Vés al contingut principal

Necessitem un Obama !!!



Feia temps que no escrivia res en el blog. La veritat és que he anat molt curt de temps, aquests darrers mesos, i pràcticament tot el meu fluxe literari se l'ha endut la redacció i elaboració de la llicència d'estudis que vaig poder gaudir el curs passat. Ja escriuré algun article explicant-ho, que de fet és per on volia reprendre l'edició del blog, però no serà així. Tinc necessitat d'escriure un post avui.

Aquesta setmana que deixem enrera ha estat la del dimarts 04-11-08, el Superdimarts, ha estat el dia en el que els nord-americans han escollit al seu president. El resultat ha estat aclaparador, Barack Obama, ha assolit una xifra d'electors més que àmplia per assolir el lideratge del país. El seu discurs, ple d'emocions, somnis, esperances, esperit de canvi, entusiasme, positivisme, asertivitat i humanitat, ha arribat als cors de la gent. Les capacitats comunicatives tant del propi Obama com del seu equip de campanya, i la il·lusió que ha sabut transmetre de que és possible fer un món diferent, millor, millor per a tots, ha resultat tenir una força imparable.

Personalment, la primera notícia que vaig tenir de Barack Obama va ser de la mà de Marià Cano (Cròniques dels Ports Grisos). Casualment, vam poder gaudir ambdós el curs passat d'una llicència d'estudis, però més enllà d'aquest fet, vam gaudir també de molts i molts viatges conjunts, assistències a actes diversos, i àmplies jornades de debat i reflexió.

Crec que puc assegurar que l'experiència, els coneixements, les reflexions, els punts de vista i el creixement personal que vaig (vam) poder experimentar a partir d'aquest període de treball pot ser descrit amb un "obrir els ulls com a sols dia rera dia". I ara em sorprenc a mi mateix en lectures de caire més humanístic, de reenfocament de molts conceptes relacionats amb les persones i les interaccions que entre elles s'estableixen. Potser, per aquest motiu, quan escolto a Barack Obama, les seves paraules no em poden passar desapercebudes.

Durant aquests darrers mesos, també he pogut disposar d'una visió més global del sistema educatiu, què és la feina que a mi m'ocupa. El fet d'assistir a diversitat de ponències i després, des de la perspectiva anar unint les diverses peces, actors i processos, confecciona una visió de conjunt que no sé si hagués pogut assolir d'altra manera. Si hagués de definir a la gran majoria de gent que he conegut en aquest temps, diria que tots/es tenen en comú una gran capacitat de treball i entrega per la feina que desenvolupen en el món de l'educació. I a pesar d'aquesta despesa de talent, energia i bona voluntat, el sistema té fisures, grinyola en alguns punts i no acaba de trobar-se l'encaix adequat en molts dels elements que el formen.

És paradigmàtic el fet que a pesar de que el sistema està format i gestionat per gent molt vàlida (diria que fins i tot experta) en el seu camp, la suma de les parts no dóna com a resultat general un sistema que funcioni de forma coherent i organitzada. I estic convençut que tothom està donant el millor de si mateix. M'agradaria que de sobte, tots/es siguessim conscients de que en les nostres mans està la possibilitat de fer-ho millor encara, ... sempre es pot fer millor, .... m'agradaria ser capaç de transmutar (tal i com pretenien els antics alquimistes en el camp de la ciència química) l'actitud d'aquells/es que s'esforcen sempre en veure la part negativa de les coses, la part que no funciona, la part a criticar. Crec que una crítica amb esperit de millorar és bona, ha de ser bona, però d'aquí a deixar que la crítica impregni el conjunt del sistema hi ha molta distància.

Canvianr el nostre sentir, la nostra actitud, és el primer pas per a començar a canviar el sistema. YES, WE CAN !!! Què voleu que us digui, aquesta setmana estic optimista!!!

