De pedres i d'història


Sóc de Godall. Encara que no es pot dir que hi hagi fet gaire vida. La infància i la primera joventud són d'allí. Després ja van venir els estudis (Ulldecona, Tarragona), el treball i la novia. Però sempre seré de Godall.

Ja quan anava al col·legi el meu mestre (un per a tres cursos i que donava totes les matèries) anomenat Don Joaquin sempre deia que aquelles creus que hi havia a l'entrant del poble devien de tenir història. Que algun dia s'hauria d'estudiar el seu origen, que segur que tenien molt a dir. Avui he descobert un post al blog de Josep Torta que m'ha recordat els temps de l'escola. El tabac va fer bé la seva feina. Però, a pesar de la seva duresa, és un dels mestres que sempre recordaré. Li dedico aquest post.

A voltes amb tot això és curiosa l'evolució que he sofert. De jove (encara m'ho considero), de molt jove, el meu interés eren les matemàtiques i les ciències. Tota la resta de matèries no em cridaven l'atenció, ni llengües, ni història, ni arts plàstiques, ni...

Amb el pas dels anys, m'he descobert a mi mateix enlluernat per un quadre, cercant informació sobre un moviment pictòric, estudian llengües que ni tan sols coneix la majoria de gent (llengües elfiques, quenya,.... rotllo Senyor dels Anells) per no parlar de les típiques anglès i francès, i fins interessant-me per molts diversos fets i períodes històrics (a nivell de poble, o comarcal, català, espanyol o mundial). La vida m'ha ensenyat que el saber no és compartimentat en calaixos. Tot està intimament relacionat.

Actualment els meus interessos són molt diversos. El vent de la vida em fa descobrir noves àrees desconegudes per mi. I a poc que aprofundeixi, capten amb força la meva atenció.

Un dia parlaré de psicologia.