Passa al contingut principal

PMiS (I)


És inevitable, poc seriós, frívol, tot lo que vulgueu, però no puc evitar-ho, cada vegada que sento el nom em ve al cap una coneguda marca de sucs de fruita .....
Per començar la història caldria remontar-nos cap al 30-10-2006 quan el Conseller Manuel del Pozo, presenta el Pla de millora per a la secundària. Segurament que tots tenim al cap la data en que es van celebrar les darreres eleccions (1-11-2006) i per tant com és bastant usual identificar persones amb feina i projectes desenvolupats, si algú em preguntés una acció de govern del Conseller, sense dubte jo respondria: "el Pla de millora per a secundària".

El cas és que el centre on treballo, IES Els Alfacs, és un dels centres on es porta a terme allò que a hores d'ara tots coneixem amb el nom de PMiS (Pla de Millora i Soport). Intentaré explicar poc a poc de que va això, però ja avanço que no em resultarà massa fàcil .... hi ha un motiu de pes .... ningú m'ho ha explicat .... encara.

Per començar, ens van caure dos plans a la vegada, el Pla de Xoc i el Pla de Millora i Soport. La primera andanada va ser el Pla de Xoc, que segons ens van dir estava molt lligat al PMiS. No n'he tret gaire l'entrellat (ho sento), llevat que el Pla de Xoc està destinat a reduir de forma dràstica el percentatge d'alumnes de 4rt d'ESO que no obtenen el graduat i que sembla que els efectes ja s'havien de notar en aquest primer any d'aplicació (2006-2007). Lo més que he entés del Pla de Xoc ha estat (és una interpretació meva) que és el nom que rep la primera tongada de centres que s'acullen a un Pla de Millora i Soport, i el xoc és degut a que els centres escollits no més tenen dos opcions, o si o si, per portar-lo endavant.... això és lo que jo he entés segons lo vist...

Així que d'aquí endavant no parlaré més del Pla de Xoc, em limitaré a dir-li PMiS, llevat que algú m'informe de manera més concreta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Adaptant-nos a la xarxa

A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta

UMPC

Ultra Mobile Personal Computer ( veure Wikipedia ), aquest és el significat que s'amaga darrera d'aquestes sigles. Llegint el blog Gabinete de Informatica ( http://gabinetedeinformatica.net/wp15 ) he trobat aquest vídeo on es mostra què i com pot ser el futur proper quan aquests dispositius siguin d'ús general. Certament, a hores d'ara, molts entenem que el futur passa per introduir de forma decidida tota la potència que ens aporten les eines TIC a l'educació. Ha de ser així, o no serà. Tal vegada, l'aspecte clau vindrà donat d eles mateixes famílies. Encara està molt llunyà els dies en que imaginem a un alumne que assisteixi amb un PC a classe. Suposo que en ambients universitaris aquest fet ja es deu donar en major o menor grau, encara que sigui de forma anecdòtica. En un centre de secundària, ara, això es veu molt i molt lluny, per diversos motius, entre ells pel cost que suposa el PC, perquè encara no és una eina que es consideri indispensable, i perque els