Comentaris

Bruixadesol ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mcano@xtec.cat ha dit…
Hola Artur,

doncs sí, tens tota la raó necessitem trobar el nostre Obama. Però sobretot necessitem trobar el nostre Obama dins nostre. Aquest és per mi el principal missatge en la fortalesa de les virtuts del discurs de canvi d'Obama.

El canvi és el repte i el canvi és a dins nostre, depèn de nosaltres, de la nostra actitud davant del canvi, davant dels altres i davant del món. Perquè abans de canviar el món, potser que intentem millor canviar nosaltres mateixos.

Obama ens ho ha recordat amb clarividència i simplicitat:
"I'm asking you to believe. Not just just in my ability to bring about real change in Washington. I'm asking you to believe in yours...I'm reminded avery day that I am not a perfect man. And I will not be a perfect Predisent. But I can promise you this- I will always say what I mean and mean what I say. I will be honest about the challenges we face. And most importantly, I will wake up every single day ready to listen to you, and fight fot you not just when it's easy, but when it's hard."

Recordo aquell dia gener o febrer de l'any passat tornant d'una de les nostres exploracions, quan parats a l'àrea de servei de l'AP-7 feiem un mosset i te comentava la contundència del lema d'Obama: YES, WE CAN.

Aquell dia vam saber que faria història, que guanyaria les primàries i que guanyaria les elecccions, però sobretot que guanyaria el cor de la gent. Si construir una visió compartida és el primer pas per canviar, Obama ha fet un pas emocional de gegant.

La seva campanya passarà a la història, els seus discursos passaran a la història i els milions de nordamericans que el van escoltar pronunciant el Victory Speech a Chigaco contaran als seus fills i als fills dels seus fills: "I was here", que ells van formar part d'aquella victòria.

Si vols llegir una anàlisi lúcida dels aspectes claus del discurs tranformacional d'Obama a chicago te recomano aquest post de Bert Decker. Però per entendre'l des del cor, només cal sentir com es posen els pèls de punta quan escoltes les seves paraules.

marià :-))

Entrades populars d'aquest blog

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre. La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC (http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més destacats.

E…

Arriba la competència digital docent #CDD

Fa temps que es parla de les competències que han de tenir els treballadors en el context actual, dominat per la tecnologia i l'accés a la informació. Més concretament, dins de l'àmbit de l'ensenyament, sembla clar que si hem de preparar els nostres estudiants per al món de demà (a uns vuit o deu anys vista) una de les competències que els hem de dotar és la competència digital. No sabem com serà el món del futur, ni quines seran les professions que s'estilaran, però està clar que d'una manera o una altra, les pantalles, la informació i internet hi seran molt presents. Fa uns mesos el Departament d'Ensenyament va presentar els documents referents al desenvolupament de la Competència Digital de l'alumnat.

Ara bé, per tal de fer alumnes digitalment competents, cal que també els professors ho siguin. I aquí està la novetat d'aquests dies. El passat dia 6 de juliol es va presentar l'informe interdepartamental de la competència digital docent, que traça …

Aire renovat en el món educatiu: escolanova21

S'ha alçat el teló d'un nou escenari educatiu!! Potser sóc massa agosarat utilitzant aquesta expressió, però em fa la sensació que el Projecte Escolanova21 (http://www.escolanova21.cat) ha arribat per a quedar-se i canviar les practiques educatives i l'organització dels centres. I per extensió, el sistema educatiu.
Hem passat un període de temps (d'una certa sequera de propostes) on un podia assistir a jornades, conferències, xerrades, ..., en les que es mostraven experiències centrades en un canvi de metodologia, però que molt sovint estaven limitades a una aula o a un professor en concret, i més darrerament hem conegut d'algun centre que de forma integral ha iniciat processos de transformació metodològica. Aquests professors i centres innovadors han tirat endavant aquestes pràctiques prenent decisions arriscades i fent de funambulistes sobre el fil del marc legal educatiu. Cal reconèixer la seva valentia i la seva força per a impulsar el canvi portes endins, amb…