Passa al contingut principal

Ser professor és sinònim de ...

Llegint el comentari que ha deixat Marià Cano (Cròniques dels Ports Grisos) en el post anterior (veure post anterior), he pensat que valia la pena profunditzar un poc més sobre el tema, donada la seva importància, i d'aquesta manera ha sorgit aquest article. Us invito a rellegir el comentari donat que a partir d'aquest s'elabora aquest article.

Ser professor és sinònim de ... :

... pensar que ja ho tens tot fet o pesar que tot ho tens per fer.
... tenir una diària jornada de treball amb temps per tot o tenir una jornada de treball amb temps per res més.
... ensenyar allò que cal aprendre o aprendre a ensenyar.
... repetir-se any rera any o renovar-se dia a dia.
... treballar per a tu o treballar per als altres.
... conformar-se amb lo que hi ha o lluitar per allò que no hi ha.
... l'avui acaba demà o el demà comença avui.
... mirar enrera el camí recorregut o mirar endavant a l'horitzó.
... pensar que en educació ja està tot inventat o reinventar-la cada dia.
... estancar-se amb les teves fortaleses o progressar en les teves debilitats.

Segons la meva curta experiència, no he conegut a ningú que hagi assolit la condició de funcionari, i no "descansi" o "esbufegui" pensant que ja ha aconseguit la seva fita (tal vegada la màxima aspiració personal), que d'aquí endavant només cal anar fent i anar passant. Això seria allò que intento descriure en la primera part de cada "sinònim". Crec que tothom ho hem pensat encara que només sigui el dia que s'aproven les oposicions.

Després d'aquest pensament inicial, que pot tenir una durada variable segons la persona, es va progressant en major o menor mesura cap a la segona part de cada "sinònim". Allò que marca les diferències en aquest canvi de mentalitat és el temps que es triga a realitzar-lo (hi ha gent que fins i tot no fan mai aquest pas) i la intensitat amb la qual es realitza el canvi de posició. Així que allò que caldria treballar des del punt de vista institucional és la potenciació d'aquest canvi amb un impuls fort i decidit. I no només des del punt de vista de formació. Tothom sabem que hi ha gent amb una tendència clara cap a l'immobilisme i no en té prou en que se li augmenti l'oferta
formativa, ja que no té el mínim interés a renovar-se o millorar.

S'haurien d'aplicar mesures a diferents nivells: reconeixement administratiu de projectes desenvolupats, control del procés de formació personal, mesures de promoció interna, reconeixement econòmic segons el treball realitzat, mesures de revisió de la capacitació didàctica, ...

... però això no seria gaire popular ... tothom ho sabem !!!

Comentaris

Marià Cano Santos ha dit…
Hola Artur,

m'ha agradat forçat el llistat de definicions contraposades sobre el significat de "ser" docent. Per aprofundir i per complementar les teves reflexions en aquest post jo recomanaria la lectura d'aquests altres articles del Boris Mir que ja apuntava en un post anterior (http://mcanosan.blogspot.com/2007/06/competncies-professionals-del.html):


http://lamiradapedagogica.blogspot.com/2006/09/qu-hacen-los-mejores-profesores.html
http://lamiradapedagogica.blogspot.com/2006/10/la-falsa-formacin-inicial-del.html
http://lamiradapedagogica.blogspot.com/2006/11/la-profesionalizacin-del-docente.html
http://lamiradapedagogica.blogspot.com/2006/10/la-formacin-del-profesorado-la-prctica.html

Salutacions cordials,

marià :-)

Entrades populars d'aquest blog

Adaptant-nos a la xarxa

A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

UMPC

Ultra Mobile Personal Computer ( veure Wikipedia ), aquest és el significat que s'amaga darrera d'aquestes sigles. Llegint el blog Gabinete de Informatica ( http://gabinetedeinformatica.net/wp15 ) he trobat aquest vídeo on es mostra què i com pot ser el futur proper quan aquests dispositius siguin d'ús general. Certament, a hores d'ara, molts entenem que el futur passa per introduir de forma decidida tota la potència que ens aporten les eines TIC a l'educació. Ha de ser així, o no serà. Tal vegada, l'aspecte clau vindrà donat d eles mateixes famílies. Encara està molt llunyà els dies en que imaginem a un alumne que assisteixi amb un PC a classe. Suposo que en ambients universitaris aquest fet ja es deu donar en major o menor grau, encara que sigui de forma anecdòtica. En un centre de secundària, ara, això es veu molt i molt lluny, per diversos motius, entre ells pel cost que suposa el PC, perquè encara no és una eina que es consideri indispensable, i perque els

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta