T'entenc, però no pares...


La realitat sempre supera la ficció.

Divendres passat vaig tenir un petit rifi-rafe amb un company del centre. El tema era que ja feia temps que en demandava un ordinador per al seu departament, per tal de poder anar a treballar amb més tranquilitat.

És cert que ja fa molt de temps que va aquesta música i en certa manera "li ho devia", però també és cert que sempre surt alguna cosa més important i de més urgència que demanda la meva atenció, i sempre procuro acudir allí on el problema afecta a més gent. Divendres, després d'explicar-li que no em queda temps per més i que la única cosa que puc fer és dedicar hores del meu temps lliure o de cap de setmana (dient-li tot seguit que llavors li demanaria que m'acompanyes per compartir el dissabte al matí ... a veure que li semblava), vaig acabar la conversa dient que aquest dilluns al matí seria la primera feina a fer només arribar al centre. Pensava que ho havíem deixat clar.

A les 9:00 m'hi he posat: buscar l'equip, instal·lar, comptes d'usuaris, antivirus, .... cap a les 10:00 m'he trobat amb un altre company del mateix departament. Ràpidament m'ha preguntat si havia parlat amb el company del divendres. Li he contestat que no, que encara no l'havia vist, i li he preguntat si sabia què passava.

La resposta ha estat fulminant: Res, li he parlat a les 8:00 i m'ha preguntat si havia anat al departament i si havia vist si l'ordinador ja hi era .....

M'ha caigut el món als peus !!! Em pregunto quan pensava que aniria a fer la instal·lació !!!! Potser dissabte?? Ha degut passar un cap de setmana molt feliç pensant "què bé !! em deuen estar instal·lant l'ordinador i menys mal que no m'han dit d'anar-hi".

Per molt que dones sempre hi haurà algú que espera més !!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Artur,

Sun Tzu diu:

"No estigues tan sols a la defensiva,[...] obliga al teu injust agressor a penedir-se de la seva temeritat; força'l a tornar sobre els seus passos emportant-se per tot botí la vergonya de no haver pogut reeixir."