Aquestes són les dos idees, que en boca del conseller, pretén impulsar la futura Llei Catalana de l'Educació. Com ell mateix diu, dos conceptes massa fàcils d'expressar, però molt difícils d'aconseguir o arrivar-hi. A més, la pretensió és que sigui cada centre educatiu, qui trobi el seu propi camí i la seva pròpia manera de fer que sigui d'equitat i excel·lència.
Igual que les persones, on cadascú va cercant el seu propi camí vital, els centres, també ho han de fer. La seva pròpia singularitat, la seva història particular acumulada, l'acció que desenvolupen dins l'entorn on s'ubiquen, les seves expectatives ... es tracta de temes que d'un centre a un altre canvien molt. Per tant és lògic que cada centre de forma individual vagi trovant, amb els seus propis mitjans, quin és el seu camí cap a l'equitat i l'excel·lència.
Recentment ha aparegut un recull de tots aquells documents relacionats amb la proposta de bases per a la Llei Catalana de l'Educació (recull). Caldrà veure com es van concretant, els diversos aspectes que proposa. Allò que s'albira a l'horitzó, però, és que per anar traçant aquest camí ens caldran marques ens vagin guiant, i fins i tot afiançant, en el seu transcurs.
Per dir-ho de forma entenedora, seria semblant a quant anem d'excursió per la muntanya, resseguint un sender GR o similar. La majoria de vegades aquests senders es troben desdibuixats, de forma que el recorregut es realitza en gran mesura de forma intuïtiva. Només de tant en tant, apareixen unes marques vermelles i blanques indicant per on va el camí, de forma que al mateix temps que indica també certifica que el tram recorregut uns metres enrera, era el correcte, el que havia de ser ...
En el camp educatiu, igual que en el montanyisme, caldrà marques, senyals, fites, ... que ens vagi indicant, en cadascun dels centres, que el camí emprés és el correcte, que no ens estem perdent en el mig de la muntanya, ... doncs aquest paper l'han de jugar els Plans d'Autonomia de Centre, els Plans Estratègics de Centre, els Projectes de Qualitat i Millora ... de forma que més tard o més prompte, tots els centres n'hauran de tenir, ... potser acabi sent fins i tot una necessitat.
Igual que les persones, on cadascú va cercant el seu propi camí vital, els centres, també ho han de fer. La seva pròpia singularitat, la seva història particular acumulada, l'acció que desenvolupen dins l'entorn on s'ubiquen, les seves expectatives ... es tracta de temes que d'un centre a un altre canvien molt. Per tant és lògic que cada centre de forma individual vagi trovant, amb els seus propis mitjans, quin és el seu camí cap a l'equitat i l'excel·lència.
Recentment ha aparegut un recull de tots aquells documents relacionats amb la proposta de bases per a la Llei Catalana de l'Educació (recull). Caldrà veure com es van concretant, els diversos aspectes que proposa. Allò que s'albira a l'horitzó, però, és que per anar traçant aquest camí ens caldran marques ens vagin guiant, i fins i tot afiançant, en el seu transcurs.
Per dir-ho de forma entenedora, seria semblant a quant anem d'excursió per la muntanya, resseguint un sender GR o similar. La majoria de vegades aquests senders es troben desdibuixats, de forma que el recorregut es realitza en gran mesura de forma intuïtiva. Només de tant en tant, apareixen unes marques vermelles i blanques indicant per on va el camí, de forma que al mateix temps que indica també certifica que el tram recorregut uns metres enrera, era el correcte, el que havia de ser ...
En el camp educatiu, igual que en el montanyisme, caldrà marques, senyals, fites, ... que ens vagi indicant, en cadascun dels centres, que el camí emprés és el correcte, que no ens estem perdent en el mig de la muntanya, ... doncs aquest paper l'han de jugar els Plans d'Autonomia de Centre, els Plans Estratègics de Centre, els Projectes de Qualitat i Millora ... de forma que més tard o més prompte, tots els centres n'hauran de tenir, ... potser acabi sent fins i tot una necessitat.
Comentaris
Jo també penso que dissenyar projectes serà o és, una necessitat.