1200 km són el primer pas (i II)

1200 km en tres dies és el que he recorregut per assistir al IV Seminari Internacional organitzat per la UOC. Haig de dir que ha valgut la pena, molt i molt; el cap de setmana però ha estat totalment de recuperació; viatjar, és dur. Amb tot m'emporto de seminari la visió compartida amb molta més gent de que el canvi educatiu és una necessitat, encara que tothom està mirant d'esbrinar com fer-ho, com organitzar-se, quins camins seguir i quines direccions són les més adequades d'encarar en aquesta cruïlla de cruïlles. No serà senzill promoure aquest canvi, per diversos factors, però caldrà fer-lo.

Ismael Peña, en el seu bloc (http://ictlogy.net/) ha anat fent un post per a cada ponència, a mode de resum (ajudant-me a trencar complexes personals de tenir un pc al davant mentre algú està exposant ... és clar !! es poden anar agafant apunts i publicant quasi de forma instantània !!). Així que davant la seva feina magistral, em limito a facilitar els enllaços als seus posts-resum:


Agraïments
Només em queda per dir que el Seminari m'ha semblat excepcional, per la seva organització, qualitat dels conferenciants, capacitat de generar debat i innovació de les propostes. Les meves sinceres felicitacions a la UOC en general i als seus organitzadors en particular. També vull agrair de forma particular a aquelles persones que d'una manera o altra, amb petits detalls o grans detalls, han fet possible la meva assistència al mateix: Marià Cano, Begoña Gros, Francesc Balagué, Alfredo Charques.

1 comentari:

mcano@xtec.cat ha dit...

Gràcies per l'agraïment company! Però en realitat hauria de ser a l'inrevés, agraïnt-te jo l'esforç personal fet per poder estar allí durant tres dies treballant de valent. Un pas més en el camí...

Els hobbits mai viatjen sols,

marià ;-)