- Aquest mes vinent hi haurà eleccions sindicals...
- Tant s m'hi fa!!! Hi hagi eleccions o no, el meu lloc continuarà estant dins la cadena, les eleccions a mi, ni fu ni fa...
- Si, t'entenc. Però si constituíssim un petit sindicat, d'abast localitzat a la nostra empresa...
- Vaja rotllos que somies, no ens encantem que la cinta no para...
- Però ja saps que els representants sindicals disposen de certes hores reconegudes legalment per a les feines que comporta el càrrec !!!
- Com dius ?? Hores ... deslliurades d'estar a la cadena? Això dius?
- Si !!! No ho sabies?
- No, però... com és aquesta idea que comentes? Per on van los tiros?
- No és gaire complicat. Tu i jo constituïm un sindicat, més o menys independent, que mitjançant un discurs proper a les inquietuds dels treballadors, sigui agradable d'escoltar. Hauríem de mirar de ser convincents, saber escoltar els problemes i les inquietuds dels treballadors de l'empresa; l'objectiu és captar suficients vots per a que almenys sortim tu i jo com a representants del nostre propi sindicat. Una vegada aconseguit .... el cos ho agrirà, no creus?
- Doncs,... parlem-ne, parlem-ne,... m'interessa molt !!!
Evidentment es tracta d'una conversa fictícia, no sabria datar-la ni en lloc ni en temps .... millor dit, podria dir diverses dates i llocs imaginaris on succeeix l'escena, .... i una d'elles seria la nostra societat actual.
Les eleccions sindicals a Educació han sigut la setmana que ja hem passat (això si que és cert), però el conjunt de la situació i de com veus que va tot m'ha fet imaginar la situació narrada anteriorment. He viscut un conjunt de situacions que, totes juntes, han creat aquesta percepció, segurament no es correspon massa amb la realitat, o tal vegada han estat tot un conjunt de males coincidències:
- als delegats sindicals no se'ls veu mai pels centres educatius, llevat de quan falten dos o tres setmanetes per a la renovació del càrrec,
- quan apareixen pel centre (llegir l'apartat anterior) ho fan a l'hora de l'esbarjo (30 minuts) per tal d'explicar els seus plantejaments, recollir les preguntes que els fan les dos o tres persones afiliades (que ja que paguen la quota, almenys ho volen aprofitar per aclarir dubtes) i quasi sempre explicar els ets i uts de la darrera norma publicada per l'administració
- durant aquests 30' d'esbarjo, no tots els professors es troben en el centre (tenen lliure, van a esmorçar, estan de guardia,...), el cas és que aquells que es troben a la sala de professors, no és de 10 o 12 (alguns d'ells per casualitat, tot s'ha de dir) aprofiten per consultar el correu, corregir l'examen, xerrar amb els companys, llegir el diari, .... jo crec que aconseguir un quorum de cinc persones que estiguin al cas és un èxit
- el grau de participació dels professors en les eleccions ha de ser espatarrant (no disposo de xifres) però amb l'ànim general que hi ha......
- em pregunto com es deuen confeccionar les llistes d'aspirants a representants. Són tan extenses que que en moltes ocasions dóna la sensació que hi ha molta més gent a la llista de candidats que no la de persones que deuen estar afiliades al mateix
- he viscut situacions de companys on es veu d'una forma molt clara l'opció "refugi"
Durant alguna xerrada de pati, que he tingut durant la setmana, n'hem parlat de forma més o menys informal. La situació resulta, segon la visió que en tinc, molt esperpèntica.
Bueno, a veure si ens ajuntem uns quants, fem alguna xerradeta mirant si compartim idees i fundem un sindicat. Això si, jo he d'anar el primer de la llista, després de donar la idea, buscar votants i gent per conformar la llista, a veure si només treiem un representant i em quedo com estic !!!!
Les baralles que siguin pel número 2 !!!
- Tant s m'hi fa!!! Hi hagi eleccions o no, el meu lloc continuarà estant dins la cadena, les eleccions a mi, ni fu ni fa...
- Si, t'entenc. Però si constituíssim un petit sindicat, d'abast localitzat a la nostra empresa...
- Vaja rotllos que somies, no ens encantem que la cinta no para...
- Però ja saps que els representants sindicals disposen de certes hores reconegudes legalment per a les feines que comporta el càrrec !!!
- Com dius ?? Hores ... deslliurades d'estar a la cadena? Això dius?
- Si !!! No ho sabies?
- No, però... com és aquesta idea que comentes? Per on van los tiros?
- No és gaire complicat. Tu i jo constituïm un sindicat, més o menys independent, que mitjançant un discurs proper a les inquietuds dels treballadors, sigui agradable d'escoltar. Hauríem de mirar de ser convincents, saber escoltar els problemes i les inquietuds dels treballadors de l'empresa; l'objectiu és captar suficients vots per a que almenys sortim tu i jo com a representants del nostre propi sindicat. Una vegada aconseguit .... el cos ho agrirà, no creus?
- Doncs,... parlem-ne, parlem-ne,... m'interessa molt !!!
============
Evidentment es tracta d'una conversa fictícia, no sabria datar-la ni en lloc ni en temps .... millor dit, podria dir diverses dates i llocs imaginaris on succeeix l'escena, .... i una d'elles seria la nostra societat actual.
Les eleccions sindicals a Educació han sigut la setmana que ja hem passat (això si que és cert), però el conjunt de la situació i de com veus que va tot m'ha fet imaginar la situació narrada anteriorment. He viscut un conjunt de situacions que, totes juntes, han creat aquesta percepció, segurament no es correspon massa amb la realitat, o tal vegada han estat tot un conjunt de males coincidències:
- als delegats sindicals no se'ls veu mai pels centres educatius, llevat de quan falten dos o tres setmanetes per a la renovació del càrrec,
- quan apareixen pel centre (llegir l'apartat anterior) ho fan a l'hora de l'esbarjo (30 minuts) per tal d'explicar els seus plantejaments, recollir les preguntes que els fan les dos o tres persones afiliades (que ja que paguen la quota, almenys ho volen aprofitar per aclarir dubtes) i quasi sempre explicar els ets i uts de la darrera norma publicada per l'administració
- durant aquests 30' d'esbarjo, no tots els professors es troben en el centre (tenen lliure, van a esmorçar, estan de guardia,...), el cas és que aquells que es troben a la sala de professors, no és de 10 o 12 (alguns d'ells per casualitat, tot s'ha de dir) aprofiten per consultar el correu, corregir l'examen, xerrar amb els companys, llegir el diari, .... jo crec que aconseguir un quorum de cinc persones que estiguin al cas és un èxit
- el grau de participació dels professors en les eleccions ha de ser espatarrant (no disposo de xifres) però amb l'ànim general que hi ha......
- em pregunto com es deuen confeccionar les llistes d'aspirants a representants. Són tan extenses que que en moltes ocasions dóna la sensació que hi ha molta més gent a la llista de candidats que no la de persones que deuen estar afiliades al mateix
- he viscut situacions de companys on es veu d'una forma molt clara l'opció "refugi"
Durant alguna xerrada de pati, que he tingut durant la setmana, n'hem parlat de forma més o menys informal. La situació resulta, segon la visió que en tinc, molt esperpèntica.
Bueno, a veure si ens ajuntem uns quants, fem alguna xerradeta mirant si compartim idees i fundem un sindicat. Això si, jo he d'anar el primer de la llista, després de donar la idea, buscar votants i gent per conformar la llista, a veure si només treiem un representant i em quedo com estic !!!!
Les baralles que siguin pel número 2 !!!
Comentaris