Mireu aquesta imatge amb atenció. Podeu observar com es mou?
De tots/es és sabut que hi ha diversos efectes visuals que de vegades ens fan percebre la realitat de forma lleugerament diferent ... A mi m'agrada molt aquest exemple que ve a continuació, on es mostra la diferència entre la visió perifèrica i la visió central:
Si no hi ha cap imprevist aquesta setmana podré redescobrir el meu cercle blau a IV Jornada de Física i Química organitzada per la Societat Catalana de Química, el proper dimecres 21, i a les I Jornades sobre els Nous Currículums d’Educació Primària i Secundària Obligatòria a Catalunya (Tarragona) , el proper dissabte 24. Espero que tingui més oportunitats d'anar avançant per aquest camí.
I .... una qüestió .... això compta per a la Pràctica Reflexiva ¿? ... Deixo aquí la pregunta ... no m'atreveixo a plantejar-ho al grup .... no sigui que la resposta sigui ..... NO .
Instruccions:
1) Mirar fixament el punt central. Amb la visió perifèrica veurem l'anell blau.
2) Podem observar, poc a poc, que l'anell va desapareixent. Tat aviat com desviem la vista del punt central, torna a reapareixer.
Aquesta setmana començaré a mirar què s'està coent dins la meva especialitat docent (Física i Química) en relació als continguts que marca la LOE i les noves tendències educatives que entre tots anem impulsant. Vull saber què és lo què es diu per diversos motius:
- per a la llicència d'estudis, que ha de tenir un caràcter integrador i multidisciplinar, quin pot ser el millor punt de sortida que la meva pròpia especialitat?
- com a preparació i renovació personal de cara al proper curs, on, d'una vegada tindré plaça definitiva de la meva especialitat ... espero que acabi així la incertesa que representa no saber quina matèria et toca donar, any rera any, ...
- això coincideix amb l'arribada de la LOE i el treball per competències.
Si no hi ha cap imprevist aquesta setmana podré redescobrir el meu cercle blau a IV Jornada de Física i Química organitzada per la Societat Catalana de Química, el proper dimecres 21, i a les I Jornades sobre els Nous Currículums d’Educació Primària i Secundària Obligatòria a Catalunya (Tarragona) , el proper dissabte 24. Espero que tingui més oportunitats d'anar avançant per aquest camí.
I .... una qüestió .... això compta per a la Pràctica Reflexiva ¿? ... Deixo aquí la pregunta ... no m'atreveixo a plantejar-ho al grup .... no sigui que la resposta sigui ..... NO .
Comentaris
m'ha agradat molt la imatge que has posat per il·lustrar la idea de visió perifèrica versus visió central.
No sé si sabies que el concepte de visió perifèrica és molt important en l'àmbit del pensament estratègic. Per exemple en escacs resulta essencial desenvolupar la capacitat de visió perifèrica del joc per tal de saber en tot moment què passa més enllà del cor de la batalla i que poden aportar les peces situades en posicions perifèriques a la lluita. El coneixement de l'entorn és cabdal.
Però això s'ha de fer de forma equilibrada ja que a la vegada és igualment important saber focalitzar correctament els objectius centrals per no dispersar excessius recursos ni atenció als problemes de la perifèria. Hi ha vegades en què cal oblidar tota la resta de peces del tauler per "veure" només aquelles posicions en què t'hi jugues la partida.
Jo penso que ambdues visions son complementaries i son dues cares d'una mateixa moneda. Quan dues realitats tenen un nivell de complementarietat tan profund a mi m'agrada pensar-les en termes de l'analogia ona-corpuscle de la física quàntica. La partícula és la visió central i l'ona és la visió perifèrica.
En fi no me facis massa cas, ja saps que la combinació dual físic-escaquista resulta criminal....jejeje
Salutacions cordials,
marià :-)
abans m'he quedat amb ganes de dir més coses per acabar de completar el comentari i pq el tema m'agrada.
La visió central i la visió perifèrica són dos conceptes estratègics que diguem prenen forma a l'espai (vinculats a la idea de distància geomètrica, o sigue a la proximitat i llunyania en l'espai). Podriem extrapolar-ho a qualsevol tipus d'"espai" sempre que siguem capaços de definir una mètrica d'aquest espai.(En els d'escacs aquesta mètrica ve donada pel propi tauler i el nombre moviments que cal fer assolir amb una peça una determinada casella)
Per exemple si volem aplicar-ho a les relacions socials entre persones. El punts geomètrics d'aquest espai serien les persones, i la "distància" entre dos punts podria definir-se com el nombre de relacions de confiança directa entre una persona i una altra. M'explico: jo estaria a distància 0 de mi mateix (òbviament), a distància 1 de tu Artur (pq te conec personalment), a distància 2 de algú que tú coneixes personalment però jo no, a distància 3 d'algú que jo no conec personalment però que coneix algú que tú coneixes, etc...s'enten, oi?
Així, en el context anterior, la visió central podria estar formada per la focalització social en aquell tipus de relacions a distància <=1 (el cercle de confiança), mentres que hi hauria tot un conjunt de visions perifèriques concèntriques a distàncies majors que 1.
Però a més de les visions a l'espai existeix una equivalència conceptual en el temps. En escacs en diem: la visió inmediata i la visió mediata. La visió inmediata té a veure amb la capacitat de visualització dels esdeveniments a curt termini i les seves conseqüències. La visió mediata per contra es refereix a la visualització dels esdeveniments a mig i llarg termini.
Totes dues visions són complementaries ja que les accions que s'han de desenvolupar, per fer realitat una previsió a llarg termini, sempre tindran lloc a curt termini i per tant hauran de fer-se en base a les prediccions de la visió inmediata. Sembla una paradoxa però no ho és, novament ens trobem davant d'una complementarietat de tipus dual.
Visió central, visió perifèrica, visió inmediata i visió mediata. Temps i espai que es barrejen fins fer-se indistingibles per acabar conformant una única visió estratègica. Ja ho deia Bobby Fisher: el joc d'escacs és la vida.
Vaja anada de bola que m'ha sortit...jejeje
Salutacions cordials,
marià :-)
vaja luxe de comentaris que te marques !!! Escolta, aquest enfocament que li has donat em sembla molt interessant i atractiu ... i també currat, molt currat, ... però ho hauré de rellegir ja que has excavat un poc fons... pero això sí, delicatessen delicatessen..... chaupeau!!!
Artur