El disc dur, sempre amagat. Aquest no.

Ja des del principi (quan vaig sentir a parlar d'ordinadors) es va apoderar de mi la fascinació per aquestes màquines. Una de les peces més cuidada, venerada, respectada, cuidada,...... han estat els discs durs. Algú que deia que si un ordinador no es podia ni intentar desmontar-lo, algú altre que si es podien desimantar els discos durs a no ser que et montessis tomes de terra per a la corrent estàtica, guants de goma,... i no sé què més. Amb els anys, i segurament amb els coneixements adquirits, els mites cauen. Sempre passa. I si no fixeu-vos en aquest video que mostra sense cap tipus de complicació, el funcionament d'un disc dur.


Al mateix temps, m'agradaria que aquest article fos un petit homenatge al disc dur. Bàsicament perquè cada vegada més es depen menys d'ell, en el sentit que moltes operacions ja es fan amb connexió directa a internet. Alguns dels programes que abans corrien pel disc dur, ara ja es poden executar directament a la xarxa. Tal vegada algun dia, els discos durs esdevindran un record.....sempre ens quedaran, però, els discos durs dels servidors.