Asumint el terme "competència"

En algunes ocasions utilitzo el blog per escriure idees o conceptes que vull retenir o interioritzar d'una forma més permanent. D'aquesta manera a més de fer-ne una certa difusió, el fet de treballar-ho i redactar-ho m'ajuda a retenir millor la idea. Aquest és el cas d'aquest post.

Llegint un article que hi ha en un monogràfic de “Cuadernos de Pedagogía” escrit per Carles Monereo i Juan Ignacio Pozo sobre Competències Bàsiques m'ha semblat interessant la definició que en fa.

Una competència és un conjunt de recursos potencials (saber què, saber com, saber quant i per què) que té una persona per a enfrontar-se a problemes propis de l'escenari social en el qual es desenvolupa.

No ho hem de confondre amb el terme “habilitat”. Es diferencien en que l'habilitat és la capacitat de ser realment eficient en una tasca determinada i concreta, mentre que la competència és la potencialitat de ser-ho donades determinades condicions. És ser capaç d'afrontar a partir de les habilitats adquirides, noves tasques o reptes que suposin anar més enllà d'allò que s'ha aprés.

En aquest article es fa encara un anàlisi més detallat i es parla de funcions, habilitats, estratègies i competències. A veure si me'n surto posant un exemple en el camp de la docència ....

  • Funcions: la funció de tot els docents és la d'educar i preparar els ciutadans del dia de demà per tal que siguin capaços de desenvolupar-se personalment, laboralment i socialment en un món canviant i complex.

  • Habilitats: per tal d'exercir aquestes funcions cadascú desenvolupa un conjunt d'habilitats, com tenir dots comunicatives, capacitat assertiva, intel·ligència emocional... que li permeten connectar de forma més directa o no amb les persones, i que per tant, poder desenvolupar la seva funcio (educativa) d'una manera més o menys eficaç. Quasi sempre les habilitats es van adquirint amb el desenvolupament personal.

  • Estratègies: corresponen al conjunt de mecanismes que s'activen en el moment d'enfrontar-se a una situació especial, com per exemple, una baixada de l'interès dels alumnes envers la matèria. Les estratègies comporten un grau més elevat de sofisticació cognitiva i normalment s'aprenen (cursos de formació, per exemple), ja que cal llegir el context en que s'està produint cada situació i en funció d'aquest activar els coneixements que ens permetin resoldre-la de forma més satisfactòria. Cal decidir què fer, quan fer-ho, com fer-ho o per què fer-ho.

  • Competències: les competències comporten resoldre problemes de certa complexitat encadenant una sèrie d'estratègies de forma coordinada. Seguint en l'exemple didàctic podríem citar el cas en que un professor s'enfronta a alumnes amb necessitats educatives especials, on, ser competent implicarà ser capaç d'adaptar el discurs i les activitats d'ensenyament-aprenentatge i d'avaluació, a les característiques particulars de cadascun d'ells. En aquest cas, aquesta situació, no es pot solucionar amb una única estratègia, si no que demanda l'acció coordinada de diverses estratègies que, totes juntes, conformaran una competència de l'àmbit docent (podem en aquest cas que el docent en particular és competent).