Sus órdene mi colonel !!!


Sóc dels darrers que va fer la mili, quan la mili era obligatòria. La vaig fer a Saragossa (va ser llavors quan vaig descobrir la ciutat, lo millor d'aquest temps malbaratat). Estava a la Unitat d'Assistència Sanitària (UASAN), sota comandament del tinent Rodríguez (per posar-li un nom). Era un personatge amb aires tirànics i diguem que no massa bona estima cap els catalans. No vaig tenir gaires problemes amb ell particularment, ja que sóc persona de poques discussions, però reconec que més d'una vegada pensava com podrien anar les coses en cas de coincidir fora de l'aquartelament i poder mantenir alguna petita conversa fora de rol tinent-soldat que ens imposaven aquells murs.

La vida em va donar aquesta oportunitat al cap de tres anys. No tinc massa traça per recordar noms (llevat del cas que els associe a cares), però de les cares i fesomies de la gent me'n recordo molt..... Estiu, Port Aventura, a la filera (o millor dit fileres) de cua per entrar..... dos matrimonis amb una bona colla de nens, rascant-se la butxaca i fent números i preparant la "pasta gansa" per entrar..... aquell "senyor", aquella veu, diria que ho és,.... vaja casualitat,....dubto....ho deu ser de debó??? Em dirigeixo a ell..... no puc quedar-me amb el dubte .... Em reconeix, tampoc feia tant de temps (tres anys). Després d'un intercanvi de paraules cordials i en plan bon rotllo (com no podria ser d'altra manera) cadascú retorna al seu grup. Al cap d'una estona es gira de forma insistent, no acaba d'entendre què és allò que portem a les mans.... són les entrades? pensa.... i no pot aguantar la temptació de preguntar: "Oye, ¿qué es eso que traeis? ¿Son tickets?".

Sense acebar-me massa vaig dir: "Son invitaciones. Existen diversas promociones a través de las cuales se pueden obtener entradas gratuitas. Ahora solo falta validarlas en taquilla. Nosotros los catalanes, montamos empresas para que sean los de fuera quienes se dejen los dineros. Ya sabe que para esto los catalanes somos únicos." I em vaig quedar d'allò tant bé. Ell no tant, va continuar buscant i remenant per la cartera..... jejeje

Aquests dies hi ha un (no arriba a tinent...) sargento xusquero que no afina massa. Per dir-ho de forma suau, està fent un "no gaire bon ús" del seu càrrec i de la seva quota d'autoritat ...... segur que la vida em donarà una altra oportunitat ...

Per cert, us recomano que visioneu els vídeos de "Historias de la Puta Mili"