Passa al contingut principal

Moltes preguntes i moltes respostes

Avui ha estat un dia molt interessant, he tingut l'ocasió de poder assistir al IV Seminari Internacional de la UOC, que durarà fins divendres, i haig de dir que no m'ha defraudat gens ni mica, ans al contrari. Segurament és l'experiència amés alt nivell que he tingut en aquest camp d'exploració-formació-construcció-innovació pel qual estic caminant ja fa un temps.

Hi han hagut tres xerrades d'una hora de duració cadascuna. I després de cada xerrada 45 minuts reals de debat, qüestions i aclariments.

Els tres ponents han estat:

Phil Long, Associate Director of the Office of Educational Innovation and Tecnology, MIT (USA). La seva conferència ha portat per títol: Web 2.0 and education: an overall look.

Juan Freire, Universidade de A Coruña (Spain). La seva conferència ha portat per títol: Web 2.0 institutional challenges.

Larry Johnson, Chief Executive Officer. New Media Consortium (USA). La seva conferència ha portat per títol: Second Life as an educational space.

Per la meva part, en resulta molt complicat tractar d'explicar amb extensió tots els temes que han sortir. Comento tres de les conclusions que he extret i que personalment em resulten molt interessant. Partint d'un pla personal i anant cap a un pla col·lectiu:
  • Actualment, el moment en el que està la web 2.0, es podria definir com la transició d'eines a continguts. Hi ha una quantitat d'eines a l'abast, ara cal saber i decidir què volem o de quina manera ens les podem utilitzar per a l'educació. Em consola sentir aquesta reflexió venint de persones tant importants. No hi ha models cada docent ha de trobar l'encaix que millor se li adapti. Personalment, en això estic; prou de preocupar-me, és lo que hi ha.
  • Per a innovar s'han de crear grups de treball interdisciplinaris per tal d'integrar matèries (és el futur) i crear dinàmiques de treball en aquest sentit. El primer pas és predicar amb l'exemple. No es pot innovar de forma individual, cal un equip, un projecte comú, una mateixa visió. La innovació és una estratègia organitzativa de tota empresa.
  • La tendència futura són els continguts oberts i les organitzacions obertes, donat que els inputs externs que es reben són una gran força impulsora de la innovació. Per altra banda, internament, les organitzacions han de ser molt receptives a les iniciatives dels seus empleats, donat que de totes les forces innovadores de caràcter intern, aquesta és la més important.
Per acabar, afegeixo la presentació de Juan Freire:





Durant la sessió de Juan Freire s'ha projectat un vídeo explicatiu de la situació actual en el món educatiu, relatada per un grup d'alumnes dels USA. Qué bé que està reflexada !!! Fixeu-vos !!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Adaptant-nos a la xarxa

A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta

UMPC

Ultra Mobile Personal Computer ( veure Wikipedia ), aquest és el significat que s'amaga darrera d'aquestes sigles. Llegint el blog Gabinete de Informatica ( http://gabinetedeinformatica.net/wp15 ) he trobat aquest vídeo on es mostra què i com pot ser el futur proper quan aquests dispositius siguin d'ús general. Certament, a hores d'ara, molts entenem que el futur passa per introduir de forma decidida tota la potència que ens aporten les eines TIC a l'educació. Ha de ser així, o no serà. Tal vegada, l'aspecte clau vindrà donat d eles mateixes famílies. Encara està molt llunyà els dies en que imaginem a un alumne que assisteixi amb un PC a classe. Suposo que en ambients universitaris aquest fet ja es deu donar en major o menor grau, encara que sigui de forma anecdòtica. En un centre de secundària, ara, això es veu molt i molt lluny, per diversos motius, entre ells pel cost que suposa el PC, perquè encara no és una eina que es consideri indispensable, i perque els