Comento tres de les conclusions que he extret i que personalment em resulten molt interessant. Partint d'un pla personal i anant cap a un pla col·lectiu:
- Actualment, el moment en el que està la web 2.0, es podria definir com la transició d'eines a continguts. Hi ha una quantitat d'eines a l'abast, ara cal saber i decidir què volem o de quina manera ens les podem utilitzar per a l'educació. Em consola sentir aquesta reflexió venint de persones tant importants. No hi ha models cada docent ha de trobar l'encaix que millor se li adapti. Personalment, en això estic; prou de preocupar-me, és lo que hi ha.
- Per a innovar s'han de crear grups de treball interdisciplinaris per tal d'integrar matèries (és el futur) i crear dinàmiques de treball en aquest sentit. El primer pas és predicar amb l'exemple. No es pot innovar de forma individual, cal un equip, un projecte comú, una mateixa visió. La innovació és una estratègia organitzativa de tota empresa.
- La tendència futura són els continguts oberts i les organitzacions obertes, donat que els inputs externs que es reben són una gran força impulsora de la innovació. Per altra banda, internament, les organitzacions han de ser molt receptives a les iniciatives dels seus empleats, donat que de totes les forces innovadores de caràcter intern, aquesta és la més important.
Durant la sessió de Juan Freire s'ha projectat un vídeo explicatiu de la situació actual en el món educatiu, relatada per un grup d'alumnes dels USA. Qué bé que està reflexada !!! Fixeu-vos !!!
Comentaris