Fa pocs anys, vaig poder realitzar un viatge a Praga.
Ja és ben cert allò que diuen que "el mercat? tothom l'explica segons li ha anat"; passa semblant amb els viatges. Vull dir que no n'hi ha prou en visitar un lloc bonic o interessant, si no que ademés hi ha altres variables d'entorn (companyia, epoca de l'any, situació personal, ....) que poden ajudar a que un mateix viatge sigui fantàstic o simplement un bon viatge i prou (com a molt). Això em fa pensar en altres tipus de viatges (no geogràfics) més personals i vitals que fem les persones ... però això és matèria d'un/s altre/s post/s.
He pensat amb el rellotge astronòmic que hi ha a la Plaça de la Ciutat Vella de Praga. Volia una imatge d'un bonic rellotge per il·lustar un post que parlés del temps, del pas del temps. Durant els darrers dies he tingut l'ocasió de parlar amb gent 'notable' del món TIC, blogger, informàtic,... les diverses impressions que hem intercanviat tenien un punt (entre altres) comú i que comparteixo.
La idea central és que quan ens impliquem en alguna aventura (dis-li blog, dis-li feina, dis-li ...) això té un preu en temps, en dedicació a la parella, a la família,... i és que el temps ha de sortir d'algun lloc!!! Cadascú va adoptant les estratègies que pot. L'un treballa més a les primers hores del dia (quan encara dorm tothom), l'altre al migdia que és quan té aquella estona que necessita de llibertat. Un altre a la nit quan la casa està tranquil·la, fins a altes hores. Cadascú s'adapta en la mesura que pot, però sempre es té de pagar un preu, en forma de menys hores de dormir, menys temps de dedicació a altres activitats quotidianes, etc
El cert és que si ho fem deu de ser perquè pensem que val la pena o en certa manera ens satisfà realitzar l'activitat. Bueno, seguiré postejant i fent equilibris :-) com tothom; em reconforta comprovar que en això també som iguals.
Per cert, el viatge a Praga va ser d'aquells catalogats (personalment) com a fantàstic, dels èpics .... i no vaig anar en avió, no, ... en autobús, 30 hores d'anar i 30 hores de tornar. Si, una locura !!! Però era més jove, ja sabeu que tot és diferent .... a més la companyia era de primera .... el temps em va passar volant .... volant igual com em passa quan estic davant la pantalla ;-)
He pensat amb el rellotge astronòmic que hi ha a la Plaça de la Ciutat Vella de Praga. Volia una imatge d'un bonic rellotge per il·lustar un post que parlés del temps, del pas del temps. Durant els darrers dies he tingut l'ocasió de parlar amb gent 'notable' del món TIC, blogger, informàtic,... les diverses impressions que hem intercanviat tenien un punt (entre altres) comú i que comparteixo.
La idea central és que quan ens impliquem en alguna aventura (dis-li blog, dis-li feina, dis-li ...) això té un preu en temps, en dedicació a la parella, a la família,... i és que el temps ha de sortir d'algun lloc!!! Cadascú va adoptant les estratègies que pot. L'un treballa més a les primers hores del dia (quan encara dorm tothom), l'altre al migdia que és quan té aquella estona que necessita de llibertat. Un altre a la nit quan la casa està tranquil·la, fins a altes hores. Cadascú s'adapta en la mesura que pot, però sempre es té de pagar un preu, en forma de menys hores de dormir, menys temps de dedicació a altres activitats quotidianes, etc
El cert és que si ho fem deu de ser perquè pensem que val la pena o en certa manera ens satisfà realitzar l'activitat. Bueno, seguiré postejant i fent equilibris :-) com tothom; em reconforta comprovar que en això també som iguals.
Per cert, el viatge a Praga va ser d'aquells catalogats (personalment) com a fantàstic, dels èpics .... i no vaig anar en avió, no, ... en autobús, 30 hores d'anar i 30 hores de tornar. Si, una locura !!! Però era més jove, ja sabeu que tot és diferent .... a més la companyia era de primera .... el temps em va passar volant .... volant igual com em passa quan estic davant la pantalla ;-)
Comentaris