Tres és companyia

Sempre, faci el que faci, inevitablement, la seva banda sonora em fa alçar els ulls cap a la pantalla del televisor. Ja no sé si és el costum, o la seva tonada, o ..... no sé ..... el cert és que si fessim l'exercici de traslladar-ho al nostre àmbit professional, ..... seria impressionant !!! Un imme d'equip, com aquest, és el que m'agradria tenir. Tot seguit la transcripció original: Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom. El futbol, no és bonic? la velocitat, el control, anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol? És el joc en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat. Un equip de futbol va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom. La feina ben feta, qui no recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria. Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall. Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia ...

És evident que realitzar un desplaçament de 200 km des d’Amposta cap a Barcelona, més 200 km més de retorn a casa, mereixen tenir una bona motivació. Estic acostumat a fer-ho, però aquesta vegada era diferent. La proposta era “estranya”, si més no, poc habitual. L’Honorable Conseller d’Educació, Ernest Maragall, havia convocat a un grup de professionals vinculats al món de la web 2.0 i de professionals docents coneguts per la seva activitat blogera (o en altres camp) i vinculada al món educatiu. Tot plegat una vintena curta. Com és habitual, i sempre que es dóna l'ocasió, vam fletar un viatge conjuntament des de les terres tarragonines amb Marià Cano i Xavi Suñe . Fa poques setmanes que el Departament d’Educació ha obert diversos compte d’usuari en entorns que venim anomenant 2.0 . De moment, un bloc [ http://www.gencat.cat/educacio/bloc/ ], un canal a Twitter [ http://twitter.com/Educacio_cat ] i un canal a Youtube [ http://www.youtube.com/user/Educaciocat ]. La finalitat de la...

El passat divendres vaig tenir ocasió d'assistir a la Jornada de la ACP de CRP's , que es celebra anualment. Va ser la primera vegada que hi vaig poder anar, i el cert és que després de la intensa i extensa setmana anterior que vaig passar al CitiLab, va ser un bon punt de trobada amb alguns companys fets pocs dies abans i també un bon aforament de debat respecte al que són els dos projectes més importants, ara per ara, del Departament d'Educació. El matí es va fer curt, i això bé a dir que el programa va ser encertat i ajustat al que demanen els temps que corren. En el pla personal vaig realitzar la descoberta de Carles Parellada , que va ser l'encarregat de realitzar la conferència central " La funció de l'assessorament dels CRP des d'una perspectiva sistèmica ". Segurament per una certa cerca personal interior que vinc fent d'un temps ença, però també per una certa consciència de la importància que té la comunicació i els sentiments de les perso...

És molt probable que si sou docents i a més a més teniu les orelles parades al que es mou a la xarxa, esteu ja al cas de la formació que va tenir lloc entre el 11 i el 15 de gener en relació al Projecte Educat1x1 (que és com s'ha anomenat a Catalunya el proyecto Escuela 2.0). A més dels apunts que vaig intentar agafar, vam ser diversos els companys que retransmetiem en directe els aspectes més importants ( Twitter - #formacio1x1 ). La imatge de dalt és il·lustrativa de com va anar la cosa ( podeu veure'n més aquí ), més encaminada al treball personal i de grup que no pas a parar l'orella únicament i passivament. Els participants van ser professionals dels Serveis Educatius que d'ara endavant tenen/im la funció d'acompanyar als centres participants del projecte de manera directa i immediata. És de preveure que després d'aquest primer grup de formació, en vingui algun altre més, donat que per poder atendre a la totalitat de centres educatius seran necessaris recur...

Font: http://www.flickr.com/photos/14111752@N07/3704377275 Alguna vegada, en alguna de les diverses xerrades que tinc el gust de mantenir amb els meus companys de batalles, ha sortit a relluir la sensació de "dejà vu" (ja vist) que moltes vegades ens assalta (aquí comprovo que que no sóc l'únic que la pateix), quan assistim a les diverses jornades, cursos o altres activitats de formació relacionades amb el món educatiu. Bé, sincerament he de dir que sempre hi ha lloc per a la sorpresa, i l'ocasió d'aprendre noves coses hi és sempre present. Amb tot, sí que és cert que, ja sigui per la intensa activitat d'autoformació que he portat a terme els darrers anys, ja sigui per el moment de canvi en el que ens trovem, es produeix com una mena de saturació o, com dir-ho ..... una necessitat de deixar d'escoltar i passar a l'acció. Es produeix una mena de catàrsi interna que transmuta els plantejaments personals, amb una espècie d'acte reflexiu que et fa don...

font: http://www.flickr.com/photos/10249049@N08/1987999252 En el post anterior parlava del terme "Optimalisme" com a un estil de viure o manera de ser i actuar en que s'hibrida lo millor de l'optimisme i del realisme. En aquesta ocasió, per contrast d'oposats, penso que val la pena dedicar-hi unes línies al concepte "Pesimalisme". He fet una cerca a la web, de manera oblíqüa (..... vull dir, sense tampoc dedicar-hi massa temps) i no he trobat que estigui referenciat, així que ja aviso que tal vegada es tracta d'una entelèquia meva :-) El fet és que, per comparació inversa, podríem dir que els pesimalistes són aquelles persones que conjuguen pesimisme i realisme. Serien aquells que orienten les seves accions partint de la situació real però encaminant-les cap a siuacions de no-reeixida, cap a carrerons sense sortida. Quan es planteja una solució a un problema/situació donat, i que no encaixa dins els seus esquemes mentals o plantejaments, es posicione...

Font: www.flickr.com/photos/83265757@N00/140526327 Sempre em sorprenc de la quantitat de coses que ignoro, i per tant, de quant i quant em queda per aprendre. Com segur que ja esteu pensant, és ben conegut que mai podrem arribar a tenir un coneixement ple. Això ho tenim ben assumit i tothom ens conformem a, almenys, saber (i fins i tot aspirem a saber molt) d'aquells camps que per diversos motius hi tenim una determinada afinitat i/o preferència. I aquí és on rau la meva sorpresa permanent, quan descobreixo nous conceptes, tendències, teories o tot un munt d'informacions desconegudes, en aquells temes que estan entre els meus preferits (i que per tant penso que en sé alguna cosa). Ja fa uns anys que com a resultat d'anar parant les orelles (vull dir, d'anar a trobades, formacions, cursos, seminaris, ...) com més escolto, més m'adono de la multitud de connexions que s'estableixen entre disciplines de vegades molt llunyanes, de vegades molt properes. Ja fa bastan...